Listado de la etiqueta: psicolegs manresa

, , , , , , , , , , , , , , , ,

Conseqüències psicològiques de la violència de gènere

Arrel del crim de violència masclista viscut a Manresa la setmana passada, us volem parlar de les greus conseqüències a nivell psicològic que pateixen els familiars i persones properes de les víctimes de violència de gènere. Així com també facilitar pautes i informació específica sobre els tipus de tècniques més adequades per l’abordatge d’aquests casos. 

Vivència traumàtica: definició i símptomes

La violència de gènere implica un risc contra la vida de les persones que la pateixen. Una agressió física pot suposar un dany greu per la integritat de la persona o, fins i tot, la mort. En aquests casos, els psicòlegs i les psicòlogues ens trobem en un dels pitjors escenaris; una vivència traumàtica greu, ja que la supervivència de la persona està en risc, el que deriva en un trastorn per estrès post-traumàtic.

Pel que fa als infants, el fet d’experimentar violència intrafamiliar,  els exposa a una situació de desemparament en la que hi ha un risc greu per a la seva integritat física i psíquica, el que inevitablement suposa un agreujant de l’esdeveniment traumàtic.

Aquests esdeveniments traumàtics es poden reexperimentar de diverses maneres com records intrusius, malsons, estats dissociatius, angoixa, molt malestar psicològic… Les persones que han patit un esdeveniment traumàtic poden fer molts esforços per evitar parlar del tema, o evitar activitats, llocs i objectes relacionats amb l’esdeveniment traumàtic que poden despertar  pensaments, records i emocions.

En el cas dels nens i les nenes, poden experimentar especialment malsons, angoixa, somatitzacions com mal de cap o mal de panxa, jocs que representen esdeveniments relacionats amb el trauma, expressions de ràbia, molta por o culpa, així com també es poden mostrar hipervigilants, exaltar-se fàcilment, i presentar dificultats en el son o problemes per parar atenció i concentrar-se.

Abordatge terapèutic

L’abordatge terapèutic en aquests casos implica en una fase inicial un fort acompanyament de les víctimes per tal de construir un vincle i un espai de seguretat i confidencialitat en la que poder expressar les pors i inseguretats normals en casos de violència de gènere. 

En el cas que hi hagi hagut una pèrdua, serà molt important començar treballant el dol de la persona asesinada. Explicar als familiars el procés natural davant d’una pèrdua (podeu llegir més informació sobre com afrontar una pèrdua i el seu dol al següent article del nostre blog: https://psicosalutmanresa.com/la-perdua-i-el-dol/). 

També serà fonamental psicoeducar als usuaris i usuàries sobre les dinàmiques familiars que es construeixen en casos de violència intrafamiliar, els rols i personalitat dels membres de la unitat per descobrir comportaments dominants i conductes de maltracte que en ocasions es poden normalitzar. 

Serà crucial també fomentar una sana expressió emocional, normalitzant sentiments de culpa, vergonya i por que freqüentment apareixen en les víctimes de violència, sentint que ells/es poden ser els causants de la situació viscuda. Paral·lelament es treballa la seva educació emocional, essent de vital importancia fomentar una autoestima sana, a través d’un procés d’autoconeixement i empoderament personal. 

Per finalment, dotar-los d’estratègies d’afrontament per sentir que disposen dels recursos necessaris per gestionar satisfactòriament situacions de maltracte en el futur. 

EMDR: terapia específica per vivències traumàtiques

Des de PsicoSalut Manresa, tots els terapeutes, disposem de la formació en una tècnica específica per al trauma anomenada EMDR (podeu llegir més informació sobre en què consisteix aquest tipus de teràpia al següent enllaç de la nostra web https://psicosalutmanresa.com/serveis-psicologia-a-manresa/terapia-emdr/).

En línies generals, l’EMDR facilita abordar la intensa simptomatologia associada a la vivència traumàtica així com les fortes creences negatives mitjançant l’activació del sistema de processament innat del nostre cervell. En molt poques sessions, aconseguim resoldre el trauma eliminant el malestar i facilitant assimilar de forma sana les creences derivades de la situació viscuda.

Aquest abordatge és també aplicable a infants i joves, amb certes adaptacions i tenint en compte altres teràpies i abordatges de la psicologia clínica infantil i juvenil.

Esperem que la informació que hem compartit amb vosaltres us ajudi a entendre millor les situacions de violència de gènere i si creieu que esteu vivint una situació d’aquests tipus, no dubteu en trucar als telèfons d’assistència (016 telèfon d’atenció a víctimes de violència de gènere), així com contactar-nos si busqueu ajuda per superar les dificultats a nivell psicològic, ja que des de PsicoSalut Manresa estarem encantats i encantades de poder-vos acompanyar.

