Listado de la etiqueta: dol

Arrel del crim de violència masclista viscut a Manresa la setmana passada, us volem parlar de les greus conseqüències a nivell psicològic que pateixen els familiars i persones properes de les víctimes de violència de gènere. Així com també facilitar pautes i informació específica sobre els tipus de tècniques més adequades per l’abordatge d’aquests casos. 

Vivència traumàtica: definició i símptomes

La violència de gènere implica un risc contra la vida de les persones que la pateixen. Una agressió física pot suposar un dany greu per la integritat de la persona o, fins i tot, la mort. En aquests casos, els psicòlegs i les psicòlogues ens trobem en un dels pitjors escenaris; una vivència traumàtica greu, ja que la supervivència de la persona està en risc, el que deriva en un trastorn per estrès post-traumàtic.

Pel que fa als infants, el fet d’experimentar violència intrafamiliar,  els exposa a una situació de desemparament en la que hi ha un risc greu per a la seva integritat física i psíquica, el que inevitablement suposa un agreujant de l’esdeveniment traumàtic.

Aquests esdeveniments traumàtics es poden reexperimentar de diverses maneres com records intrusius, malsons, estats dissociatius, angoixa, molt malestar psicològic… Les persones que han patit un esdeveniment traumàtic poden fer molts esforços per evitar parlar del tema, o evitar activitats, llocs i objectes relacionats amb l’esdeveniment traumàtic que poden despertar  pensaments, records i emocions.

En el cas dels nens i les nenes, poden experimentar especialment malsons, angoixa, somatitzacions com mal de cap o mal de panxa, jocs que representen esdeveniments relacionats amb el trauma, expressions de ràbia, molta por o culpa, així com també es poden mostrar hipervigilants, exaltar-se fàcilment, i presentar dificultats en el son o problemes per parar atenció i concentrar-se.

Abordatge terapèutic

L’abordatge terapèutic en aquests casos implica en una fase inicial un fort acompanyament de les víctimes per tal de construir un vincle i un espai de seguretat i confidencialitat en la que poder expressar les pors i inseguretats normals en casos de violència de gènere. 

En el cas que hi hagi hagut una pèrdua, serà molt important començar treballant el dol de la persona asesinada. Explicar als familiars el procés natural davant d’una pèrdua (podeu llegir més informació sobre com afrontar una pèrdua i el seu dol al següent article del nostre blog: https://psicosalutmanresa.com/la-perdua-i-el-dol/). 

També serà fonamental psicoeducar als usuaris i usuàries sobre les dinàmiques familiars que es construeixen en casos de violència intrafamiliar, els rols i personalitat dels membres de la unitat per descobrir comportaments dominants i conductes de maltracte que en ocasions es poden normalitzar. 

Serà crucial també fomentar una sana expressió emocional, normalitzant sentiments de culpa, vergonya i por que freqüentment apareixen en les víctimes de violència, sentint que ells/es poden ser els causants de la situació viscuda. Paral·lelament es treballa la seva educació emocional, essent de vital importancia fomentar una autoestima sana, a través d’un procés d’autoconeixement i empoderament personal. 

Per finalment, dotar-los d’estratègies d’afrontament per sentir que disposen dels recursos necessaris per gestionar satisfactòriament situacions de maltracte en el futur. 

EMDR: terapia específica per vivències traumàtiques

Des de PsicoSalut Manresa, tots els terapeutes, disposem de la formació en una tècnica específica per al trauma anomenada EMDR (podeu llegir més informació sobre en què consisteix aquest tipus de teràpia al següent enllaç de la nostra web https://psicosalutmanresa.com/serveis-psicologia-a-manresa/terapia-emdr/).

En línies generals, l’EMDR facilita abordar la intensa simptomatologia associada a la vivència traumàtica així com les fortes creences negatives mitjançant l’activació del sistema de processament innat del nostre cervell. En molt poques sessions, aconseguim resoldre el trauma eliminant el malestar i facilitant assimilar de forma sana les creences derivades de la situació viscuda.

Aquest abordatge és també aplicable a infants i joves, amb certes adaptacions i tenint en compte altres teràpies i abordatges de la psicologia clínica infantil i juvenil.

