Avui és 12 de setembre, i això només pot voler dir, que les vacances d’estiu s’han acabat i que és hora de tornar a l’escola.

Els més petits encaren aquest dia amb un sentiment agredolç; plens de nervis de saber que les vacances s’acaben i que toca anar a l’escola, però a la vegada amb la il·lusió de viure noves experiències i fer nous amiguets.

L’escola és un lloc imprescindible pel correcte desenvolupament i aprenentatge dels nostres fills. A l’escola hi van a aprendre, però no només sobre coneixements de matèries com els idiomes o les matemàtiques, sinó que entren en un constant aprenentatge psicosocial. Aprenen a relacionar-se, a entendre els altres, a sentir, o a solucionar problemes, entre moltes d’altres coses.

És per aquest motiu, que és important que els pares i mares estigueu al seu costat per reforçar tot allò que aprenen, i també per acompanyar-los a solucionar allò que els trasbalsi.

Consells pels que van a l’escola per primera vegada

Pares i mares, el millor consell que us podem donar per ajudar-los, és que estigueu tranquils. El primer cop que els nens i nenes trepitgen l’escola, és un lloc nou i desconegut per ells, de manera que en funció de com sigui el seu temperament (si són més curiosos, tranquils, o nerviosos) la seva reacció serà diferent. Per tal que tot vagi el més bé possible, la pedra angular és la vostra calma; si ells us veuen tranquils, els plors no duraran gaire. És important que en deixar als vostres fills i filles a l’escola els hi expliqueu què hi van a fer, tot el que aprendran i que una vegada acabada la jornada els anireu a buscar. Eviteu quedar-vos gaire estona, o quedar-vos abraçats a ells per por que el primer dia d’escola els traumatitzi (esteu segurs que són els vostres fills i filles els que tenen por a separar-se, no voleu dir que sou vosaltres? :)).

Consells pels que aquest any tornen a l’escola

Pels nens i nenes que ja saben què és anar a l’escola, si el primer dia se’ls fa difícil, destaqueu tot lo bo que hi van viure l’any anterior, amics, professors, aprenentatges, dies únics, i animeu-los a viure’n de nous aquest any. No deixeu que se centrin en lo negatiu i ensenyeu-los a ser positius.

Com reforçar el que aprenen a l’escola?

És molt important fer repàs, de tant en tant, amb els vostres fills i filles sobre què els aporta l’escola. Han d’aprendre a valorar les oportunitats que se’ls donen i tot allò que n’obtenen. Els pares i mares heu de dedicar estona a ajudar-los amb els deures i donar-los l’enhorabona quan treuen bones notes, però no us heu d’oblidar d’interessar-vos per les alegries i les dificultats que hi hagin viscut, i ajudar-los a potenciar lo positiu i a resoldre les seves preocupacions.

Com abordar els problemes d’escola que poden afectar als nostres fills i filles?

L’escola és un medi en el que hi poden passar moltes coses, tot pot anar bé i de cop i volta, tot es pot esguerrar. Però així és la vida i hem d’aprendre a solucionar-ho; que millor que fer-ho des de ben petits. Heu de ser conscients que els vostres fills i filles tindran problemes, i que això no és cap perill, tot lo contrari, és la millor de les oportunitats per fer-los créixer. Quan arribin a casa explicant-nos les seves pors, heu de mantenir la calma, escoltar-los, tranquil·litzar-los i donar-los els millors consells perquè siguin capaços de superar-ho.

Recomanacions addicionals per complementar l’educació i aprenentatge dels nostres fills i filles

Com ja hem anat mencionant a lo llarg de l’article, els nens i nenes no només han d’aprendre els coneixements tècnics que avui en dia es prioritzen a les escoles, sinó que també cal ensenyar-los a disfrutar de les petites coses, a expressar les seves preocupacions, a superar les pors i els nervis, i a solucionar els problemes. Una vegada vaig llegir en un llibre que els pares i mares sovint se centren en les necessitats bàsiques  (menjar i dormir), oblidant-se de les més importants, les necessitats emocionals i psicològiques.

Tots els nens i nenes són diferents, i per tant, tenen necessitats diferents. Uns s’espavilaran més ràpid, d’altres no tant, però en la diversitat recau la riquesa. Per això, uns animem a posar en pràctica els següents exercicis:

  • Observeu-los: pareu-vos a mirar com estan els vostres fills i filles i intenteu identificar quina és l’emoció que poden estar sentint en aquell moment. Potencieu estats d’ànim com l’alegria, la sorpresa, la tranquil·litat.
  • Pregunteu-los-hi com estan: perquè algu no es queixi no vol dir que tot vagi bé. Sí, fins i tot els petits de casa tenen problemes. Si els ensenyeu a parlar de les seves coses i us n’interesseu, els esteu ensenyant a comunicar-se amb facilitat.
  • Parleu d’emocions: des del meu punt de vista, encara queda molt per avançar en l’educació tradicional sobre l’aprenentatge psicosocial dels nens i nenes, per aquest motiu des de casa és important que els ajudeu a identificar les seves emocions, a normaltzar-les, i a treballar-les per sentir-se millor.
  • Ajudeu-los a resoldre problemes: està bé donar consells i proposar allò que creieu que serà millor per ells, però també els heu d’ensenyar a ser resolutius. Aconstumeu-vos a fer-los pensar i a demanar-los-hi “què faries tu en aquesta situació”. Que siguin ells mateixos els que proposin com solucionar els seus problemes (evidentment, els pares i mares amb molta mà dreta encarrilareu la proposta si és esbojarrada :)).
  • Sigueu transparents: els vostres fills i filles se n’adonen de tot, i és important ser transparents amb ells quan se’n preocupen. Si els vostres petits us demanen “què et passa algo?”, el més important és que normalitzeu la situació i sigueu sincers. Els heu d’ensenyar que tots tenim problemes, dies millors i dies pitjors. Entendre què us passa els ajudarà a rebaixar el malestar i reforçarà el vincle amb ells. Això no vol dir que els hi digueu exactament el què us passa (heu de recordar que no els heu de preocupar més!), però dir-los que esteu cansats, o tristos o preocupats és positiu per ells.
  • Divertiu-vos amb ells: passar temps amb els pares i mares és el millor dels regals pels fills. Invertiu una estoneta cada dia, per curta que sigui amb ells. Pot ser jugant, però també pot ser sopant, a l’hora de la dutxa, preparant la motxilla per l’endemà, etc. Qualsevol moment és òptim per gaudir amb ells.