Tania Saez i Marta Farré

Núm col.legiades 25.631 | 23.251

 

/por
, , , , , , , , , , ,

Pautes per afrontar la tornada a la rutina

Setembre sol anar acompanyat de moments de reflexió, canvis, estrès, incertesa i nervis, entre moltes altres coses. Per a moltes persones significa, fins i tot, l’inici d’un any nou, ja que és l’època de tornada a la rutina, d’emprendre nous projectes, de prendre decisions, delimitar nous objectius, etc. Per aquest motiu, el nivell d’energia que gastem durant aquests dies sol ser més alt que l’habitual, fet que converteix aquesta època de l’any en un repte en molts sentits. Repte lligat a alts nivells d’exigència que poden portar-nos a un desgast emocional i físic, i és que, tornar a la rutina es pot convertir, en moltes ocasions, en una cosa dura i difícil.

Hem de tenir en compte que aquesta època de l’any afectarà de manera diferent a cada persona, ja que dependrà de les circumstàncies i característiques personals de cadascú. Si que és cert, però, que setembre pot ser un mes de sentiments oposats ja que, d’una banda, podem sentir-nos tristos i nostàlgics per acabar les vacances, saturats per les exigències del dia a dia, ansiosos i preocupats, irritables, apàtics, etc. Però, d’altra banda, també podem sentir-nos il·lusionats pels nous projectes, motivats, feliços o enèrgics i alegres pel que s’aproxima. Aquest cúmul de sentiments i emocions no deixa de ser una cosa difícil de gestionar ja que en moltes ocasions pot ser realment esgotador. Amb la finalitat de fer-vos més fàcil i amena la tornada a la rutina, hem volgut compartir amb vosaltres algunes pautes que explicarem a continuació.

  • Reorganització de les dinàmiques de casa:
    Abans de tornar de ple a la rutina, seria recomanable poder organitzar les pautes i dinàmiques. Per a fer-ho, podem desglossar les tasques en petites parts i marcar uns horaris realistes per a realitzar les activitats i obligacions. Si vivim amb algú, podem fer el repartiment de les tasques de casa juntament amb uns horaris per a fer-les.
  • La importància dels objectius:
    Està molt bé marcar-nos nous objectius i/o reorganitzar els antics per a estar motivats amb la tornada de les vacances, però, realment ens estem marcant uns objectius adequats? Serà important fer un plantejament realista i factible dels nostres nous propòsits, sinó acabarà sento contraproduent perquè ens frustrarem per no poder assumir tot el que ens havíem proposat inicialment. Per tant, els nostres objectius hauran de ser concrets, realistes i realitzables. Perquè compleixin amb aquestes característiques, hauran de:

– Estar delimitats per nosaltres mateixos i en funció de les nostres necessitats, gustos i interessos (evitar marcar-nos objectius no sincers amb nosaltres mateixos o imposats directa o indirectament per les necessitats i gustos de les persones del nostre voltant), d’aquesta manera, ens assegurarem la motivació necessària per a aconseguir-los i una actitud positiva mentre ho fem.
– Concretar el màxim possible els nostres objectius, sent realistes amb la nostra situació personal i amb el que encaixa amb els nostres horaris i obligacions. No és el mateix dir “començaré a fer esport” que dir “demà m’apuntaré al gimnàs X i aniré els dimarts i dijous a entrenar” o “m’agradaria fer anglès” que “faré engonals en X acadèmia els dilluns al matí”.
– Plantejar-nos un objectiu final i desglossar-lo en petits objectius (per exemple, si l’objectiu final és guanyar resistència i aconseguir córrer 20km d’aquí a dos mesos, els objectius petits poden ser córrer 5 km cada tres dies durant les primeres dues setmanes, 10km durant les dos següents i així successivament).

