Entrades

, , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Mites sobre anar al psicòleg

Sovint som conscients que hi ha algo que a nivell psicològic no funciona, sentim ansietat, estem tristos, o repetim un patró una vegada i una altra, i això ens porta problemes. Tot i això, tot i ser conscients que poder necessitaríem ajuda d’un professional, endarrerim el moment d’aixecar el telèfon i trucar a un psicòleg/psicòloga. Per contra, quan ho hem de fer amb algo que te a veure amb el nostre físic, totes aquestes reticències no existeixen, som conscients que el que necessitem és ajuda com més abans millor per solucionar el nostre problema. Vet aquí, les pors d’anar a teràpia per tots els mites que l’envolten. Amb aquest article ens proposem trencar mites i que això us ajudi a prendre la millor decisió sobre el vostre benestar psicològic.

Mites sobre anar al psicòleg

1. Qui va al psicòleg està boig

Aquesta és la por més estesa. Si vas a teràpia és perquè estàs boig, algo greu passa. Per contra, quan algú va al fisioterapeuta perquè te una contractura o al dentista perquè li fa mal la boca, ningú s’infravalora pensant que te un greu problema per no conèixer tots els músculs i com treballar una contractura, o com curar una càries. En aquests casos, som conscients que quan tenim un problema hem d’anar a un professional que hagi estudiat i tingui el coneixement essencial per corregir el nostre problema. Per contra, quan el problema és psicològic la majoria de persones s’exigeixen tenir coneixements professionals sobre el funcionament de la ment o les emocions, i eines per canviar-ho.

Evidentment, hi ha gent amb moltes habilitats innates o el simple fet de viure i anar topant amb problemes i gent sàvia pel camí els va aportant informació útil per resoldre petits problemes, però se’ls hi poden estar escapant fets importants per resoldre el seu problema d’arrel, i per tant, el malestar psicològic s’anirà repetint i repetint fins que no es tracti en profunditat. I aquí és on apareix el paper del psicòleg. Un professional que estudia en profunditat la ment humana, amb eines per ajudar a resoldre a cada persona les seves dificultats segons la seva necessitat i cas particular.

2. Què em dirà el psicòleg que jo ja no sàpiga?

Aquest és també un dels mites més estesos. Els psicòlegs agraïm moltíssim aquells casos en els quals els nostres pacients fan una anàlisi del què els hi passa, però és cert que moltes vegades falta informació. I és normal! Sabríeu arreglar un endoll si mai us han explicat quins cables hi ha i com s’han de connectar? El mateix passa amb la psicologia. Hi ha molts aspectes a tenir en compte per solucionar un problema. És vital conèixer el funcionament cerebral per validar tot allò relacionat amb la simptomatologia que presenta el pacient. I després cal saber com encaminar-ho perquè se solucioni; i això implica que no sempre la manera de solucionar-ho serà la més òbvia, i que de fer-ho així podem empitjorar encara més el cas. Aquí és on entra la feina del psicòleg, amb el seu coneixement i experiència encaminarà el cas parlant d’aquells fets importants pel cas i amb les pautes i prioritats necessàries per resoldre el cas de manera efectiva i en el temps que es requereixi.

Això no treu també que familiars i amics amb una alta intel·ligència emocional siguin persones que puguin ajudar o contribuir en la millora dels nostres problemes, però si no disposen de la formació necessària se’ls poden escapar fets importants.

3. El psicòleg és qui ha de solucionar els meus problemes

Sovint anem a teràpia i responsabilitzem al terapeuta de la nostra evolució. La connexió amb el terapeuta és molt important, perquè sí que és cert que la millora comença pel vincle que s’estableix amb el professional, la confiança i complicitat seran la base d’un bon tractament.

Però el pes més important és la voluntat i l’actitud del pacient. Sovint apareixen resistències que un mateix posa a la teràpia (és que no tinc temps, és que el cost és elevat, el terapeuta no m’encaixa o no m’entén). A l’hora d’anar a teràpia s’ha de pensar que és un procés que implica un temps, un esforç i una motivació per assolir el canvi. Si com a pacients no estem predisposats o preparats, la teràpia no funcionarà.

4. La teràpia no acaba mai

Us demanem que penseu en el cas d’anar a un dietista o a un entrenador personal que us ajudi a assolir aquella forma física que voldríeu. Tots som conscients que aquests canvis impliquen un seguiment a llarg termini i que els canvis no passen d’un dia per l’altre després de dos o tres sessions. Amb la teràpia psicològica passa el mateix. Parlar i detectar la base del problema, marcar els objectius a assolir i treballar les pautes per acostar-se a l’objectiu final implica un temps. I també influeixen els ritmes que cadascú tingui durant la teràpia o el fet que puguin aparèixer nous problemes a tractar.

Per una altra banda, pot haver-hi persones que busquin un seguiment puntual però constant durant els anys. Com fer un seguiment mèdic anual en el qual revises que tot estigui bé i busques recomanacions per millorar el teu estat actual, però a nivell psicològic.

5. El psicòleg s’obsessiona a parlar del meu passat

Hem d’entendre que tots tenim una història i que aquesta té una influència directa en el nostre estat actual. La nostra família, amics, parelles, o els bons i mals moments, determinaran, en cert grau, la nostra manera de ser. Per exemple, si de petits quasi us van avergonyir a l’escola, serà molt raonable que d’adults us sentiu intimidats per companys a la feina, o insegurs amb la parella. Oi que no us sorprèn que així sigui? És per això, que a l’inici de la teràpia tots els terapeutes explorem la història personal dels pacients.

En la majoria dels casos, la història tindrà un paper principal en la millora del cas, problemes familiars, històries de parella tòxiques, traumes, etc. i per millorar l’estat actual serà imprescindible abordar aquestes situacions. I aquelles persones que aneu a teràpia heu d’assumir que el passat s’abordarà a teràpia i evitar-ho només suposaria perjudicar l’evolució del cas.

En altres casos, la demanda del pacient serà sobre algo actual, i en aquests casos, la història passarà a un segon pla, i l’abordatge del cas se centrarà en l’actualitat i en treballar pautes per canviar aspectes recents.

 

Des de PsicoSalut Manresa esperem haver clarificat certs mites relacionats amb el fet d’anar a teràpia i que si teníeu algun dubte sobre anar al psicòleg us haguem ajudat a resoldre’l i que hi aneu. Us podem assegurar que anar-hi serà un gran pas!

Marta Farré

Num. Col·legiada 23.251

, , , , , , , , , , , ,

Coneixes el Mindfulness? Prepara’t perquè et canviarà la vida

Segurament has sentit a parlar del Mindfulness, si més no et sonarà la paraula. Aquesta pràctica s’ha estèsàmpliament durant els últims anys, i cada vegada són més les persones que la inclouen en la seva rutina diària.

