Sovint som conscients que hi ha algo que a nivell psicològic no funciona, sentim ansietat, estem tristos, o repetim un patró una vegada i una altra, i això ens porta problemes. Tot i això, tot i ser conscients que poder necessitaríem ajuda d’un professional, endarrerim el moment d’aixecar el telèfon i trucar a un psicòleg/psicòloga. Per contra, quan ho hem de fer amb algo que te a veure amb el nostre físic, totes aquestes reticències no existeixen, som conscients que el que necessitem és ajuda com més abans millor per solucionar el nostre problema. Vet aquí, les pors d’anar a teràpia per tots els mites que l’envolten. Amb aquest article ens proposem trencar mites i que això us ajudi a prendre la millor decisió sobre el vostre benestar psicològic.

Mites sobre anar al psicòleg

1. Qui va al psicòleg està boig

Aquesta és la por més estesa. Si vas a teràpia és perquè estàs boig, algo greu passa. Per contra, quan algú va al fisioterapeuta perquè te una contractura o al dentista perquè li fa mal la boca, ningú s’infravalora pensant que te un greu problema per no conèixer tots els músculs i com treballar una contractura, o com curar una càries. En aquests casos, som conscients que quan tenim un problema hem d’anar a un professional que hagi estudiat i tingui el coneixement essencial per corregir el nostre problema. Per contra, quan el problema és psicològic la majoria de persones s’exigeixen tenir coneixements professionals sobre el funcionament de la ment o les emocions, i eines per canviar-ho.

Evidentment, hi ha gent amb moltes habilitats innates o el simple fet de viure i anar topant amb problemes i gent sàvia pel camí els va aportant informació útil per resoldre petits problemes, però se’ls hi poden estar escapant fets importants per resoldre el seu problema d’arrel, i per tant, el malestar psicològic s’anirà repetint i repetint fins que no es tracti en profunditat. I aquí és on apareix el paper del psicòleg. Un professional que estudia en profunditat la ment humana, amb eines per ajudar a resoldre a cada persona les seves dificultats segons la seva necessitat i cas particular.

2. Què em dirà el psicòleg que jo ja no sàpiga?

Aquest és també un dels mites més estesos. Els psicòlegs agraïm moltíssim aquells casos en els quals els nostres pacients fan una anàlisi del què els hi passa, però és cert que moltes vegades falta informació. I és normal! Sabríeu arreglar un endoll si mai us han explicat quins cables hi ha i com s’han de connectar? El mateix passa amb la psicologia. Hi ha molts aspectes a tenir en compte per solucionar un problema. És vital conèixer el funcionament cerebral per validar tot allò relacionat amb la simptomatologia que presenta el pacient. I després cal saber com encaminar-ho perquè se solucioni; i això implica que no sempre la manera de solucionar-ho serà la més òbvia, i que de fer-ho així podem empitjorar encara més el cas. Aquí és on entra la feina del psicòleg, amb el seu coneixement i experiència encaminarà el cas parlant d’aquells fets importants pel cas i amb les pautes i prioritats necessàries per resoldre el cas de manera efectiva i en el temps que es requereixi.

Això no treu també que familiars i amics amb una alta intel·ligència emocional siguin persones que puguin ajudar o contribuir en la millora dels nostres problemes, però si no disposen de la formació necessària se’ls poden escapar fets importants.

3. El psicòleg és qui ha de solucionar els meus problemes

Sovint anem a teràpia i responsabilitzem al terapeuta de la nostra evolució. La connexió amb el terapeuta és molt important, perquè sí que és cert que la millora comença pel vincle que s’estableix amb el professional, la confiança i complicitat seran la base d’un bon tractament.

Però el pes més important és la voluntat i l’actitud del pacient. Sovint apareixen resistències que un mateix posa a la teràpia (és que no tinc temps, és que el cost és elevat, el terapeuta no m’encaixa o no m’entén). A l’hora d’anar a teràpia s’ha de pensar que és un procés que implica un temps, un esforç i una motivació per assolir el canvi. Si com a pacients no estem predisposats o preparats, la teràpia no funcionarà.

4. La teràpia no acaba mai

Us demanem que penseu en el cas d’anar a un dietista o a un entrenador personal que us ajudi a assolir aquella forma física que voldríeu. Tots som conscients que aquests canvis impliquen un seguiment a llarg termini i que els canvis no passen d’un dia per l’altre després de dos o tres sessions. Amb la teràpia psicològica passa el mateix. Parlar i detectar la base del problema, marcar els objectius a assolir i treballar les pautes per acostar-se a l’objectiu final implica un temps. I també influeixen els ritmes que cadascú tingui durant la teràpia o el fet que puguin aparèixer nous problemes a tractar.