  • Aprendre a prioritzar i controlar la implicació:
    Serà molt important aprendre a prioritzar el nostre benestar, sent selectius amb aquelles coses que ens fan bé i sincers amb els ritmes que podem seguir. Quan entrem dins de la dinàmica diària posem el ‘pilot automàtic’ que en moltes ocasions ens fa adoptar un ritme de vida perjudicial per a la nostra salut en general. Quan anem en ‘automàtic’ ni tan sols ens plantegem les conseqüències negatives de la nostra rutina ja que actuem gairebé per inèrcia, per tant, serà important no donar per fet les coses i aprendre a prioritzar la nostra salut alhora que prioritzem plans i objectius amb preguntes com: “Realment això és tan important com per a haver de fer-ho avui?, em fa bé saturar-me els dies amb tantes activitats o coses que fer?, estic gaudint del meu dia a dia?, quines conseqüències tindré a llarg termini amb el ritme que porto?”.
    El mateix succeeix amb el grau d’implicació en els nous projectes i/o dinàmiques, serà important aprendre a marcar uns límits quant a la implicació emprada identificant fins a on és sa per a nosaltres i a partir de quin moment el nivell d’implicació comença a ser un problema.
  • Hàbits saludables i autocura:
    Mantenir o instaurar hàbits saludables en la nostra vida tindrà una repercussió directa en la nostra salut mental. Durant les vacances, solem abandonar alguns hàbits que teníem prèviament (ens alimentem pitjor, canviem els horaris de somni, deixem de costat l’activitat física…) però serà important recuperar-los de nou. Fer algun tipus d’esport o activitat física, mantenir una dieta sana i equilibrada o recuperar les nostres rutines de somni són alguns dels hàbits que ens seran beneficiosos.
    L’autocura serà un altre aspecte clau per al nostre benestar i per a fer-nos més amena la tornada a la rutina, no t’oblidis de tu!! Hem d’intentar realitzar activitats gratificants o crear espais per a nosaltres mateixos, evitant focalitzar tota l’energia únicament en les obligacions i exigències de la volta a la rutina. Hem de permetre’ns aquests moments per a nosaltres!!
  • Mantenir aspectes positius de les vacances:
    Sembla que les coses que passen en les vacances només poden passar durant les vacances, o fins i tot que l’actitud i estat d’ànim que tenim durant aquests períodes de temps només poden succeir en aquests dies concrets, però, i si intentem traslladar aquells aspectes positius de les vacances a la nostra rutina? Us animo a fer una reflexió sobre: Quines d’aquelles coses, plans, situacions, dinàmiques, hàbits… que realitzàveu durant les vacances sents que et feien bé i pots replicar i instaurar, en la mesura del possible, en la teva rutina diària? Segur que si ens parem a pensar podem intentar traslladar a la nostra rutina alguns detalls que ens feien el dia més fàcil durant les nostres vacances.

Finalment, no hem d’oblidar que tornar a la rutina després d’un període de descans suposa respondre a un gran nombre de demandes, per tant, és habitual sentir-nos estressats. Hem d’acceptar i normalitzar totes aquestes emocions, sense castigar-nos a nosaltres mateixos per sentir-nos saturats, no oblidem que és un procés de molts canvis i més concretament enguany, que portem mesos amb situacions úniques i especials que han suposat un repte per a tots nosaltres. Per tant, siguem compassius i amables amb nosaltres mateixos! És molt important el llenguatge amb el qual ens parlem, acceptem que no som maquines i no podem amb tot, podem fer-nos el nostre dia a dia més fàcil prenent les decisions correctes i amb una actitud positiva davant les coses que van passant al nostre voltant. T’animes a intentar-ho?

Des de PsicoSalut Manresa esperem que us ajudin aquestes pautes per tenir una feliç tornada a la rutina, i estarem encantats d’ajudar-vos si us esteu trobant amb complicacions.

Susagna Puig

Num. Col·legiada 27.793

/0 Comentarios/por
, , , , , , , , , ,

Monotonia en les teves relacions personals?

Acostumem a rodejar-nos d’aquelles persones que més ens aporten, amb les que gaudim. Poden ser coincidències de la vida el que ens ha unit, però al final, que decidim continuar amb la relació dependrà dels gustos i valors que compartim, que ens agradi la personalitat de l’altre, l’actitud que té envers la vida, com ens tracta… 

Amb el temps, però, comencem a normalitzar els trets que diferencien aquelles persones amb les quals passem més hores, i a vegades podem restar importància i inclús deixar de valorar allò que en un principi ens va agradar de l’altre. Això és degut a un fenomen comú en els éssers vius anomenat: habituació.

L’habituació és un procés bàsic d’aprenentatge i adaptació pel qual, quan un estímul és repetit amb freqüència, la nostra resposta envers aquest serà cada vegada menys intensa. Un exemple per entendre-ho podria ser el següent:

Estàs a punt de sortir de casa i et poses el teu perfum preferit. Durant els primers minuts, pots apreciar-lo i fins i tot marejar-te si és molt intens, però passada una estona, comença a passar desapercebut. A l’arribar a la feina, et creues amb un company i et diu: “ostres, quina bona olor que fas!” i tu penses: “Que bé, pensava que l’olor del perfum ja s’havia esvaït”. Si estiguessis una estona al costat d’aquesta persona, de ben segur que també arribaria un moment en què deixaria de percebre l’olor. 

Si no disposéssim d’aquest mecanisme d’adaptació, estaríem constantment fixant-nos en estímuls que ja coneixem i als quals no té massa sentit seguir prestant atenció, i això ens interferiria a l’hora de focalitzar-nos en altres aspectes del nostre entorn que poden ser importants. Però aquest mecanisme té alguns desavantatges, i és que en les relacions personals i sobretot en les relacions de parella, habituar-se a aquells estímuls de la persona que al principi percebíem com a positius i diferencials, pot fer-nos caure en la monotonia i l’avorriment, portant-nos a la pèrdua d’interès, i fins i tot en alguns casos, ens pot induir a fixar-nos només amb els aspectes negatius de l’altre, fet que pot ser molt destructiu.