El Mindfulness està basat en la meditació budista, una tradició que compta amb més de 2500 anys d’història. Etimològicament, el terme Mindfulness és la traduccióanglesa de la paraula “Sati” del llenguatge Pali, que es refereix al present, l’atenció i la consciència. En català, podríem traduir el terme Mindfulness a: consciència plena o atenció plena. Aquesta tècnica pretén fomentar l’atenció en els estímuls interns i externs del moment present, amb una actitud d’acceptació, curiositat i sense judicis.

El precursor d’aquesta tècnica és el professor de medicina Jon Kabat-Zinn, qui va fer una adaptació de la meditació budista, excloent els components religiosos, i va propiciar la seva expansió pel món occidental. Aquest portava més d’una dècada practicant la meditació, quan el 1979 va decidir realitzar una investigació en un context clínic a la Universitat de Massachusetts per a documentar els efectes de la pràctica, a través d’un programa de 8 setmanes de duració anomenat: Mindfulness Based Stress Reduction (reducció de l’estrès basada en l’atenció plena), que anava dirigit a persones que patien d’estrès i símptomes somàtics. Es van obtenir molt bons resultats, i l’any 1982 es va publicar el primer article científic on es demostrava l’efectivitat de la pràctica. A partir d’aquest moment, el Mindfulness va anar guanyant reconeixement i es va expandir progressivament, propiciant així noves investigacions que han permès corroborar els diferents beneficis que aporta.

Quins són els beneficis del Mindfulness?

L’atenció plena ens ajuda a connectar amb el nostre jo interior, permetent-nos entrar en contacte amb les emocions, actituds i pensaments, i reaccionar així de forma més conscient a les circumstàncies del nostre dia a dia. Són nombrosos els estudis que corroboren aquesta afirmació, i en aquest article voldriem destacar algunes de les troballes més rellevants:

Meditar canvia literalment el nostre cervell

Un estudi publicat per la revista Psychiatry ResearchNeuroimaging, demostra que les persones que practiquen Mindfulness 30 minuts al dia durant 8 setmanes, guanyen densitat de substància grisa en l’hipocamp, estructura relacionada amb la memòria, l’aprenentatge, el dolor i les emocions. (Hölzel et al. 2011)

Redueix l’estrès i l’ansietat

S’ha comprovat que la pràctica permet disminuir els nivells de Cortisol, l’hormona de l’estrès (Hoffman et al. 2010), redueix la ruminació del pensament i els estats afectius negatius (Chambers et al. 2008) i ajuda a gestionar millor l’ansietat i els símptomes físics associats (Farb et al. 2010).

Disminueix el risc de depressió

Segons un estudi de la Universitat de Lovaina, ensenyar a adolescents a practicar l’atenció plena a través d’un programa escolar, va permetre que aquests experimentessin menys símptomes depressius(Raes et al. 2013). Una investigació portada a terme per la universitat de Michigan amb dones amb risc psiquiàtric, sosté que la pràctica del YogaMindfulness pot aportar sensacions positives i de control en les futures mares, i prevenir així els símptomes de la depressió (Muzik et al. 2012).

Millora la concentració i la memòria de treball

Un dels beneficis més lògics que ens aporta el Mindfulness és una millora en la capacitat de focalitzar la nostra atenció i la concentració. Un estudi de Moore i Malionski del 2009, va concloureque la pràctica de l’atenció plena promou la flexibilitat cognitiva i facilita el funcionament atencional, a més de facilitar-nos ignorar els estímuls distractors. També es va portar a terme un estudi amb un grup de militars, que després de participar en un programa de 8 setmanes, van obtenir millores en la seva memòria de treball, en comparació amb aquellscompanys que no hi van participar (Jha et al. 2010).

Facilita el son

Diferents estudis ens mostren que aquells qui mediten amb regularitat, mostren una activació cortical menor durant la nit, cosa que els facilita el descans nocturn. Un estudi de Carlson i Garland de 2005 amb pacients de càncer, va demostrar que després de participar en un programa basat en Mindfulness, els participantsvan reportar millor qualitat del son. Una altrainvestigació rellevant al respecte, és la de Black et al. (2015), que argumenta que aquelles persones amb insomni que utilitzen pràctiques basades en atenció plena, obtenen millors resultats que les que només han format part d’un programa educatiu sobre higiene del son.

Potencia la intel·ligència emocional

L’element d’autoconeixement que ens aporta aquesta tècnica, ens permet obrir-nos a les emocions i fer un procés d’introspecció saludable, generant així unamajor autoconsciència. El Mindfulness també posa molt èmfasi en l’autocompassió, una actitud molt valuosa pel nostre creixement emocional. Un estudi de la universitat de Toronto, ens mostra que les persones que el practiquen amb freqüència, tenen més facilitat per a gestionar les emocions (Ortner et al. 2007). Pel que fa a processos neurològics, s’ha observat que qui medita, necessita menys recursosbiològics per a atenuar l’activació emocional (Lutz et al. 2014).

Exercici d’iniciació al Mindfulness

Conèixer els orígens i els beneficis del Mindfulness està molt bé, però si t’agradaria experimentar-lo directament, és hora de posar-lo en pràctica. Et proposem un exercici d’introducció al Mindfulness molt simple:

1. Dirigeix-te a una habitació on disposis d’una cadira i puguis estar a soles durant uns instants. Agafa el teu mòbil, posa’l en mode avió i prepara l’alarma perquè soni al cap de 5 minuts.
2. Tanca els ulls i fes 3 respiracions profundes. Un cop fet això, hauràs de focalitzar la teva atenció en els sons que t’envolten. Inclús en el cas que no hi hagi cap soroll provinent de l’exterior, si escoltes amb atenció, trobaràs sons dels quals potser no eres conscient. Aquesta tasca serà la que hauràs de portar a terme durant 5 minuts.
3. Mentre fas esforços per mantenir la teva atenció focalitzada, aniran apareixent pensaments de forma automàtica. Quan això passi, no et frustris, no es tracta d’eliminar-los (això de deixar la ment en blanc és un mite!), simplement observa aquests pensaments durant uns instants, no et deixis endur per ells i torna a redirigir la teva atenció en els sons que t’envolten. Repeteix-ho les vegades que faci falta durant aquests 5 minuts, amb paciència.
4. Un cop soni l’alarma, obre els ulls lentament i dedica uns instants a l’experiència. Com t’has sentit?

Esperem que t’hagi agradat l’article i que hagis pogut fer un primer contacte amb el Mindfulness. Si vols conèixer més sobre aquesta tècnica o tens qualsevol dubte al respecte, des de PsicoSalut Manresa estarem encantats d’ajudar-te.

