, , , ,

Traumes psicològics: què són i com tractar-los

Segur que molts de vosaltres podeu pensar fàcilment en moments intensament negatius que representen instants passats de la vostra vida. Moments que, d’alguna manera, van suposar un punt d’inflexió en la vostra manera de ser o de veure el món. Sense cap tipus d’excepció, tots estem exposats a situacions crítiques que marcaran un abans i un després en la nostra manera de ser. Aquestes situacions, en psicologia, reben el nom de traumes.

Què és un trauma? 

Un trauma es defineix com la vivència d’una situació estressant inevitable que supera els mecanismes de defensa i afrontament d’una persona.

Davant d’un trauma, el nostre cervell és incapaç d’integrar el record de forma adaptativa, provocant un aïllament de la xarxa neural on s’allotja el record traumàtic i generant així una creença irracional que influeix en els nostres pensaments i comportaments futurs.

Evidentment, la personalitat influeix en l’assimilació d’una situació negativa com a trauma. Tots nosaltres tenim una personalitat única, que es conforma des del nostre naixement i que es caracteritza per uns patrons i creences específiques que influeixen en la manera en què interpretem tot el que ens succeeix i ens envolta. La personalitat, juntament amb el nostre entorn, moment vital en el qual ens trobem, i l’exposició repetida a l’estímul negatiu, poden disparar l’efecte traumàtic de la situació en veure superades les nostres habilitats d’afrontament envers què acaba de passar.

Quins tipus de trauma existeixen?

Quan parlem col·loquialment de trauma, tots imaginem una situació intensament perillosa, com pot ser un accident, però també hi ha moltes altres situacions menys intenses que es consideren un trauma.

Existeixen dos tipus de traumes, els anomenats traumes amb “t” minúscula, i amb “T” majúscula.

Els traumes amb “T” majúscula són els que tots coneixem, aquells que suposen exposar-se a una situació altament perillosa i que posi en risc la nostra supervivència o la d’algú proper per nosaltres. Per exemple, patir o presenciar un accident, una malaltia, el dol d’un familiar, etc.

D’altra banda, existeixen situacions menys intenses i que poden succeir amb més freqüència, com són caigudes, operacions, maltractaments, canvis sobtats, etc., que també poden ser viscudes com a traumàtiques. Aquestes situacions s’anomenaran trauma amb “t” minúscula.

Quins efectes té un trauma?

Els traumes, suposen una càrrega física i psicològica molt intensa per qualsevol persona. El condicionament negatiu d’un trauma, com pot ser l’ansietat o por continuada a situacions que no són perilloses, i les conseqüències físiques derivades, com cefalees, problemes digestius, entre d’altres, apareixen amb molta freqüència, afectant-nos diàriament, encara que a vegades no en siguem conscients.

Com es tracta un trauma?

Els traumes es poden curar, encara que faci molt temps que hagin succeït. Per tal de tractar un trauma, cal buscar l’origen del trauma, és a dir, aquell record que provoca que s’assimili una creença negativa disfuncional que condiciona els pensaments i comportaments futurs. Per exemple, una persona que de petita viu la separació dels seus pares com a traumàtica perquè experimenta sentiments de soledat, pot viure les seves relacions de parella futures de forma desadaptativa al construir relacions dependents i insegures.

Per tal de corregir aquest aprenentatge i que la creença no continuï afectant les relacions de parella, caldrà treballar el record el qual la persona identifica la separació dels pares amb l’emoció de soledat. A partir d’aquí mitjançant un procés de reestructuració cognitiva, es crearà un nou aprenentatge adaptatiu que no condicioni l’actitud de la persona. La tècnica de referència en el tractament dels traumes és l’EMDR (podeu consultar la informació a l’apartat de serveis).

Si t’identifiques amb aquesta problemàtica o creus que algú proper a tu s’hi podria trobar, us animem a posar-vos en contacte amb nosaltres i des del nostre centre de psicologia a Manresa estarem encantats d’ajudar-vos.

Marta Faré

Núm col·legiada: 23.251

,

Tinc ansietat

Alguna vegada t’has trobat malament? Has anat al metge pensant que et passava alguna cosa greu i t’ha dit que el que t’està passant és que tens ansietat? Has sentit que t’estaves morint, i quan has arribat a urgències t’han dit que estaves tenint una crisi d’angoixa?

 

La majoria de persones, en un moment o altre de la seva vida, pateixen ansietat elevada de forma sostinguda, o un episodi d’ansietat intens i agut. Si vols saber què és l’ansietat i quins factors poden propiciar que aquesta augmenti, segueix llegint.

Què és l’ansietat?

L’ansietat és necessària, ja que és una reacció instintiva normal d’alerta davant d’una situació perillosa. El nostre organisme respon activant mecanismes que ens permeten lluitar contra una amenaça o fugir-ne (com poden ser les palpitacions, la respiració accelerada, la sudoració, la tensió muscular, entre d’altres).

 

Quan l’ansietat és un problema

L’ansietat però esdevé un problema quan perd la seva funció adaptativa d’autoprotecció, i es generalitza, apareixent en situacions que no són perilloses.

Bloquejar-nos en una reunió important, tenir por de sortir al carrer, o ser incapaços d’estar en llocs tancats o concorreguts, són exemples de situacions que no impliquen un perill evident i que poden ser un indicador de l’existència d’un problema que hem de resoldre.

L’ansietat elevada és un senyal inequívoc que la persona que la pateix està experimentant alguna situació vital que l’afecta. Pot ser un problema recent a la feina, amb la parella, o pot ser un problema que fa molt temps que es va incubant, com poden ser les inseguretats, la baixa autoestima, una actitud negligent amb un mateix, o un patró de comportament de naturalesa ansiosa, entre d’altres. És a dir, pot ser que estiguem vivint un moment puntual d’estrès, o que siguem persones amb una tendència ansiosa elevada o que hem après a gestionar els nostres problemes mitjançant l’ansietat.

Com a conseqüència, la persona pateix de forma sostinguda símptomes ansiosos que són desagradables i que li impedeixen fer una vida normal.

Per tal d’aplicar un tractament que sigui eficaç, és de vital importància identificar el disparador de l’ansietat, ja que tan bon punt es treballi el focus de l’ansietat, els símptomes ansiosos desapareixeran.

Per exemple, imagineu que una persona pateix molta ansietat en totes aquelles situacions en les quals s’exposa a l’avaluació social dels altres (reunions, sortides amb amics, cites en parella). Però resulta que aquesta persona sempre ha destacat per una ansietat elevada i una tendència a la inseguretat. Explorant la seva història clínica, descobrim que quan era petita es va criar amb uns patrons d’exigència elevats per part dels seus pares que ha generat en ella una inseguretat de la seva imatge. Per tant, la diana a treballar no és la seva ansietat o les situacions actuals en les quals la pateix, sinó l’origen del problema, la seva autoestima i la relació familiar.

 

Si actualment tu o algú proper us trobeu en una situació estressant provocada per algun canvi vital, o patiu ansietat des de fa molt temps i sense identificar per què, us animem a que us poseu en contacte amb nosaltres i des del nostre centre de psicologia a Manresa estarem encantats d’ajudar-vos.

 

Marta Farré

Num. col·legiada 23.251