Les relacions s’han de cuidar de manera activa, ja que si no fem esforços per a mantenir-les vives, aquestes es van degradant. Avui us proposem un exercici que podeu posar en pràctica per tal de contrarestar el fenomen de l’habituació i que us permetrà fer un bonic gest per a cuidar la vostra relació. Aquest exercici pretén ajudar-vos a recordar i apreciar de nou aquelles característiques i virtuts que més valoreu de la persona amb la qual conviviu. Si us interessa, aquí teniu els passos a seguir:

  1. Abans de res, cal decidir si voleu fer aquest exercici de manera individual o en parella. Les dues opcions són bones!
  2. El següent pas consisteix en escollir un dia de la setmana en el que sapigueu que podreu passar forces hores junts. És recomanable que sigui un dia de descans pels dos, sense massa responsabilitats. Un cop escollit, us posareu recordatoris (podeu programar diferents alarmes) al llarg del dia, per tal d’estar al cas.
  3. La tasca principal consisteix en prestar atenció durant tot el dia, a aquelles conductes, actituds, característiques físiques, valors… Que ens agradin de l’altra persona. Podeu anar-les apuntant al mòbil a mesura que vagin apareixent.
  4. L’últim pas de l’exercici serà recapitular tot allò que hàgiu observat i fer un retorn a l’altra persona. Això es pot fer de manera verbal, dient-li directament totes aquelles coses que t’agraden, o també es pot fer per escrit, preparant una nota amb allò que valores de la persona a la qual estimes i deixant-la en algun lloc on saps que la trobarà, per tal de donar-li una agradable sorpresa. 

Que una persona que t’importa et tiri floretes, sempre és ben rebut. Si ho poseu en pràctica, estem segurs que tindrà una repercussió positiva en la vostra relació. 

Esperem que us hagi agradat. Si sentiu que últimament la vostra relació s’ha anat degradant i creieu que necessiteu ajuda professional, des de PsicoSalut Manresa estarem encantats d’atendre-us. 

Oriol Carbonell Valverde

Col. Num. 26324

/0 Comentarios/por
, , , , , , , , , , , ,

Consells per millorar el vostre benestar i el de la família

Aquest confinament o situació excepcional està passant a moltes mares, pares i famílies que se senten desbordats. Aquesta sensació que pot passar amb la parella, la feina, el teletreball, els fills… pot ser una resposta a la sobrecàrrega física i mental-psicològica a diferents situacions: haver de repetir desenes de vegades el mateix, passar-se el dia recollint darrera dels nens com si hagués passat un huracà o haver sentit la paraula “mama” i “papa” 10.000 vegades, i acabar el dia esgotades i esgotats amb la sensació de no haver avançat. 

Aquesta sobrecàrrega pot provocar-nos angoixa, esgotament, desesperança, soledat, por de no saber com afrontar el retorn a la feina, el retorn dels nens a l’escola o si no hi van… incomprensió, i sentim que “no puc més”. És possible que aquest “no puc més” s’escapi perdent la paciència i en alguns moments desbordar amb enfado, crits, plors… i desprès sentir-nos culpables per haver reaccionat així.

Si us ha passat o us sentiu que no podeu més, primer de tot dir-vos que és absolutament natural, perquè darrere del rol de mares i pares hi ha una persona; una persona que es pot equivocar, que es pot enfadar, que pot cridar i fins i tot que es pot tancar al lavabo quan “ja no pot més”.

Però podem provar recursos per intentar canviar aquesta situació:

  1. Coeducació: les mares i els pares son igual d’importants i responsables de l’educació i cura dels fills.
  2. Rebaixar l’exigència: no cal que tinguem la casa neta sempre, que siguem tot el temps productius, que tinguem tots els dies planificats i plens d’activitats…. no ens hem de sentir malament (culpables i angoixats) per no assemblar-nos a les maternitats i paternitats de les xarxes socials, perquè son la fotografia d’un instant, no el reflex de la realitat.
  3. Promoure activitats i jocs que que els infants puguin dur a terme de forma autónoma. Que ens tinguin disponibles però que no ens necessitin per a realitzar aquesta activitat.
  4. Col·laborar: tots, a pràcticament qualsevol edat podem tenir alguna responsabilitat a casa. Al final del post trobareu una graella amb diferents responsabilitats que poden assolir els infants classificades per edats segons pedagogía Montessori.
  5. Tenir un espai, un moment, una “finestra” en la que es pugui expressar com ens sentim. Aquesta expressió ha de ser vàlida per a infants, joves i adults.
  6. Cuidar-nos, demanar ajuda, no intentar arribar on no podem arribar… Perquè si nosaltres estem irritats, enfadats, estressats… és impossible que els infants estiguin tranquils i relaxats. Intentar que ells estiguin calmats i bé estant nosaltres angoixats, és com dir “NO EM PARLIS CRIDANT!” i pretendre que et contestin en un to de veu correcte. No funciona oi? Som els seus models, i haurien de ser models de calma.