Oriol Carbonell

Número de Col·legiat 26.324

Referències:

Black, D. S., O’Reilly, G. A., Olmstead, R., Breen, E. C., & Irwin, M. R. (2015). Mindfulness Meditation andImprovement in Sleep Quality and Daytime ImpairmentAmong Older Adults With Sleep Disturbances. JAMA Internal Medicine, 175(4), 494. https://doi.org/10.1001/jamainternmed.2014.8081

Carlson, L. E., & Garland, S. N. (2005). Impact of mindfulness-based stress reduction (MBSR) on sleep, mood, stress and fatigue symptoms in cancer outpatients. International Journal of Behavioral Medicine, 12(4), 278–285. https://doi.org/10.1207/s15327558ijbm1204_9

Chambers, R., Lo, B. C. Y., & Allen, N. B. (2007). TheImpact of Intensive Mindfulness Training on AttentionalControl, Cognitive Style, and Affect. Cognitive Therapyand Research, 32(3), 303–322. https://doi.org/10.1007/s10608-007-9119-0

Farb, N. A. S., Anderson, A. K., Mayberg, H., Bean, J., McKeon, D., & Segal, Z. V. (2010). Minding one’semotions: Mindfulness training alters the neural expression of sadness. Emotion, 10(1), 25–33. https://doi.org/10.1037/a0017151

Hoffman, C. J., Ersser, S. J., Hopkinson, J. B., Nicholls, P. G., Harrington, J. E., & Thomas, P. W. (2012). Effectiveness of Mindfulness-Based Stress Reduction in Mood, Breast- and Endocrine-Related Quality of Life, andWell-Being in Stage 0 to III Breast Cancer: A Randomized, Controlled Trial. Journal of ClinicalOncology, 30(12), 1335–1342. https://doi.org/10.1200/jco.2010.34.0331

Hölzel, B. K., Carmody, J., Vangel, M., Congleton, C., Yerramsetti, S. M., Gard, T., & Lazar, S. W. (2011). Mindfulness practice leads to increases in regional braingray matter density. Psychiatry Research: Neuroimaging, 191(1), 36–43. https://doi.org/10.1016/j.pscychresns.2010.08.006

Jha, A. P., Stanley, E. A., Kiyonaga, A., Wong, L., & Gelfand, L. (2010). Examining the protective effects of mindfulness training on working memory capacity andaffective experience. Emotion, 10(1), 54–64. https://doi.org/10.1037/a0018438

Lutz, J., Herwig, U., Opialla, S., Hittmeyer, A., Jäncke, L., Rufer, M., … Brühl, A. B. (2013). Mindfulness andemotion regulation—an fMRI study. Social Cognitive andAffective Neuroscience, 9(6), 776–785. https://doi.org/10.1093/scan/nst043

Moore, A., & Malinowski, P. (2009). Meditation, mindfulness and cognitive flexibility. Consciousness andCognition, 18(1), 176–186. https://doi.org/10.1016/j.concog.2008.12.008

Muzik, M., Hamilton, S. E., Lisa Rosenblum, K., Waxler, E., & Hadi, Z. (2012). Mindfulness yoga during pregnancyfor psychiatrically at-risk women: Preliminary results froma pilot feasibility study. Complementary Therapies in Clinical Practice, 18(4), 235–240. https://doi.org/10.1016/j.ctcp.2012.06.006

Ortner, C. N. M., Kilner, S. J., & Zelazo, P. D. (2007). Mindfulness meditation and reduced emotionalinterference on a cognitive task. Motivation and Emotion, 31(4), 271–283. https://doi.org/10.1007/s11031-007-9076-7

Raes, F., Griffith, J. W., Van der Gucht, K., & Williams, J. M. G. (2013). School-Based Prevention and Reduction of Depression in Adolescents: a Cluster-RandomizedControlled Trial of a Mindfulness Group Program. Mindfulness, 5(5), 477–486. https://doi.org/10.1007/s12671-013-0202-1

 

, , , , , , , , , ,

Gestió emocional en temps de coronavirus

La situació que estem vivint durant les últimes setmanes no està sent gens fàcil. Se’ns ha demanat responsabilitat i en general ho estem fent tan bé com podem, seguint les indicacions de l’estat i quedant-nos a casa. Des de PsicoSalut Manresa volem donar-te ànims i reconèixer l’esforç que estàs fent. El confinament ha fet aflorar un seguit d’emocions en molts de nosaltres: confusió, por, tristesa, ràbia, frustració, preocupació… No t’has de sentir malament pel fet d’estar experimentant-les, tenen sentit.  

La part positiva de tot això, és que les circumstàncies ens estan permetent valorar detalls que fins ara, no teníem en gaire consideració: una abraçada, quedar per prendre un cafè, un passeig pel bosc, els dinars amb la família… No són aquests petits plaers el que ens omple? Segurament, si no estiguéssim passant per una situació com aquesta, seguiríem prestant poca atenció a les petites coses de la vida, fins al punt de quasi menysprear-les. El COVID-19 no ens ha donat altra opció que parar, però això també ens ha permès situar-nos, mirar el món amb uns altres ulls i valorar les necessitats que tenim com a societat.

En l’àmbit personal, passa una mica el mateix. A vegades necessitem passar per moments difícils per tal de créixer. Com a humans, tenim l’opció de parar per observar-nos, avaluar com estem i què necessitem.  L’article d’avui va dedicat a aquesta necessitat de prendre consciència i fer un procés d’introspecció.

Emocions negatives?

Les emocions són respostes psicofisiològiques universals i innates, automàtiques, espontànies i transitòries, que ens permeten regular-nos i adaptar-nos al nostre entorn. TOTES tenen la seva funció, de fet, si ens han acompanyat fins al dia d’avui és perquè ens han permès evolucionar com a espècie. Per tant, no seria massa adequat etiquetar-les com a positives o negatives, tot i que no podem negar que n’hi ha d’agradables i desagradables. 

En el món frenètic en el qual vivim, sembla que no tinguem temps per sentir, i ja ni parlar-ne d’experimentar malestar. Quan les emocions són desagradables, preferim mirar cap a un altre cantó o distreure’ns d’alguna manera per tal d’esquivar-les. El problema és que si apartem la mirada davant les emocions que ens provoquen incomoditat, ens perdem el missatge que porten. 

A més, s’ha demostrat que les estratègies d’evitació, rebuig i supressió emocional són contraproduents, fins al punt de generar un efecte contrari al que es busca: intensifiquen l’experiència emocional desagradable en comptes de reduir-la (Hervás, 2011; Dalgleish, Yiend, Schweizery Dunn, 2009). Si al dolor que ens provoca aquesta emoció li sumem la nostra resistència, el resultat que obtenim és patiment. Acabem malgastant l’energia en evitar el malestar, en comptes d’aprofitar-la per encaminar la situació i buscar solucions.

Com ho podem fer per gestionar les emocions de manera saludable?

Si evitar aquelles emocions que ens generen malestar no és la solució, què ens queda? En aquest article et proposem una manera diferent de relacionar-te amb el malestar. Un enfocament per afrontar les emocions desagradables basat en l’acceptació, que et pot ajudar a veure les coses des d’una altra perspectiva i a prendre accions basades en allò que sents. La idea no és canviar ni controlar les emocions desagradables, la intenció és modificar la relació que tenim amb elles. A continuació, et deixem 4 senzills passos per a fer-ho, que podràs aplicar quan es presenti una emoció difícil:

1.El primer és mostrar-se disposat/da a sentir. És important donar-se permís per experimentar aquesta emoció, deixar-li un espai perquè s’expressi en l’aquí i ara.