Per una altra banda, pot haver-hi persones que busquin un seguiment puntual però constant durant els anys. Com fer un seguiment mèdic anual en el qual revises que tot estigui bé i busques recomanacions per millorar el teu estat actual, però a nivell psicològic.

5. El psicòleg s’obsessiona a parlar del meu passat

Hem d’entendre que tots tenim una història i que aquesta té una influència directa en el nostre estat actual. La nostra família, amics, parelles, o els bons i mals moments, determinaran, en cert grau, la nostra manera de ser. Per exemple, si de petits quasi us van avergonyir a l’escola, serà molt raonable que d’adults us sentiu intimidats per companys a la feina, o insegurs amb la parella. Oi que no us sorprèn que així sigui? És per això, que a l’inici de la teràpia tots els terapeutes explorem la història personal dels pacients.

En la majoria dels casos, la història tindrà un paper principal en la millora del cas, problemes familiars, històries de parella tòxiques, traumes, etc. i per millorar l’estat actual serà imprescindible abordar aquestes situacions. I aquelles persones que aneu a teràpia heu d’assumir que el passat s’abordarà a teràpia i evitar-ho només suposaria perjudicar l’evolució del cas.

En altres casos, la demanda del pacient serà sobre algo actual, i en aquests casos, la història passarà a un segon pla, i l’abordatge del cas se centrarà en l’actualitat i en treballar pautes per canviar aspectes recents.

 

Des de PsicoSalut Manresa esperem haver clarificat certs mites relacionats amb el fet d’anar a teràpia i que si teníeu algun dubte sobre anar al psicòleg us haguem ajudat a resoldre’l i que hi aneu. Us podem assegurar que anar-hi serà un gran pas!

Marta Farré

Num. Col·legiada 23.251

La situació que estem vivint durant les últimes setmanes no està sent gens fàcil. Se’ns ha demanat responsabilitat i en general ho estem fent tan bé com podem, seguint les indicacions de l’estat i quedant-nos a casa. Des de PsicoSalut Manresa volem donar-te ànims i reconèixer l’esforç que estàs fent. El confinament ha fet aflorar un seguit d’emocions en molts de nosaltres: confusió, por, tristesa, ràbia, frustració, preocupació… No t’has de sentir malament pel fet d’estar experimentant-les, tenen sentit.  

La part positiva de tot això, és que les circumstàncies ens estan permetent valorar detalls que fins ara, no teníem en gaire consideració: una abraçada, quedar per prendre un cafè, un passeig pel bosc, els dinars amb la família… No són aquests petits plaers el que ens omple? Segurament, si no estiguéssim passant per una situació com aquesta, seguiríem prestant poca atenció a les petites coses de la vida, fins al punt de quasi menysprear-les. El COVID-19 no ens ha donat altra opció que parar, però això també ens ha permès situar-nos, mirar el món amb uns altres ulls i valorar les necessitats que tenim com a societat.

En l’àmbit personal, passa una mica el mateix. A vegades necessitem passar per moments difícils per tal de créixer. Com a humans, tenim l’opció de parar per observar-nos, avaluar com estem i què necessitem.  L’article d’avui va dedicat a aquesta necessitat de prendre consciència i fer un procés d’introspecció.

Emocions negatives?

Les emocions són respostes psicofisiològiques universals i innates, automàtiques, espontànies i transitòries, que ens permeten regular-nos i adaptar-nos al nostre entorn. TOTES tenen la seva funció, de fet, si ens han acompanyat fins al dia d’avui és perquè ens han permès evolucionar com a espècie. Per tant, no seria massa adequat etiquetar-les com a positives o negatives, tot i que no podem negar que n’hi ha d’agradables i desagradables. 

En el món frenètic en el qual vivim, sembla que no tinguem temps per sentir, i ja ni parlar-ne d’experimentar malestar. Quan les emocions són desagradables, preferim mirar cap a un altre cantó o distreure’ns d’alguna manera per tal d’esquivar-les. El problema és que si apartem la mirada davant les emocions que ens provoquen incomoditat, ens perdem el missatge que porten. 

A més, s’ha demostrat que les estratègies d’evitació, rebuig i supressió emocional són contraproduents, fins al punt de generar un efecte contrari al que es busca: intensifiquen l’experiència emocional desagradable en comptes de reduir-la (Hervás, 2011; Dalgleish, Yiend, Schweizery Dunn, 2009). Si al dolor que ens provoca aquesta emoció li sumem la nostra resistència, el resultat que obtenim és patiment. Acabem malgastant l’energia en evitar el malestar, en comptes d’aprofitar-la per encaminar la situació i buscar solucions.