Col·laborar en les responsabilitats:

2 i 3 anys Guardar les seves joguines i contes Ajudar a parar la taula (ex. vaixella que no es pugui trencar si cau) Agafar bolquers i tovalloletes
4 i 5 anys Fer-se el llit Posar la roba al cistell de la roba bruta Regar plantes i/o donar de menjar a animals de companyia
6 i 7 anys Aparellar mitjons nets Ajudar amb el rentaplats Ajudar a cuinar
8 i 9 anys Parar i desparar la taula Treure a passejar el gos/sa  Ajudar a posar la rentadora
10 i 11 anys  Ajudar amb la neteja de la llar Cuinar algun plat fàcil
12 anys i més Ajudar en la cura dels germans Anar a comprar al poble amb una llista Responsabilitzar-se d’algun aspecte de la neteja (ex. aspirar les habitacions).

Proveu, i si teniu algun comentari, consulteu-nos; estarem encantats de rebre preguntes i propostes. Esperem que la informació que hem compartit amb vosaltres i els exercicis proposats us ajudin a millorar el vostre benestar i el de la família i des de PsicoSalut Manresa estarem encantats de poder-vos ajudar.

Tania Saez

Núm. col·legiada 25.631

/0 Comentarios/por
, , , , , , , , , , ,

Com tractar la por de les nenes i nens a causa del coronavirus?

Benvingudes i benvinguts una setmana més al blog de PsicoSalut Manresa.

En aquesta entrada parlarem sobre algunes recomanacions per acompanyar les nenes i els nens en la vivència de la por que poden sentir pel retorn a la normalitat després de la crisi de la covid-19.

La por és una emoció que podem sentir en qualsevol moment de la nostra vida, però la vivència i gestió d’aquesta requereix més acompanyament quan som petits i estem aprenent habilitats com el coneixement de les emocions i la regulació d’aquestes.

La por en si és una emoció que, tot i que ens genera malestar, és molt valuosa; ja que és aquella emoció que ens atura davant d’un possible perill. Però, i si aquest possible perill no és real o l’hem d’afrontar? 

Aquests dies de retorn esglaonat a la normalitat, pot aparèixer aquesta por a sortir al carrer per ser contagiats, per caure malalts… perquè és el que els infants han anat sentint i vivint durant les darreres setmanes, por a que els pares surtin de casa a treballar, por a anar a passejar… que podem fer per acompanyar-los doncs?

  1. Primerament acceptar i validar la seva por, la que és totalment natural donada la situació que estem vivint, i podem explicar que aquesta por té una gran funció: protegir-nos. Però! Per tal de protegir-nos, també tenim altres mètodes com l’ús de mascaretes, de guants, no anar als parcs, no acostar-nos a menys de 2 metres d’altres persones, etc. i que per tant, la prevenció i protecció la podem tenir tot i sortir de casa.
  2. També podem mostrar-los models, és a dir, altres persones que fan allò que nosaltres volem aconseguir. Un gran exemple seria mostrar altres nens que surten, altres persones adultes que van amb infants ben protegits… sense comparar-los amb aquestes persones; és a dir, intentem evitar frases com “veus, aquell/a nen/a no té por!” ja que estariem menyspreant i trivialitzant les seves emocions i vivències, i això generarà més malestar i una mala gestió (repressió) de les seves emocions.
  3. Per últim és recomanable oferir i negociar, perquè sigui l’infant qui es vegi capaç de dur el pas a afrontar la seva por. És cert que fins als 7 o 8 anys, som els adults els que tenim la responsabilitat de prendre les decisions millors per als nostres fills i filles, tenint en compte que som els capacitats per prendre les decisions correctes. Però pot ser molt positiu fer-los partícips d’aquestes amb, per exemple, oferir-los acompanyar el pare o la mare a comprar uns minuts en comptes d’obligar-los a sortir la hora de passeig.

Finalment i per tal de complementar aquestes recomanacions, us volem presentar una petita tècnica de respiració la qual ens ajuda a rebaixar certs nivells d’angoixa o neguit.

  1. En un full o en la nostra imaginació, dibuixem el símbol de l’infinit amb dos punts, un a cada banda.
  2. Amb el dit (si tenim un dibuix) o imaginant, agafem aire des del punt esquerre del nostre infinit i fins al punt dret.
  3. Deixem anar l’aire des del punt dret de l’infinit i acabant de repassar la figura fins al punt esquerre.
  4. Aquest dibuix amb la respiració es va repetint de forma cada cop més lenta i pausada, essent més conscient de la nostra respiració.
  5. L’objectiu és acabar resseguint el nostre infinit entre 6 i 10 segons; és a dir, entre 3 i 5 segons agafant aire, i 3 i 5 segons per deixar-lo anar.

Aquesta pràctica ens ajuda a ser més conscients i a rebaixar la nostra respiració per tal de general calma i benestar.

Esperem que la informació que hem compartit amb vosaltres i els exercicis proposats us ajudin a abordar les pors dels més menuts i des de PsicoSalut Manresa estarem encantats de poder-vos ajudar.