Quan sentis que estàs experimentant una emoció desagradable, fes-te aquesta pregunta: “Estic oposant resistència?”. Para allò que estiguis fent, busca un lloc tranquil, fes unes respiracions profundes i deixa’t experimentar plenament l’emoció. Un cop fet això, cal observar-la, distingir-la i comprendre-la. Es tracta de mirar allò que està passant de forma objectiva, d’explorar-ho amb curiositat, però sense identificar-t’hi en excés. S’ha de trobar l’equilibri, no hem d’ignorar l’emoció, però tampoc ens hem de deixar endur per aquesta. Recorda que tu no ets aquesta emoció i que tampoc serà eterna. Dedica-li el temps necessari per a etiquetar-la i poder entendre la raó per la qual està aquí.

Pregunta’t:

    • A quina part del cos sento l’emoció? Com la sento?
    • Quin nom tindria per mi això que estic sentint (ràbia, por, culpa…)?
    • Què l’ha desencadenat aquesta? Perquè em sento així?

2.Després, es tracta de veure què és el que t’està demanant l’emoció, i què pots fer per alliberar-la de manera que tingui una influència positiva per a tu i el teu entorn.

Aquestes preguntes et poden ajudar:

  • Si aquesta emoció em pogués parlar, què em diria? Què voldria de mi?
  • Com puc deixar anar això de forma saludable? He de portar a terme alguna acció?

Si després dels 3 passos anteriors encara tens dificultats per deixar anar aquesta emoció, et pots demanar:

  • Què puc fer per relacionar-me millor amb això que estic sentit? Com puc expressar-ho?

Aquí van algunes recomanacions:

  • Parlar de les teves emocions amb persones de confiança: Et  permetrà sentir-te recolzat/da, obtenir altres punts de vista i exterioritzar-ho.
  • Alliberar tensions a través de l’esport: Hi ha moments que les emocions ens sobrepassen. Fer activitat física et pot ajudar a baixar el nivell d’activació, i posteriorment, observar allò que sents de forma més serena i objectiva.
  • Expressar-les a través de l’art: Què fem amb aquelles emocions que no podem o no sabem expressar? Escriure, dibuixar, la música… Poden ser la resposta per a canalitzar el malestar.
  • Practica la meditació: El Mindfulness pot ser una molt bona opció per generar aquesta distància saludable amb les emocions. Trobaràs multitud de meditacions guiades a Youtube o aplicacions dedicades exclusivament a aquesta tècnica.

Esperem que puguis aplicar aquests passos i t’ajudin. Si tot i els consells encara tens dificultats per a la gestió emocional, a PsicoSalut Manresa estarem encantats de donar-te una atenció personalitzada per guiar-te en aquest procés.

Per acabar, ens agradaria compartir amb una cita de Victor E. Frankl:

Entre estímul i resposta hi ha un espai. En aquest espai està el nostre poder per a triar la nostra resposta. En la nostra resposta radica el nostre creixement i la nostra llibertat.

Oriol Carbonell

Num. Col·legiat 26.324

Referències

Dalgleish, T., Yiend, J., Schweizer, S., & Dunn, B. D. (2009). Ironic effects of emotion

suppression when recounting distressing memories. Emotion, 9(5), 744e749.

Hervás, G. (2011). Psicopatología de la regulación emocional: el papel de los déficit

emocionales en los trastornos clínicos. Behavioral Psychology/Psicología Conductual,

19, 347-372.

, , , , , ,

Hàbits per fer front a les tasques acadèmiques durant el confinament

L’entrada d’aquesta setmana es relaciona amb l’establiment d’hàbits per fer front a les tasques acadèmiques que se’ns plantegen per tal d’assolir el tercer trimestre escolar.

L’estat de confinament ha provocat un trencament en les nostres rutines i això té conseqüències en les ganes, la predisposició i la vivència de posar-nos a fer els deures, per això us portem 3 tips per acabar amb la sensació de pausa i afrontar les exigències acadèmiques que tenim a davant:

· L’horari: adquirir un hàbit és més fàcil si està acotat en un horari. Aquest horari a més de predisposar-nos per la feina, ens ajuda a organitzar-la i organitzar-nos, i també promou que tots els membres de la familia dediquem una estona a dur a terme les nostres responsabilitats. Per estructurar aquest horari podem fer servir recursos visuals com pissarres blanques o de guix, i una taula setmanal que podem imprimir i plastificar; fet que ens permet escriure amb retoladors i esborrar-los per plantejar-nos la setmana següent.

· L’espai: tenir un espai específic per treballar, estudiar, etc. ens ajuda també ha predisposar-nos mentalment a fer tasques. Aquest espai, idealment ha d’estar lliure de distractors com la televisió, el mòbil, joguines, elements que puguin captar la nostra atenció… fet que ens ajudarà a concentrar-nos en l’objectiu acadèmic.

· Pauses: és molt important que cada certs minuts poguem fer una petita pausa. Si ens fixem en els horaris de les escoles, els instituts.. les matèries es presenten en classes de màxim una hora, i es fan canvis d’aula o de matèria un cop passada aquesta estona. Aquestes pauses o aquests canvis de tasca-matèria ens ajuden a mantenir la nostra atenció en nivells alts i productius. L’atenció de les persones té una durada limitada en el seu nivell òptim, a partir d’aquesta, el nivell d’atenció comença a descendir i, si duem a terme tasques que requereixen un nivell d’atenció o que tenen una exigència de concentració elevada, ens serà molt difícil dur-les a terme i ens genera frustració. Per tant, cada 30 o 45 minuts és aconsellable fer pauses d’uns 5 minuts i canviar de materia o tasca. Aquestes pauses, a més, es recomana que siguin lluny de pantalles, ja que ens enganxarien i ens seria difícil deixar la televisió o el mòbil i reprendre els deures o l’estudi. Seria favorable fer un petit exercici, estirament… que ens ajuda no sols a fer aquesta pausa si no que a més a més promou la reactivació del nostre cos i, per tant, la nostra ment.

Una bona idea podria ser fer una postura de ioga en familia en aquestes pauses i des de PsicoSalut Manresa us proposem utilitzar aquest dau imprimible: en el moment de fer la pausa un membre de la família (és aconsellable anar variant cada cop) llença el dau i ens preparem per fer la postura de ioga que surt. Mentre llencem, ens preparem i fer la postura de ioga durant uns segons, ja hauràn passat aquests minutets de pausa i ja podrem reprendre la feina! 

Esperem que les nostres recomanacions us siguin de gran utilitat.