Esperem que la informació que hem compartit amb vosaltres us ajudi a entendre millor les situacions de violència de gènere i si creieu que esteu vivint una situació d’aquests tipus, no dubteu en trucar als telèfons d’assistència (016 telèfon d’atenció a víctimes de violència de gènere), així com contactar-nos si busqueu ajuda per superar les dificultats a nivell psicològic, ja que des de PsicoSalut Manresa estarem encantats i encantades de poder-vos acompanyar.

Tania Saez i Marta Farré

Núm col.legiades 25.631 | 23.251

 

El passat dia 1 de novembre va ser la festivitat de tots sants, una data assenyalada al nostre calendari per rendir tribut a aquells éssers estimats que ja no hi són.

La mort és un succés que, tard o dora, totes les persones experimentem.  Com molt habitualment ens trobem a consulta casos de dols patològics, volem dedicar el post d’aquesta setmana a parlar sobre el procés de dol i com aprendre a conviure amb la pèrdua.

Què és el dol?

El dol és un procés psicològic que s’experimenta davant d’una pèrdua. És normal que apareguin símptomes negatius (tristesa, ràbia, apatia, negació, bloqueig, etc.) que alteren profundament el benestar de la persona. Hi ha hagut un canvi important en la vida de la persona, i es requereix temps per aconseguir digerir-ho i adaptar-se a la nova situació.

Quines són les fases del dol?

Cada persona viu el dol d’una manera diferent. Segons la persona que es perd (parella, pares, germans, fills, amics), el moment en el qual passa, les circumstàncies en les quals passa, o els recursos personals de cadascú, el dol pot durar més o menys.

Tot i això, es defineixen 5 fases per les quals la majoria de persones passa en un procés de dol:

· La negació: com a mecanisme de defensa de l’immens cop davant la pèrdua, la persona nega la realitat. És una etapa totalment normal que  permet guanyar temps per agafar forces per digerir la situació.

· L’enuig: és una etapa de fortes emocions que apareix quan la persona se n’adonaque la situació no és reversible i busca culpables de la pèrdua. Es culpa a si mateixa del que no ha fet. Culpa a gent del voltant (metges, familiars, amics, parelles, fills) que han fet patir a la persona per fer-los responsables de la mort.

· La negociació: en aquesta etapa la persona fantasieja amb la idea de situacions fictícies que permetin revocar la pèrdua, com per exemple «què hagués passat si hagués fet això?», «la situació hauria estat diferent?». Hi ha persones que fins i tot tenen pensaments màgics que els porten a pensar que si fan alguna cosa, la persona podrà reviure.

· La depressió: la persona experimenta una profunda tristesa i buit emocional a l’adonar-se’n que la persona desapareix del seu dia a dia i que ha de conviure amb la seva absència. La simptomatologia és molt similar a la depressió, però amb la diferència que una vegada superada aquesta etapa, els símptomes remeten.

· L’acceptació: quan la persona accepta la pèrdua, es permet deixar anar a la figura de la persona que ja no hi és i comprèn què ha passat, és el moment en el qual acaba un procés de dol saludable i amb el temps la persona serà capaç de sentir emocions positives i de pensar de forma sana en la persona que ja no hi és.

Quines recomanacions et donem per viure un procés de dol?

· Parlar de la mort de la persona: parlar amb familiars o amics del succés ajuda a comprendre el què ha passat i a confrontar tots els sentiments que neixen d’una situació tan terrible com la pèrdua.

· Acceptar els sentiments: permetre’s viure els sentiments que apareixen i entendre’ls com un procés natural de curació.

· Mantenir una cura personal: és important mantenir un estil de vida organitzat, amb responsabilitats i amb moments que aportin benestar.

· Exposar-se a pertinences i recordar bons moments viscuts amb la persona: mirar fotografies, olorar-ne el perfum, o reviure moments feliços al costat d’aquella persona permet crear un record infinit en la  memòria que genera un sentiment positiu envers la persona que ja no hi és.

Dol patològic

El dol es converteix en un procés patològic quan després de mesos, la persona segueix experimentant simptomatologia negativa, no aconsegueix adaptar-se a la vida sense la persona que ha mort, i recorre a conductes desadaptatives que empitjoren el seu benestar.

Esperem que aquests consells us ajudin a viure el dol de forma saludable, i si creieu que us està costant més del que és normal, us animem a posar-vos en contacte amb nosaltres i des de PsicoSalut Manresa estarem encantats d’ajudar-vos.

Marta Farré Armengol
Col. 23.251