Com ho podem fer per gestionar les emocions de manera saludable?

Si evitar aquelles emocions que ens generen malestar no és la solució, què ens queda? En aquest article et proposem una manera diferent de relacionar-te amb el malestar. Un enfocament per afrontar les emocions desagradables basat en l’acceptació, que et pot ajudar a veure les coses des d’una altra perspectiva i a prendre accions basades en allò que sents. La idea no és canviar ni controlar les emocions desagradables, la intenció és modificar la relació que tenim amb elles. A continuació, et deixem 4 senzills passos per a fer-ho, que podràs aplicar quan es presenti una emoció difícil:

1.El primer és mostrar-se disposat/da a sentir. És important donar-se permís per experimentar aquesta emoció, deixar-li un espai perquè s’expressi en l’aquí i ara.

Quan sentis que estàs experimentant una emoció desagradable, fes-te aquesta pregunta: «Estic oposant resistència?». Para allò que estiguis fent, busca un lloc tranquil, fes unes respiracions profundes i deixa’t experimentar plenament l’emoció. Un cop fet això, cal observar-la, distingir-la i comprendre-la. Es tracta de mirar allò que està passant de forma objectiva, d’explorar-ho amb curiositat, però sense identificar-t’hi en excés. S’ha de trobar l’equilibri, no hem d’ignorar l’emoció, però tampoc ens hem de deixar endur per aquesta. Recorda que tu no ets aquesta emoció i que tampoc serà eterna. Dedica-li el temps necessari per a etiquetar-la i poder entendre la raó per la qual està aquí.

Pregunta’t:

    • A quina part del cos sento l’emoció? Com la sento?
    • Quin nom tindria per mi això que estic sentint (ràbia, por, culpa…)?
    • Què l’ha desencadenat aquesta? Perquè em sento així?

2.Després, es tracta de veure què és el que t’està demanant l’emoció, i què pots fer per alliberar-la de manera que tingui una influència positiva per a tu i el teu entorn.

Aquestes preguntes et poden ajudar:

  • Si aquesta emoció em pogués parlar, què em diria? Què voldria de mi?
  • Com puc deixar anar això de forma saludable? He de portar a terme alguna acció?

Si després dels 3 passos anteriors encara tens dificultats per deixar anar aquesta emoció, et pots demanar:

  • Què puc fer per relacionar-me millor amb això que estic sentit? Com puc expressar-ho?

Aquí van algunes recomanacions:

  • Parlar de les teves emocions amb persones de confiança: Et  permetrà sentir-te recolzat/da, obtenir altres punts de vista i exterioritzar-ho.
  • Alliberar tensions a través de l’esport: Hi ha moments que les emocions ens sobrepassen. Fer activitat física et pot ajudar a baixar el nivell d’activació, i posteriorment, observar allò que sents de forma més serena i objectiva.
  • Expressar-les a través de l’art: Què fem amb aquelles emocions que no podem o no sabem expressar? Escriure, dibuixar, la música… Poden ser la resposta per a canalitzar el malestar.
  • Practica la meditació: El Mindfulness pot ser una molt bona opció per generar aquesta distància saludable amb les emocions. Trobaràs multitud de meditacions guiades a Youtube o aplicacions dedicades exclusivament a aquesta tècnica.

Esperem que puguis aplicar aquests passos i t’ajudin. Si tot i els consells encara tens dificultats per a la gestió emocional, a PsicoSalut Manresa estarem encantats de donar-te una atenció personalitzada per guiar-te en aquest procés.

Per acabar, ens agradaria compartir amb una cita de Victor E. Frankl:

Entre estímul i resposta hi ha un espai. En aquest espai està el nostre poder per a triar la nostra resposta. En la nostra resposta radica el nostre creixement i la nostra llibertat.

Oriol Carbonell

Num. Col·legiat 26.324

Referències

Dalgleish, T., Yiend, J., Schweizer, S., & Dunn, B. D. (2009). Ironic effects of emotion

suppression when recounting distressing memories. Emotion, 9(5), 744e749.

Hervás, G. (2011). Psicopatología de la regulación emocional: el papel de los déficit

emocionales en los trastornos clínicos. Behavioral Psychology/Psicología Conductual,

19, 347-372.