Tania Saez

Núm. col·legiada 25.631

,

M’han dit que el meu fill/a pot tenir dislèxia o dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat

El passat dia 28 d’octubre va ser el dia nacional del trastorn per dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat. Si després de les primeres avaluacions del curs, a l’escola us han dit que el vostre fill o filla presenta alguna dificultat i que aquesta pot ser dislèxia o dèficit d’atenció amb o sense  hiperactivitat, aquesta informació us interessa.

La dislèxia i el TDA o TDAH son els trastorns que es detecten de manera més comú en la població infantil i, sobretot, en l’entorn escolar. Aquestes provoquen que els infants presentin algunes dificultats en els aprenentatges, la concentració, l’atenció, el comportament a classe… arribant a afectar en la seva autoestima i autoconcepte. 

Què és la dislèxia?

És un trastorn del neurodesenvolupament, és a dir, que es presenta al llarg del desenvolupament de l’infant; que refereix l’aprenentatge amb dificultat de la lectura i/o escriptura. (APA, DSM V)

Què és el trastorn per dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat?

Igual que la dislèxia, és un trastorn del neurodesenvolupament, que refereix a un patró persistent d’inatenció i/o hiperactivitat-impulsivitat que interfereix en el funcionament o desenvolupament de l’infant. (APA, DSM V)

Perquè ho presenta el meu fill o filla?

Ambdues dificultats no tenen una causa situacional, és a dir, no son derivades d’una situació concreta com una por; sinó que es presenten com una característica o condició més en el desenvolupament.

L’important que hem de tenir en compte és: Com el/la podem ajudar?

Aquestes dificultats no són una malaltia i no tenen cura. Si no, que son unes característiques concretes que l’acompanyaran al llarg de la seva vida. Tot i això, amb treball terapèutic i acompanyament tant a casa com a l’escola, aquestes dificultats poden disminuir, entrenant i millorant aquelles habilitats i capacitats necessàries per tenir un desenvolupament normalitzat i assolir les seves potencialitats.

Aquest treball es duu a terme a través de la psicoeducació per tal d’entendre què passa i perquè. Les reeducacions psicoterapèutiques consisteixen en l’entrenament d’habilitats com la concentració en la que requereixen un suport, i l’acompanyament, tant a la família com a l’entorn escolar, per tal de donar eines i recursos per a que s’arribi a facilitar el dia a dia tant a la nena o nen, com al seu entorn.

Si teniu dubtes, des de PsicoSalut Manresa estarem encantats d’assessorar-vos i acompanyar-vos en el procés diagnòstic i terapèutic.

Tania Saez Laguna
Col. 25.631

, , , , , , ,

Perquè tu també hauries d’anar al psicòleg

Avui és el dia mundial de la salut mental, i com a professional d’aquest àmbit, em proposo fer-te veure la importància de cuidar la teva salut mental.

Des de sempre, tothom ha fet un gran “ohhh” quan li he dit que era psicòloga, i ho ha acompanyat d’un “és molt necessari, tots hi hauríem d’anar alguna vegada a la vida“. Jo habitualment contesto “cert!”, però aquí acaba la meva resposta. Perquè n’estic segura que si continuo amb la conversa i li proposo per què no hi va, la resposta més probable serà “jo no estic boig/boja” o els més considerats diran “si, hi hauria d’anar, però no trobo el moment o què em dirà que ja no sàpiga….”. I és amb aquestes respostes quan m’entra la ràbia i la frustració de pensar que avui en dia, la cura de la nostra salut mental no s’ha normalitzat, i que la meva feina sembla un servei clandestí del qual ningú en vol parlar i tan bàsic que tothom el sap fer.

I jo em pregunto, si les persones anem a infinitat de metges (dentistes, ginecòlegs, uròlegs, digestòlegs, fisioterapeutes, etc.) per fer un tractament, i fins i tot en molts casos per fer una prevenció de futurs problemes, quin problema hi ha en fer el mateix amb la nostra ment? Perquè si hi ha una situació que ens altera generant ansietat i emocions negatives, que ens genera dolors físics, o que afecta el nostre benestar en general, no anem a un/a psicòleg/psicòloga?

Si partim de la base que la nostra ment és un dels principals motors del nostre cos per què no el portem a revisió de tant en tant? La nostra ment és el centre d’operacions de l’organisme, des d’on interpretem el que passa al nostre entorn, des d’on neixen les nostres emocions, i des d’on s’envien senyals al cos perquè aquest reaccioni en consonància. No us sembla prou important per a tenir-ne una mica de cura?

Sovint pensem que “ja em passarà” o “no n’hi ha per tant”, però de la preocupació més petita en pot acabar sorgint un problema.

Sóc conscient que el problema de que pensem així és molt de base, i encara que al sistema educatiu es comenci a donar més importància a la nostra salut mental, el camí que queda per recòrrer és llarg.

Fer un treball psicològic, com a mínim un a la vida, hauria de ser de obligado cumplimiento. No naixem ensenyats i el que fem és anar aprenent com podem segons el que ens mostra el nostre entorn (pares, mares, germans, avis i àvies, amics, professors/es, etc.), i segons les vivències que ens toquen viure. Però estareu d’acord amb mi, que més d’un d’aquests models suspendrien un examen d’intel·ligència emocional, i que en més d’una situació a la vida, la vostra gestió ha estat nefasta. Així doncs, no us agradaria saber perquè reaccioneu d’aquesta manera i canviar-ho perquè us deixi de fer mal? Voleu esperar a pifiar-la més? a que us faci una miqueta més de mal? i llavors amb presses esperar que un psicòleg/psicòloga faci màgia i resolgui el problema en 10 visites?

Us animo a reflexionar en el vostre estat actual, i a preguntar-vos si:

  • esteu atabalats o estressats? la vostra des/organització diària us altera?
  • teniu pensaments recurrents que us preocupen?
  • esteu tristos, desanimats, irritables?
  • us venen menys de gust les coses que abans gaudíeu?
  • us sembla que ho teniu tot però no esteu contents amb la vostra vida?
  • no sabeu com sou ni per què actueu com ho feu?
  • no teniu una bona relació amb els altres?
  • teniu un mal físic i no hi ha metge que el resolgui o us diuen que és psicòlogic?

Doncs si la resposta a alguna d’aquestes preguntes és SÍ, teniu un problema psicològic, i si no aneu a un psicòleg/psicòloga, esteu cometent un gran error.

Des de PsicoSalut Manresa, els meus companys i jo, estarem encantats d’ajudar-te. T’animem a posar-te en contacte amb nosaltres i posar fi als teus problemes.

Marta Farré Armengol
Col. 23.251

La magia del Nadal

Ho veiem per tot arreu, està en boca de tots, podríem dir que el Nadal s’olora en l’ambient. Aquestes dates generen molta controvèrsia. Per a uns, és la millor època de l’any perquè són dies de retrobaments, de detalls, de gestos; i per a d’altres, l’època més difícil, pels que ja no hi són, pels problemes familiars, o per les dificultats econòmiques.

Avui ens agradaria transmetre-us alguns consells que us permetin passar unes Bones Festes, però que a més a més, us ajudin a fer de totes les èpoques de l’any (i no només del Nadal!) un moment feliç.