Tania Saez

Núm. col·legiada 25.631

/0 Comentarios/por

Problemes de parella: els indicadors d’una crisi i com superar-la

Qui no s’ha trobat alguna vegada patint una crisi amb la seva parella? Tothom! I qui digui el contrari, s’està intentant enganyar. 

Tots els casos que arriben a consulta, hi arriben quan ja estan al límit, quan les opcions són: “o fem algo o ens separem”. Sovint les parelles venen frustrades, superades, i estranyades que algo així els hi pugui estar passant a ells. Doncs bé, amb aquest post us volem ajudar a entendre millor les relacions, a saber què influeix en elles, i a aprendre estratègies per superar qualsevol crisi. 

Què és una crisi de parella?

Segurament us imagineu una crisi de parella com una situació molt tràgica, en la que hi ha moltes discussions i desacords, però no sempre ha de ser així. Una crisi de parella la podríem definir com aquella situació en la qual una de les dues persones no és feliç amb la situació actual, sense necessitat que hi hagi discussions.

Els principals símptomes de crisi són:

  • Falta de comunicació: la parella no busca moments per parlar, no parlen de les seves preocupacions, ni dels malentesos en parella.
  • Problemes personals: quan els problemes personals (feina, amistats, família) afecten a la unitat de la parella.
  • Problemes en les relacions íntimes: quan les relacions no són satisfactòries per la freqüència, pel plaer que experimenten, etc.
  • Desacord en creences personals i en els plans de futur: quan una de les dues parts no entén a l’altre o no comparteix els objectius de parella de l’altre.
  • Distanciament: la parella no busca passar temps junts.

Aquestes són algunes de les situacions que qualsevol parella pot viure en un moment o altre de la relació. De nou, que ningú es vulgui enganyar, totes les parelles passen per algun daltabaix, perquè és normal que en la convivència apareguin desacords, però si no es treballen conjuntament i s’hi busca solució, segurament acabaran amb la relació de parella. 

Teràpia de parella

Amb els meus pacients m’agrada plantejar les relacions de parella metafòricament com si fossin una empresa. Una parella és forma per dues persones que conviuen i que volen arribar a acords. S’assembla molt a una empresa oi? Un equip de persones, que han de treballar juntes per obtenir bons resultats. 

Us proposo que us imagineu la vostra actitud a la feina. Imagineu-vos les reunions d’equip, el contacte amb els clients, o la resolució de problemes; creieu que teniu la mateixa actitud que amb la vostra parella? Us avancem que és molt difícil. Fora de casa aconseguim ser empàtics, tolerants, reflexius, pacients, cordials, assertius, busquem acords, entre moltes altres habilitats. Per què amb la nostra parella ens convertim en tot el contrari? Ens costa expressar-nos, jutgem, som intolerants, tossuts, egoistes, orgullosos, etc. 

A continuació us proposem algunes estratègies que us ajudaran a abordar i resoldre amb eficàcia els vostres problemes de parella:

  1. Escoltar: quan algú expressa un malestar, no se l’està inventant. Podem estar-hi més o menys d’acord, però el primer dels passos ha de ser escoltar què ens volen transmetre. Doneu-vos el torn per parlar amb tranquil·litat cadascú de vosaltres. 
  2. Empatitzar: de nou, podem compartir més o menys les queixes de la nostra parella, però intenteu entendre perquè s’està queixant. Feu un exercici reflexió sobre què us està dient, i si en part, avalueu-vos i penseu si podeu millorar algun aspecte. 
  3. No jutjar: etiquetar a la vostra parella (“tu ets un egoista”, “sempre estàs queixant-te”) només afegirà més llenya al foc. Quan tingueu una conversa amb la vostra parella eviteu les critiques a la seva persona i eviteu ser absolutistes (“tu ets…”, “tu fas…”, “sempre…”, “mai…”).
  4. Descripció clara de què ha passat: quan vulgueu expressar un problema, parleu de com ho heu viscut i com us heu sentit. Per exemple, “avui quan he arribat a casa, t’he volgut explicar el què m’havia passat a la feina, però he sentit que no m’escoltaves i per això m’he enfadat”. Aquesta estratègia ajudarà a l’altre a ser conscient de què ha passat, què ens ha molestat i com ens ha fet sentir. 
  5. Buscar una solució: una discussió mai ha de ser un combat, és a dir, mai ha d’haver-hi un vencedor. Les discussions han de ser per resoldre els problemes, per aprendre, per construir. Per això, deixeu a una banda els retrets i l’orgull, i plantegeu-li a la vostra parella, com podeu solucionar-ho. Cadascú de vosaltres haurà de fer una proposta per solucionar-ho, i haureu d’anar acostant posicions per arribar a un acord (com faríem a la feina oi?).
  6. No projectar els problemes personals a la parella: tots tenim problemes personals (a la feina, en família, amb amics), però no heu de pagar amb la vostra parella el vostre malestar. Expliqueu les vostres preocupacions a la vostra parella i demaneu-li consell i ajuda. 
  7. Analitzar de tant en tant la vostra relació: la fase d’enamorament, com molts estudis demostren té una caducitat, i el que ens queda després és l’amor a la nostra parella. Per mantenir l’amor és important anar reflexionant sobre què ens agradaria en la nostra parella, ja que a mesura que el temps avança, els interessos canvien. Busqueu introduir canvis, com per exemple, fer coses per conquistar a la vostra parella, parleu sobre què us molesta l’un de l’altre, parleu de com us agradaria que fos el futur. De la mateixa manera que una empresa necessita el seu pla d’acció, una parella també. 