Esperem que aquests consells us ajudin a superar la tornada a l’escola i l’any acadèmic en general, i si creieu que algun dels vostres fills  pot tenir alguna dificultat que us veieu incapaços d’abordar, us animem a posar-vos en contacte amb nosaltres i des del nostre servei de psicologia infanto-juvenil del nostre centre de psicologia a Manresa estarem encantats d’ajudar-vos.

Marta Farré

Núm. col·legiada 23.251

Ja ha arribat el setembre, i això significa que les vacances s’han acabat. La rutina ha vingut per quedar-se. Arribades aquestes dates, no és d’estranyar que la majoria de nosaltres patim, en algun moment de la nostra vida, l’anomenat trastorn postvacacional.

Què és?

La síndrome postvacacional consisteix en l’aparició de simptomatologia depressiva caracteritzada per una manca de motivació i energia que s’acompanya de certa tristesa per haver-nos d’incorporar a la feina de nou.

Amb altres paraules, no volem tornar a treballar i haver-ho de fer ens trasbalsa (estem de malhumor, ens estressem, ja no tenim temps per les nostres coses, etc.).

Per què ens passa?

Un dels trastorns psicològics més comuns, i habitualment més inofensiu, és l’anomenat trastorn adaptatiu. Aquest trastorn apareix quan hi ha un canvi brusc en les circumstàncies vitals d’una persona (per exemple, canvi de feina, de residència, una ruptura, etc.); per tant, si conceptualitzem el canvi que te lloc al passar de la llibertat i l’esbarjo de les vacances, a la rutina amb horaris i responsabilitats de la feina, és normal que aquesta simptomatologia aparegui. No diríeu que us passa el mateix però a més petita escala els diumenges a la tarda? 🙂

En el fons el que ens passa és que perdem una situació que ens és còmoda; no hi ha preocupacions, les responsabilitats disminueixen, aprenem a gaudir de què fem i amb qui estem, entre moltes altres coses.

I què puc fer per superar-la?

Cal destacar que aquells que la pateixen de manera més intensa, són aquelles persones que menys treballen els seus hàbits saludables (que no només impliquen menjar i dormir bé), i per tant, algunes de les pautes que us donarem seran d’obligat compliment durant tot l’any.

· Prendre’s amb calma la tornada: com hem dit, és un canvi dràstic i per tant, es necessiten uns dies d’adaptació. Qualsevol símptoma lleu durant uns dies serà normal. Apreneu a acceptar aquest malestar i rebaixeu el vostre ritme d’exigència perquè l’adaptació sigui progressiva; a mesura que us aneu adaptant, aneu pujant l’esforç i dedicació. Alhora, no us excediu fent hores extres. Tots sabem que la feina s’acumula durant les vacances, però si tardeu uns dies en agafar el ritme i posar-ho al dia, no passa pas res!

· Potencieu un estat d’ànim positiu: busqueu petites coses del dia a dia que us facin feliços. Fixeu-vos més en el què veieu o qui us trobeu del trajecte de casa a la feina, i al revés, disfruteu dels descansos, gaudiu compartint anècdotes de les vacances amb els altres, escolteu música alegre, etc. No podem canviar el curs del nostre dia i esborrar-ne les obligacions, però sí que podem fer que el dia sigui més satisfactori.

· Intenteu fer alguna cosa per vosaltres cada dia: encara que pugui semblar impossible, dedicar-nos 30 minuts al dia és possible. Trobar una estona per vosaltres i fer quelcom que sigui satisfactori marcarà la diferència en els vostres dies. Durant les vacances estem constantment buscant gaudir de cada moment, per què no ho fem quan treballem? Si aconseguíssim dur a terme aquest propòsit, el nostre benestar augmentaria notablement.

· Organitzeu-vos: tenir un planning de com serà la vostra rutina després de les vacances, és important per tal d’aconseguir el què us proposeu. Tenir al cap el què heu de fer així com més o menys el temps en el que ho heu de fer, facilitarà que sigueu molt més resolutius.

· Cuideu-vos: heu de pensar que durant les vacances perdem tots els horaris, anem a dormir tard, mengem a deshora, etc. Heu de ser conscients que si voleu portar el mateix ritme, podeu morir en l’intent. Intenteu anar recuperant a poc a poc els horaris habituals de menjar i dormir.

Esperem que aquests consells us ajudin a superar aquests primers dies de tornada a la rutina, i si creieu que us està costant més de lo normal, us animem a posar-vos en contacte amb nosaltres i des del nostre centre de psicologia a Manresa estarem encantats d’ajudar-vos.

Marta Farré

Núm. col·legiada 23.251