A aquells que us agradi aquesta època…

El Nadal ens el ven com el moment perfecte per estar amb els éssers estimats, per descansar i, en el fons, per a ser feliç sigui com sigui. Ens sembla una bona raó, però ens preguntem, i perquè no és així la majoria de dies de l’any? Cal esperar a Nadal per gaudir de les petites coses que ens regala la vida?

Us animem a fixar-vos en allò que feu durant aquestes dates, per aplicar-ho al llarg de tot l’any:

  • Propòsits d’any nou: és arribar el dia 1 de gener i ens plantegem aquelles millores que no hem fet durant els 365 dies restants de l’any anterior. No espereu tant! Cada dia és una bona oportunitat per millorar en allò que no us fa feliços.
  • Regaleu-vos moments amb els vostres: el dia de nadal és l’únic dia de l’any que tenim marcat en el calendari com intocable per reunir-nos amb els éssers estimats. No hi ha excusa que valgui, aquest dia és intocable! Busqueu d’altres moments al llarg de l’any per a quedar amb els vostres amb les mateixes ganes. Desconnectar i socialitzar és un antidepressiu natural.
  • Sigueu detallistes: no ens estem referint a lo material, sinó tot lo contrari, en els gestos. Mostreu-vos propers a aquelles persones que us importen. Que us preguntin “com estas?”, que us diguin “Bon dia” amb un somriure, que us expliquin les alegries i les penes, pot ser un dels millors regals del dia, així que no espereu a rebre-ho, seigueu els primers a fer-ho.
  • Descanseu i divertiu-vos: Nadal sol implicar una aturada laboral, moment en que descansem i busquem satisfer tots els nostres anhels (viatjar, descansar, fer tasques pendents…). De nou, busqueu qualsevol excusa durant l’any per donar-vos un descans i per satisfer allò que us agradaria fer.

Per a aquells que no us agrada el Nadal …

  • Preguntar-vos què té el Nadal que no us agrada: sovint a consulta em trobo amb persones que es refereixen al Nadal com una època difícil, trista, de consumisme… Cada un de vosaltres té una raó per veure’s afectat en aquestes dates. És per això, que us animem a no conformar-vos a estar malament eternament per Nadal, sinó que us animem a buscar el motiu pel qual esteu malament i a buscar ajuda i una solució.
  • Tòpics del Nadal: aquesta època és plena d’estereotips que ens veiem obligats a complir (el Nadal es passa en família, cal regalar coses, la fi d’any no et pots quedar a casa, etc.). No es pot estar més equivocat. El Nadal és personal i per tant, allò que vulguem fer és únic i adaptable a les nostres necessitats. Passa aquestes dates amb qui vulguis, on vulguis i com vulguis.

Esperem que aquests consells us ajudin i us desitgem unes Bones Festes i esperem que el nou any sigui un any amb canvis positius per a tots, en el que aconseguiu fer que cada dia sigui un dels vostres millors dies.

Marta Farré

Núm col. 23.251

,

Trastorns de personalitat

És un hàbit molt habitual en la nostra societat, justificar el comportament de les persones que ens envolten amb un “ell/ella és així”. El desconeixement general de la patologia psicològica fa que moltes persones amb trets de personalitat desadaptatius passin desapercebuts entre nosaltres com persones que justifiquem dient que tenen un temperament peculiar.

Avui us volem parlar dels trastorns de la personalitat.

Què és la personalitat? i un trastorn de personalitat?

La personalitat consisteix en un conjunt de trets propis únics que cada persona desenvolupa en funció de la genètica (part temperamental de la nostra personalitat) i dels aprenentatges (a través del modelatge de les persones que ens envolten) i de les vivències viscudes al llarg de la nostra vida que complementaran i modularan el nostre caràcter.

Aquests trets de personalitat determinaran una forma de pensar, de sentir-se i d’actuar determinada. Una persona amb una personalitat no patològica destaca per tenir una alta capacitat d’adaptar-se i ser flexible a les circumstàncies que es donen en la seva vida. Per exemple, davant d’una reunió de feina en la qual se li demanen millores en el seu rendiment, la persona amb una personalitat adaptativa ho pot veure com una oportunitat per millorar aspectes personals i valorar la crítica de forma positiva.

Per contra, les persones amb trastorns de personalitat es caracteritzen per tenir trets exagerats que es mantenen en el temps i unes habilitats d’afrontament molt pobres. Són persones que per les seves creences, actuen i pensen de forma desadaptativa, entrant en un funcionament viciós en què res els hi va bé i en el que impliquen com a causants del seu malestar a persones del seu entorn. En funció de la gravetat del trastorn (lleu, moderat o greu), el nivell d’inferferència en la vida de la persona pot afectar a més àrees de la vida de la persona (parella, feina, família, relacions socials, etc.).

Quins tipus de trastorn de personalitat existeixen?

Els trastorns de personalitat es divideixen en tres grans grups, o com s’anomena en psicologia clusters.

· Grup A

Són trastorns de personalitat caracteritzats per l’extravagància, excentricitat, desconfiança, introversió i absència de relacions pròximes.

Trastorn paranoide: es caracteritza per una desconfiança generalitzada en els altres, incloent-hi persones properes. Són persones que senten que els altres se’ls hi acosten perquè hi tenen algun interès, i fins i tot poden arribar a sentir-se vigilades. Tenen tendència a aïllar-se i a buscar senyals que reafirmin la seva desconfiança cap als altres.

Trastorn esquizoide: es caracteritza per dificultats en les relacions interpersonals. Són persones distants, amb poc interès per relacionar-se i amb dificultats per expressar-se a nivell emocional.

Trastorn esquizotípic: es caracteritza per comportaments estranys. Solen tenir un pensament màgic i ser supersticiosos. Poden arribar a creure que tenen superpoders o que han viscut alguna experiència paranormal. Solen mostrar-se distants, amb tendència a l’aïllament i a la simptomatologia ansiosa.

· Grup B

Són trastorns de personalitat caracteritzats per la impulsivitat, la variabilitat emocional i la dramatització.

Trastorn antisocial: es caracteritza per la transgressió continua de les normes de convivència i per l’expressió de conductes delictives. Solen ser persones que actuen de forma impulsiva, agressives, amb falta d’empatia i que no aprenen dels errors que cometen.

Trastorn límit: és el trastorn de personalitat més comú. Es caracteritza per una alta inestabilitat emocional (poden passar d’estats de calma a ira en segons), pensaments extremistes de tot o res, i per relacions interpersonals tòxiques (tan bon punt idolatren a algú com el menyspreen). Tenen una personalitat dèbil i canviant, se senten buides i abandonades i busquen evitar que els abandonin al preu que sigui.

Trastorn narcisista: es caracteritza per comportaments arrogants  amb tendència a la grandiositat i la necessitat constant que se’ls admiri. Necessiten ser admirats pels altres, però els manca qualsevol mena d’empatia pels altres. Solen ser rancorosos i venjatius.