El tema de les últimes setmanes no pot ser un altre que el coronavirus. Tot ens ho recorda. Les notícies, els anuncis, nul contacte social, poc moviment pels carrers, i sortides maratonianes a comprar. Tots estem angoixats per la incertesa de saber com evolucionarà tot plegat, i sobretot el temps i les conseqüències que ens deixarà una situació com aquesta. Són sentiments normals i els hem de poder acceptar, però sense deixar-nos endur per aquestes emocions negatives. 

És per això que us proposem poder treure quelcom positiu d’aquesta situació. I aprofitar el temps que el confinament ens ofereix per treballar tots aquells propòsits i objectius que any rere any anem acumulant i ens excusem dient: “no tinc temps”. 

Així que som-hi! Ànims i seguiu les estratègies que us oferim per assolir (ara sí) els vostres propòsits:

  1. Llisteu entre 3 i 5 propòsits: un dels errors més comuns és inundar-nos a propòsits. Això ens provoca una saturació i acaba resultant en que no comencem ni per un propòsit ni per un altre. Els vostres propòsits han de ser concrets i estar ben definits. Per exemple, “vull ser millor persona” no és un propòsit ben definit, perquè, què significa ser bona persona per cadascú de vosaltres? Per algú voldrà dir ser més generós, per altres tenir més paciència… Un objectiu ben definit seria, “vull aprendre a ser més pacient amb la meva parella”. Una vegada ho tingueu, anoteu-los en algun lloc on siguin visibles. 
  2. Prioritzeu: no tots els propòsits seran tan assequibles o necessaris, per tant, ordeneu la vostra llista de propòsits de més prioritaris a menys prioritaris. El primer propòsit és pel que començareu i serà aquell que creieu que més us pot aportar ara o el que més fàcil serà d’aconseguir. L’objectiu és que aconseguiu aquest primer propòsit perquè això mantindrà el vostre ànim amunt i us reforçarà per continuar avançant. 
  3. Desglosseu cada propòsit en petits passos: quan no aconseguim assolir un objectiu sol ser per desmotivació al trobar-lo massa difícil i que implica massa temps. Sempre és molt millor dividir els nostres objectius en petits objectius. Per exemple, no és el mateix proposar-se “ordenar tota la habitació” que “començar ordenant un armari”. De nou, dividint els petits passos el vostre propòsit, aconseguireu complir l’objectiu i sentir-vos motivats i realitzats per seguir complint-ne més.
  4. Doneu-vos temps: tenir pressa mai és bo. Per això marqueu-vos un temps realista per aconseguir el vostre objectiu. I quan és el temps raonable? Doncs depèn. Cadascú tindrà el seu, perquè tots sabem què ens costa més o menys, si ens cansem físicament més o menys, si tenim més o menys responsabilitats… Només us direm que treballar un objectiu amb menys d’una setmana, és ser poc realista.
  5. Aneu millorant la vostra estratègia: durant el transcurs d’assolir un objectiu, poden sortir imprevistos. Repensar algo i millorar-ho no és un fracàs, és un èxit, perquè cada vegada estareu més a prop del vostre objectiu. Si algo falla, penseu en com millorar-ho. 
  6. Busqueu alguna motivació per assolir el vostre propòsit: penseu en alguna cosa que us motivi per aconseguir el vostre propòsit. Penseu en la vostra vida quan ho hàgiu aconseguit, penseu en com us farà de feliç, penseu en el premi que us donareu…
  7. Doneu-vos l’enhorabona: Quan assoliu algun dels vostres objectius, valoreu el que vosaltres (i només vosaltres) heu aconseguit. I sobretot, penseu a donar-vos la vostra recompensa. Com? Doncs doneu-vos algo que us agradi just després d’aconseguir el vostre propòsit. Pot anar des de fer alguna cosa que us agradi molt (veure una pel·lícula, escoltar música, cuinar algo) a comprar-vos alguna cosa que feia molt temps que volíeu i que ara teniu una bona raó per comprar. Obtenir algo positiu després d’un esforç, genera més ganes de tornar-hi. 
  8. No us culpeu: culpar-se és maltractar-se, i si us maltracteu, com voleu avançar? És normal tenir dies de tot. L’ànim i les forces van amunt i avall. Per això, doneu-vos permís per fallar un dia, i dos… Si no ho aconseguiu avui, no passa res. Demà serà un altre dia i, poder, descansar avui, us permet, aconseguir-ho demà. Comenceu cada dia amb l’objectiu a la vista i, més tard o més d’hora, ho aconseguireu!
  9. No abandoneu els vostres propòsits: ja ho diuen “la cabra tira al monte” i si sou impacients, la impaciència sempre pot sortir en un moment o altre. Els vostres propòsits sempre els heu d’anar treballant, i si en algun moment us heu proposat el canvi i l’heu fet de manera conscient i amb esforç, només haureu d’anar fent manteniment i recordar les pautes que us vau proposar per canviar-ho, i ràpidament, ho tornareu a agafar!