ALERTA! Actituds intolerables!

A continuació us detallem algunes actituds intolerables pel que fa a la nostra parella. En el cas que estigueu vivint alguna situació similar, heu de ser conscients que la parella que teniu no us convé. 

  • Maltractament psicològic i/o físic: ningú ha de tolerar un maltractament denigrant per part de la seva parella. Estimar mai implica maltractar a l’altre.
  • Enganys, gelosia, desconfiança, i prohibicions: les parelles han de parlar dels seus problemes i buscar resoldre’ls, si la teva parella et menteix, desconfia de tu, o et controla per gelos amb prohibicions, no pots continuar tolerant aquestes actituds.
  • Es nega a canviar: canviar en una parella (sempre i quan sigui un canvi a millor) mai és un error. La convivència entre dues persones implica una adaptació, i per tant, canvis per conviure. Professionalment les persones canvien per millorar oi? Perquè no hauria de ser igual en la parella? Si la teva parella es nega a canviar, aquelles conductes desadaptatives, no hi inverteixis més temps, no és la persona que et convé.

Si t’identifiques amb aquesta problemàtica o creus que algú proper a tu s’hi podria trobar, us animem a posar-vos en contacte amb nosaltres i des del nostre centre de psicologia a Manresa estarem encantats d’ajudar-vos.

Marta Faré

Núm col·legiada: 23.251

/0 Comentarios/por
, ,

Tinc por a…

Avui és 31 d’octubre i, des de fa anys, això significa que avui és la nit de Halloween. Si es caracteritza per algo, és per ser una nit en la qual busquem divertir-nos, però amb un propòsit no tan divertit. Generar por. 

La por és una emoció bàsica en tots nosaltres. De fet, és una reacció necessària per a la nostra supervivència i que ens ajuda a adaptar-nos a situacions que poden suposar un perill real per a la nostra vida. 

Quan som petits, moltes coses ens són desconegudes, i estem en constant aprenentatge, fet que pot provocar moltes pors normals a certa edat (a la foscor, a la soledat, que ens abandonin, als pallassos, etc.). A mesura que ens fem grans, i les nostres capacitats d’anàlisi i comprensió evolucionen, la majoria d’aquestes pors es resolen per si soles. 

Quan ens fem grans i segueixen apareixent pors a situacions o objectes que no suposen un perill real per nosaltres, podem dir que estem davant d’una por que no és ni racional ni adaptativa. Estem davant d’una fòbia.

Què és una fòbia?

Una fòbia es defineix com una por intensa i desproporcionada a situacions o objectes que no són perillosos i als que la majoria de persones es referirien com a no perillós. Els símptomes més habituals són reaccions ansioses (respiració accelerada, sudoració, taquicàrdies, formigueig, etc.) i pensaments distorsionats i catastròfics. Les persones que pateixen una fòbia reconeixen que la seva por és irracional i exagerada, però són incapaços d’afrontar-ho i eviten constantment exposar-se a aquestes situacions, el que provoca una gran interferència en la seva vida quotidiana. 

Quina és la causa?

La majoria de fòbies apareixen a la infància i no es resolen, continuant durant l’adolescència i l’edat adulta. Aquestes apareixen per la vivència d’una situació que la persona valora com a estressant o traumàtica (perdre’s, presenciar un accident, rebre un atac, etc.), o bé s’hereten pel relat o imitació d’un familiar adult proper.

Quines fòbies existeixen?

Les fòbies es categoritzen en tres grans grups:

· Agorafòbia: es defineix com la por a trobar-se en situacions en les quals sigui impossible escapar o demanar ajuda en cas que la persona tingui un atac de pànic, o algun problema de salut.

· Fòbia social: es defineix com la por al judici o el rebuig dels altres en situacions socials.

· Fòbies específiques: es defineixen com pors a situacions o objectes específics. Entre les fòbies específiques més habituals hi ha les fòbies als animals, a les altures, a conduir, a la sang, o a les tempestes.

