Consells per millorar el vostre benestar i el de la vostra família

Aquest confinament o situació excepcional està sobrepassant a moltes mares, pares i famílies que se senten desbordats. Aquesta sensació que pot passar amb la parella, el treball, el teletreball, els fills… pot ser una resposta a la sobrecàrrega física i mental-psicològica a diferents situacions: haver de repetir desenes de vegades el mateix, passar-se el dia recollint darrere dels nens com si hagués passat un huracà o haver sentit la paraula “mamà” i “papà” 10.000 vegades, i acabar el dia exhaustes amb la sensació de no haver avançat.

Aquesta sobrecàrrega pot provocar-nos angoixa, esgotament, desesperança, solitud, por a no saber com afrontar el retorn al treball, el retorn dels nens a l’escola o si no van… incomprensió, i sentim que “no puc més”. És possible que aquest “no puc més” suposi que acabem perdent la paciència i en alguns moments desbordant-nos amb enuig, crits, plors… i després sentir-nos culpables per haver reaccionat així.

Si us ha passat o sentiu que no podeu més, abans que res dir-vos que és absolutament natural, perquè darrere del rol de mares i pares hi ha una persona; una persona que es pot equivocar, que es pot enfadar, que pot cridar i fins i tot que es pot tancar al bany quan “ja no pot més”.

Però podem provar recursos per intentar canviar aquesta situació:

1. Coeducació: les mares i els pares són igual de importants i responsables de l’educació i cura dels fills.
2. Reduir la exigència: no és necessari que tinguem la casa neta sempre, que siguem tot el temps productius, que tinguem tots els dies planificats i plens d’activitats…. no cal que ens sentim malament (culpables i angoixats) per no semblar-nos a les maternitats i paternitats de les xarxes socials, perquè són la fotografia d’un instant, no el reflex de la realitat.
3. Promoure activitats i jocs que els nens puguin dur a terme de manera autònoma: Que ens tinguin disponibles però que no ens necessitin per realitzar aquesta activitat.
4. Col·laborar: tots, a pràcticament qualsevol edat, podem tenir alguna responsabilitat a casa. Al final del post trobareu una graella amb diferents responsabilitats que poden assumir els nens, classificades per edats segons pedagogia Montessori.
5. Tenir un espai, un moment, una “finestra” en la qual us pugueu expressar com us sentiu. Aquesta expressió ha de ser vàlida per a nens, joves i adults.
6. Cuidar-nos, demana ajuda, no intentis arribar on no podem arribar… Perquè si nosaltres estem irritats, enfadats, estressats… és impossible que els nens estiguin tranquils i relaxats. Intentar que ells estiguin calms i bé estant nosaltres angoixats, és com dir “NO EM parlis cridant!” i pretendre que et responguin en un to de veu correcte. No funciona, veritat? Som els seus models, i hauríem de ser models de calma.

Tania Saez

Núm. col·legiada 25.631