Trastorn histriònic: es caracteritza per una baixa autoestima i una necessitat de cridar l’atenció dramatitzant la seva situació personal. Són persones emocionalment sensibles, solen donar molta importància a la seva aparença i es comporten de forma encantadora i fins i tot seductora. Tenen baixa tolerància a la frustració i busquen de forma contínua l’aprovació dels altres.

· Grup C

Són trastorns de personalitat caracteritzats per la inhibició, i l’ansietat i por excessiva.

Trastorn depenent: es caracteritza per l’excessiva necessitat que algu extern assumeixi les responsabilitats i necessitats pròpies. Són persones amb poca confiança en si mateixos, hipersensibles, passives, i que es subordinen, arribant fins i tot a tolerar el maltracte físic o emocional, per una por irracional a la possible separació de la persona de la qual depenen.

Trastorn evitatiu: es caracteritza per un intens sentiment d’inferioritat. Són persones que estan molt alerta de les crítiques que reben i això fa que evitin situacions o el contacte social per evitar sentir-se inferiors i rebutjats, tot i tenir una gran necessitat de sentir-se acceptats.

Trastorn Obsessiu-compulsiu: es caracteritza per una excessiva necessitat de control. Són persones perfeccionistes, rígides, molt ruimiatives, que es basen en infinitat de normes per funcionar i que si no aconsegueixen el que creuen que és correcte, tenen un sentiment exagerat de frustració.

Quin és el tractament recomanat?

El tractament dels trastorns de personalitat es caracteritza per ser llarg i complex. Entenent que aquests trastorns són problemes estables en la personalitat de la persona, es busca que el pacient sigui conscient del seu funcionament i que estigui motivat per canviar aquelles actituds que disparen el seu malestar constantment arran de la seva interpretació dels fets. El treball se centra a identificar els trets disfuncionals, en plantejar i aprendre alternatives de pensament i comportament pel futur, i en analitzar les situacions passades per aprendre dels errors comesos. Tot i això, són pacients que sovint no volen acceptar les seves dificultats i no mostren interès pel tractament, a més a més, de continuar en l’ambient problemàtic (familiar, parella, feina…) que fa que persisteixin i es reforcin les seves conductes desadaptatives. Assisteixen a les visites de forma passiva i esperant un canvi espontani del curs de la seva vida, fet que dificulta molt la millora en l’àmbit terapèutic.

Si t’identifiques amb aquesta problemàtica o creus que algú proper a tu s’hi podria trobar, us animem a posar-vos en contacte amb nosaltres i des del nostre centre de psicologia a Manresa estarem encantats d’ajudar-vos.

 

Marta Farré

Núm. col·legiada 23.251

,

Comença l’escola!

Avui és 12 de setembre, i això només pot voler dir, que les vacances d’estiu s’han acabat i que és hora de tornar a l’escola.

Els més petits encaren aquest dia amb un sentiment agredolç; plens de nervis de saber que les vacances s’acaben i que toca anar a l’escola, però a la vegada amb la il·lusió de viure noves experiències i fer nous amiguets.

L’escola és un lloc imprescindible pel correcte desenvolupament i aprenentatge dels nostres fills. A l’escola hi van a aprendre, però no només sobre coneixements de matèries com els idiomes o les matemàtiques, sinó que entren en un constant aprenentatge psicosocial. Aprenen a relacionar-se, a entendre els altres, a sentir, o a solucionar problemes, entre moltes d’altres coses.

És per aquest motiu, que és important que els pares i mares estigueu al seu costat per reforçar tot allò que aprenen, i també per acompanyar-los a solucionar allò que els trasbalsi.

Consells pels que van a l’escola per primera vegada

Pares i mares, el millor consell que us podem donar per ajudar-los, és que estigueu tranquils. El primer cop que els nens i nenes trepitgen l’escola, és un lloc nou i desconegut per ells, de manera que en funció de com sigui el seu temperament (si són més curiosos, tranquils, o nerviosos) la seva reacció serà diferent. Per tal que tot vagi el més bé possible, la pedra angular és la vostra calma; si ells us veuen tranquils, els plors no duraran gaire. És important que en deixar als vostres fills i filles a l’escola els hi expliqueu què hi van a fer, tot el que aprendran i que una vegada acabada la jornada els anireu a buscar. Eviteu quedar-vos gaire estona, o quedar-vos abraçats a ells per por que el primer dia d’escola els traumatitzi (esteu segurs que són els vostres fills i filles els que tenen por a separar-se, no voleu dir que sou vosaltres? :)).

Consells pels que aquest any tornen a l’escola

Pels nens i nenes que ja saben què és anar a l’escola, si el primer dia se’ls fa difícil, destaqueu tot lo bo que hi van viure l’any anterior, amics, professors, aprenentatges, dies únics, i animeu-los a viure’n de nous aquest any. No deixeu que se centrin en lo negatiu i ensenyeu-los a ser positius.

Com reforçar el que aprenen a l’escola?

És molt important fer repàs, de tant en tant, amb els vostres fills i filles sobre què els aporta l’escola. Han d’aprendre a valorar les oportunitats que se’ls donen i tot allò que n’obtenen. Els pares i mares heu de dedicar estona a ajudar-los amb els deures i donar-los l’enhorabona quan treuen bones notes, però no us heu d’oblidar d’interessar-vos per les alegries i les dificultats que hi hagin viscut, i ajudar-los a potenciar lo positiu i a resoldre les seves preocupacions.

Com abordar els problemes d’escola que poden afectar als nostres fills i filles?

L’escola és un medi en el que hi poden passar moltes coses, tot pot anar bé i de cop i volta, tot es pot esguerrar. Però així és la vida i hem d’aprendre a solucionar-ho; que millor que fer-ho des de ben petits. Heu de ser conscients que els vostres fills i filles tindran problemes, i que això no és cap perill, tot lo contrari, és la millor de les oportunitats per fer-los créixer. Quan arribin a casa explicant-nos les seves pors, heu de mantenir la calma, escoltar-los, tranquil·litzar-los i donar-los els millors consells perquè siguin capaços de superar-ho.

Recomanacions addicionals per complementar l’educació i aprenentatge dels nostres fills i filles

Com ja hem anat mencionant a lo llarg de l’article, els nens i nenes no només han d’aprendre els coneixements tècnics que avui en dia es prioritzen a les escoles, sinó que també cal ensenyar-los a disfrutar de les petites coses, a expressar les seves preocupacions, a superar les pors i els nervis, i a solucionar els problemes. Una vegada vaig llegir en un llibre que els pares i mares sovint se centren en les necessitats bàsiques  (menjar i dormir), oblidant-se de les més importants, les necessitats emocionals i psicològiques.