Esperem que aquestes estratègies us siguin d’utilitat i que aconseguiu tot allò que us proposeu. Si teniu dubtes, des de l’equip de PsicoSalut Manresa estarem encantats d’ajudar-vos en aquest procés. 

Marta Farré

Col·legiada 23.251

Avui és el dia mundial de la salut mental, i com a professional d’aquest àmbit, em proposo fer-te veure la importància de cuidar la teva salut mental.

Des de sempre, tothom ha fet un gran «ohhh» quan li he dit que era psicòloga, i ho ha acompanyat d’un «és molt necessari, tots hi hauríem d’anar alguna vegada a la vida«. Jo habitualment contesto «cert!», però aquí acaba la meva resposta. Perquè n’estic segura que si continuo amb la conversa i li proposo per què no hi va, la resposta més probable serà «jo no estic boig/boja» o els més considerats diran «si, hi hauria d’anar, però no trobo el moment o què em dirà que ja no sàpiga….». I és amb aquestes respostes quan m’entra la ràbia i la frustració de pensar que avui en dia, la cura de la nostra salut mental no s’ha normalitzat, i que la meva feina sembla un servei clandestí del qual ningú en vol parlar i tan bàsic que tothom el sap fer.

I jo em pregunto, si les persones anem a infinitat de metges (dentistes, ginecòlegs, uròlegs, digestòlegs, fisioterapeutes, etc.) per fer un tractament, i fins i tot en molts casos per fer una prevenció de futurs problemes, quin problema hi ha en fer el mateix amb la nostra ment? Perquè si hi ha una situació que ens altera generant ansietat i emocions negatives, que ens genera dolors físics, o que afecta el nostre benestar en general, no anem a un/a psicòleg/psicòloga?

Si partim de la base que la nostra ment és un dels principals motors del nostre cos per què no el portem a revisió de tant en tant? La nostra ment és el centre d’operacions de l’organisme, des d’on interpretem el que passa al nostre entorn, des d’on neixen les nostres emocions, i des d’on s’envien senyals al cos perquè aquest reaccioni en consonància. No us sembla prou important per a tenir-ne una mica de cura?

Sovint pensem que «ja em passarà» o «no n’hi ha per tant», però de la preocupació més petita en pot acabar sorgint un problema.

Sóc conscient que el problema de que pensem així és molt de base, i encara que al sistema educatiu es comenci a donar més importància a la nostra salut mental, el camí que queda per recòrrer és llarg.

Fer un treball psicològic, com a mínim un a la vida, hauria de ser de obligado cumplimiento. No naixem ensenyats i el que fem és anar aprenent com podem segons el que ens mostra el nostre entorn (pares, mares, germans, avis i àvies, amics, professors/es, etc.), i segons les vivències que ens toquen viure. Però estareu d’acord amb mi, que més d’un d’aquests models suspendrien un examen d’intel·ligència emocional, i que en més d’una situació a la vida, la vostra gestió ha estat nefasta. Així doncs, no us agradaria saber perquè reaccioneu d’aquesta manera i canviar-ho perquè us deixi de fer mal? Voleu esperar a pifiar-la més? a que us faci una miqueta més de mal? i llavors amb presses esperar que un psicòleg/psicòloga faci màgia i resolgui el problema en 10 visites?

Us animo a reflexionar en el vostre estat actual, i a preguntar-vos si:

  • esteu atabalats o estressats? la vostra des/organització diària us altera?
  • teniu pensaments recurrents que us preocupen?
  • esteu tristos, desanimats, irritables?
  • us venen menys de gust les coses que abans gaudíeu?
  • us sembla que ho teniu tot però no esteu contents amb la vostra vida?
  • no sabeu com sou ni per què actueu com ho feu?
  • no teniu una bona relació amb els altres?
  • teniu un mal físic i no hi ha metge que el resolgui o us diuen que és psicòlogic?

Doncs si la resposta a alguna d’aquestes preguntes és SÍ, teniu un problema psicològic, i si no aneu a un psicòleg/psicòloga, esteu cometent un gran error.

Des de PsicoSalut Manresa, els meus companys i jo, estarem encantats d’ajudar-te. T’animem a posar-te en contacte amb nosaltres i posar fi als teus problemes.

Marta Farré Armengol
Col. 23.251