Tractament

El tractament d’una fòbia consisteix en els següents passos:

  1. Psicoeducació: explicació al pacient sobre la naturalesa de la seva fòbia, així com de la reacció física que viu en valorar l’estímul com a perillós.
  2. Entrenament en tècniques de gestió de l’ansietat: s’entrena al pacient en tècniques de relaxació i control de la seva ansietat, per tant de controlar la reacció ansiosa.
  3. Reestructuració de pensaments desadaptatius/catastròfics: s’ensenya al pacient a reformular els pensaments inconscients i desadaptatius que es disparen davant de l’estímul fòbic per tal de convertir-los en un pensament adaptatiu que l’ajudi a afrontar la situació o objecte temut. 
  4. Dessensibilització sistemàtica: consisteix a realitzar una exposició que sigui progressiva a les situacions o objectes fòbics. S’acorden amb el pacient diversos passos que van de menys malestar a més malestar. Posteriorment, se li demana que s’exposi a les situacions per tolerar i superar la reacció de por in situ.

Si t’identifiques amb aquesta problemàtica o creus que algú proper a tu s’hi podria trobar, us animem a posar-vos en contacte amb nosaltres i des del nostre centre de psicologia a Manresa estarem encantats d’ajudar-vos.

Marta Farré

Núm col·legiada: 23.251

/0 Comentarios/por
, , , ,

Traumes psicològics: què són i com tractar-los

Segur que molts de vosaltres podeu pensar fàcilment en moments intensament negatius que representen instants passats de la vostra vida. Moments que, d’alguna manera, van suposar un punt d’inflexió en la vostra manera de ser o de veure el món. Sense cap tipus d’excepció, tots estem exposats a situacions crítiques que marcaran un abans i un després en la nostra manera de ser. Aquestes situacions, en psicologia, reben el nom de traumes.

Què és un trauma? 

Un trauma es defineix com la vivència d’una situació estressant inevitable que supera els mecanismes de defensa i afrontament d’una persona.

Davant d’un trauma, el nostre cervell és incapaç d’integrar el record de forma adaptativa, provocant un aïllament de la xarxa neural on s’allotja el record traumàtic i generant així una creença irracional que influeix en els nostres pensaments i comportaments futurs.

Evidentment, la personalitat influeix en l’assimilació d’una situació negativa com a trauma. Tots nosaltres tenim una personalitat única, que es conforma des del nostre naixement i que es caracteritza per uns patrons i creences específiques que influeixen en la manera en què interpretem tot el que ens succeeix i ens envolta. La personalitat, juntament amb el nostre entorn, moment vital en el qual ens trobem, i l’exposició repetida a l’estímul negatiu, poden disparar l’efecte traumàtic de la situació en veure superades les nostres habilitats d’afrontament envers què acaba de passar.

Quins tipus de trauma existeixen?

Quan parlem col·loquialment de trauma, tots imaginem una situació intensament perillosa, com pot ser un accident, però també hi ha moltes altres situacions menys intenses que es consideren un trauma.

Existeixen dos tipus de traumes, els anomenats traumes amb “t” minúscula, i amb “T” majúscula.

Els traumes amb “T” majúscula són els que tots coneixem, aquells que suposen exposar-se a una situació altament perillosa i que posi en risc la nostra supervivència o la d’algú proper per nosaltres. Per exemple, patir o presenciar un accident, una malaltia, el dol d’un familiar, etc.

D’altra banda, existeixen situacions menys intenses i que poden succeir amb més freqüència, com són caigudes, operacions, maltractaments, canvis sobtats, etc., que també poden ser viscudes com a traumàtiques. Aquestes situacions s’anomenaran trauma amb “t” minúscula.

Quins efectes té un trauma?

Els traumes, suposen una càrrega física i psicològica molt intensa per qualsevol persona. El condicionament negatiu d’un trauma, com pot ser l’ansietat o por continuada a situacions que no són perilloses, i les conseqüències físiques derivades, com cefalees, problemes digestius, entre d’altres, apareixen amb molta freqüència, afectant-nos diàriament, encara que a vegades no en siguem conscients.

Com es tracta un trauma?

Els traumes es poden curar, encara que faci molt temps que hagin succeït. Per tal de tractar un trauma, cal buscar l’origen del trauma, és a dir, aquell record que provoca que s’assimili una creença negativa disfuncional que condiciona els pensaments i comportaments futurs. Per exemple, una persona que de petita viu la separació dels seus pares com a traumàtica perquè experimenta sentiments de soledat, pot viure les seves relacions de parella futures de forma desadaptativa al construir relacions dependents i insegures.

Per tal de corregir aquest aprenentatge i que la creença no continuï afectant les relacions de parella, caldrà treballar el record el qual la persona identifica la separació dels pares amb l’emoció de soledat. A partir d’aquí mitjançant un procés de reestructuració cognitiva, es crearà un nou aprenentatge adaptatiu que no condicioni l’actitud de la persona. La tècnica de referència en el tractament dels traumes és l’EMDR (podeu consultar la informació a l’apartat de serveis).

Si t’identifiques amb aquesta problemàtica o creus que algú proper a tu s’hi podria trobar, us animem a posar-vos en contacte amb nosaltres i des del nostre centre de psicologia a Manresa estarem encantats d’ajudar-vos.

Marta Faré

Núm col·legiada: 23.251

/0 Comentarios/por