Tots els nens i nenes són diferents, i per tant, tenen necessitats diferents. Uns s’espavilaran més ràpid, d’altres no tant, però en la diversitat recau la riquesa. Per això, uns animem a posar en pràctica els següents exercicis:

  • Observeu-los: pareu-vos a mirar com estan els vostres fills i filles i intenteu identificar quina és l’emoció que poden estar sentint en aquell moment. Potencieu estats d’ànim com l’alegria, la sorpresa, la tranquil·litat.
  • Pregunteu-los-hi com estan: perquè algu no es queixi no vol dir que tot vagi bé. Sí, fins i tot els petits de casa tenen problemes. Si els ensenyeu a parlar de les seves coses i us n’interesseu, els esteu ensenyant a comunicar-se amb facilitat.
  • Parleu d’emocions: des del meu punt de vista, encara queda molt per avançar en l’educació tradicional sobre l’aprenentatge psicosocial dels nens i nenes, per aquest motiu des de casa és important que els ajudeu a identificar les seves emocions, a normaltzar-les, i a treballar-les per sentir-se millor.
  • Ajudeu-los a resoldre problemes: està bé donar consells i proposar allò que creieu que serà millor per ells, però també els heu d’ensenyar a ser resolutius. Aconstumeu-vos a fer-los pensar i a demanar-los-hi “què faries tu en aquesta situació”. Que siguin ells mateixos els que proposin com solucionar els seus problemes (evidentment, els pares i mares amb molta mà dreta encarrilareu la proposta si és esbojarrada :)).
  • Sigueu transparents: els vostres fills i filles se n’adonen de tot, i és important ser transparents amb ells quan se’n preocupen. Si els vostres petits us demanen “què et passa algo?”, el més important és que normalitzeu la situació i sigueu sincers. Els heu d’ensenyar que tots tenim problemes, dies millors i dies pitjors. Entendre què us passa els ajudarà a rebaixar el malestar i reforçarà el vincle amb ells. Això no vol dir que els hi digueu exactament el què us passa (heu de recordar que no els heu de preocupar més!), però dir-los que esteu cansats, o tristos o preocupats és positiu per ells.
  • Divertiu-vos amb ells: passar temps amb els pares i mares és el millor dels regals pels fills. Invertiu una estoneta cada dia, per curta que sigui amb ells. Pot ser jugant, però també pot ser sopant, a l’hora de la dutxa, preparant la motxilla per l’endemà, etc. Qualsevol moment és òptim per gaudir amb ells.

Esperem que aquests consells us ajudin a superar la tornada a l’escola i l’any acadèmic en general, i si creieu que algun dels vostres fills  pot tenir alguna dificultat que us veieu incapaços d’abordar, us animem a posar-vos en contacte amb nosaltres i des del nostre servei de psicologia infanto-juvenil del nostre centre de psicologia a Manresa estarem encantats d’ajudar-vos.

Marta Farré

Núm. col·legiada 23.251

, , ,

Síndrome postvacacional: què és i consells per evitar-la

Ja ha arribat el setembre, i això significa que les vacances s’han acabat. La rutina ha vingut per quedar-se. Arribades aquestes dates, no és d’estranyar que la majoria de nosaltres patim, en algun moment de la nostra vida, l’anomenat trastorn postvacacional.

Què és?

La síndrome postvacacional consisteix en l’aparició de simptomatologia depressiva caracteritzada per una manca de motivació i energia que s’acompanya de certa tristesa per haver-nos d’incorporar a la feina de nou.

Amb altres paraules, no volem tornar a treballar i haver-ho de fer ens trasbalsa (estem de malhumor, ens estressem, ja no tenim temps per les nostres coses, etc.).

Per què ens passa?

Un dels trastorns psicològics més comuns, i habitualment més inofensiu, és l’anomenat trastorn adaptatiu. Aquest trastorn apareix quan hi ha un canvi brusc en les circumstàncies vitals d’una persona (per exemple, canvi de feina, de residència, una ruptura, etc.); per tant, si conceptualitzem el canvi que te lloc al passar de la llibertat i l’esbarjo de les vacances, a la rutina amb horaris i responsabilitats de la feina, és normal que aquesta simptomatologia aparegui. No diríeu que us passa el mateix però a més petita escala els diumenges a la tarda? 🙂

En el fons el que ens passa és que perdem una situació que ens és còmoda; no hi ha preocupacions, les responsabilitats disminueixen, aprenem a gaudir de què fem i amb qui estem, entre moltes altres coses.

I què puc fer per superar-la?

Cal destacar que aquells que la pateixen de manera més intensa, són aquelles persones que menys treballen els seus hàbits saludables (que no només impliquen menjar i dormir bé), i per tant, algunes de les pautes que us donarem seran d’obligat compliment durant tot l’any.

· Prendre’s amb calma la tornada: com hem dit, és un canvi dràstic i per tant, es necessiten uns dies d’adaptació. Qualsevol símptoma lleu durant uns dies serà normal. Apreneu a acceptar aquest malestar i rebaixeu el vostre ritme d’exigència perquè l’adaptació sigui progressiva; a mesura que us aneu adaptant, aneu pujant l’esforç i dedicació. Alhora, no us excediu fent hores extres. Tots sabem que la feina s’acumula durant les vacances, però si tardeu uns dies en agafar el ritme i posar-ho al dia, no passa pas res!

· Potencieu un estat d’ànim positiu: busqueu petites coses del dia a dia que us facin feliços. Fixeu-vos més en el què veieu o qui us trobeu del trajecte de casa a la feina, i al revés, disfruteu dels descansos, gaudiu compartint anècdotes de les vacances amb els altres, escolteu música alegre, etc. No podem canviar el curs del nostre dia i esborrar-ne les obligacions, però sí que podem fer que el dia sigui més satisfactori.

· Intenteu fer alguna cosa per vosaltres cada dia: encara que pugui semblar impossible, dedicar-nos 30 minuts al dia és possible. Trobar una estona per vosaltres i fer quelcom que sigui satisfactori marcarà la diferència en els vostres dies. Durant les vacances estem constantment buscant gaudir de cada moment, per què no ho fem quan treballem? Si aconseguíssim dur a terme aquest propòsit, el nostre benestar augmentaria notablement.

· Organitzeu-vos: tenir un planning de com serà la vostra rutina després de les vacances, és important per tal d’aconseguir el què us proposeu. Tenir al cap el què heu de fer així com més o menys el temps en el que ho heu de fer, facilitarà que sigueu molt més resolutius.

· Cuideu-vos: heu de pensar que durant les vacances perdem tots els horaris, anem a dormir tard, mengem a deshora, etc. Heu de ser conscients que si voleu portar el mateix ritme, podeu morir en l’intent. Intenteu anar recuperant a poc a poc els horaris habituals de menjar i dormir.

Esperem que aquests consells us ajudin a superar aquests primers dies de tornada a la rutina, i si creieu que us està costant més de lo normal, us animem a posar-vos en contacte amb nosaltres i des del nostre centre de psicologia a Manresa estarem encantats d’ajudar-vos.

Marta Farré

Núm. col·legiada 23.251