Listado de la etiqueta: pautes

, , , , , , , , , , ,

Com tractar la por de les nenes i nens a causa del coronavirus?

Benvingudes i benvinguts una setmana més al blog de PsicoSalut Manresa.

En aquesta entrada parlarem sobre algunes recomanacions per acompanyar les nenes i els nens en la vivència de la por que poden sentir pel retorn a la normalitat després de la crisi de la covid-19.

La por és una emoció que podem sentir en qualsevol moment de la nostra vida, però la vivència i gestió d’aquesta requereix més acompanyament quan som petits i estem aprenent habilitats com el coneixement de les emocions i la regulació d’aquestes.

La por en si és una emoció que, tot i que ens genera malestar, és molt valuosa; ja que és aquella emoció que ens atura davant d’un possible perill. Però, i si aquest possible perill no és real o l’hem d’afrontar? 

Aquests dies de retorn esglaonat a la normalitat, pot aparèixer aquesta por a sortir al carrer per ser contagiats, per caure malalts… perquè és el que els infants han anat sentint i vivint durant les darreres setmanes, por a que els pares surtin de casa a treballar, por a anar a passejar… que podem fer per acompanyar-los doncs?

  1. Primerament acceptar i validar la seva por, la que és totalment natural donada la situació que estem vivint, i podem explicar que aquesta por té una gran funció: protegir-nos. Però! Per tal de protegir-nos, també tenim altres mètodes com l’ús de mascaretes, de guants, no anar als parcs, no acostar-nos a menys de 2 metres d’altres persones, etc. i que per tant, la prevenció i protecció la podem tenir tot i sortir de casa.
  2. També podem mostrar-los models, és a dir, altres persones que fan allò que nosaltres volem aconseguir. Un gran exemple seria mostrar altres nens que surten, altres persones adultes que van amb infants ben protegits… sense comparar-los amb aquestes persones; és a dir, intentem evitar frases com “veus, aquell/a nen/a no té por!” ja que estariem menyspreant i trivialitzant les seves emocions i vivències, i això generarà més malestar i una mala gestió (repressió) de les seves emocions.
  3. Per últim és recomanable oferir i negociar, perquè sigui l’infant qui es vegi capaç de dur el pas a afrontar la seva por. És cert que fins als 7 o 8 anys, som els adults els que tenim la responsabilitat de prendre les decisions millors per als nostres fills i filles, tenint en compte que som els capacitats per prendre les decisions correctes. Però pot ser molt positiu fer-los partícips d’aquestes amb, per exemple, oferir-los acompanyar el pare o la mare a comprar uns minuts en comptes d’obligar-los a sortir la hora de passeig.

Finalment i per tal de complementar aquestes recomanacions, us volem presentar una petita tècnica de respiració la qual ens ajuda a rebaixar certs nivells d’angoixa o neguit.

  1. En un full o en la nostra imaginació, dibuixem el símbol de l’infinit amb dos punts, un a cada banda.
  2. Amb el dit (si tenim un dibuix) o imaginant, agafem aire des del punt esquerre del nostre infinit i fins al punt dret.
  3. Deixem anar l’aire des del punt dret de l’infinit i acabant de repassar la figura fins al punt esquerre.
  4. Aquest dibuix amb la respiració es va repetint de forma cada cop més lenta i pausada, essent més conscient de la nostra respiració.
  5. L’objectiu és acabar resseguint el nostre infinit entre 6 i 10 segons; és a dir, entre 3 i 5 segons agafant aire, i 3 i 5 segons per deixar-lo anar.

Aquesta pràctica ens ajuda a ser més conscients i a rebaixar la nostra respiració per tal de general calma i benestar.

Esperem que la informació que hem compartit amb vosaltres i els exercicis proposats us ajudin a abordar les pors dels més menuts i des de PsicoSalut Manresa estarem encantats de poder-vos ajudar.

Tania Saez

Núm. col·legiada 25.631

/0 Comentarios/por
, , , , , ,

Hàbits per fer front a les tasques acadèmiques durant el confinament

L’entrada d’aquesta setmana es relaciona amb l’establiment d’hàbits per fer front a les tasques acadèmiques que se’ns plantegen per tal d’assolir el tercer trimestre escolar.

L’estat de confinament ha provocat un trencament en les nostres rutines i això té conseqüències en les ganes, la predisposició i la vivència de posar-nos a fer els deures, per això us portem 3 tips per acabar amb la sensació de pausa i afrontar les exigències acadèmiques que tenim a davant:

· L’horari: adquirir un hàbit és més fàcil si està acotat en un horari. Aquest horari a més de predisposar-nos per la feina, ens ajuda a organitzar-la i organitzar-nos, i també promou que tots els membres de la familia dediquem una estona a dur a terme les nostres responsabilitats. Per estructurar aquest horari podem fer servir recursos visuals com pissarres blanques o de guix, i una taula setmanal que podem imprimir i plastificar; fet que ens permet escriure amb retoladors i esborrar-los per plantejar-nos la setmana següent.

· L’espai: tenir un espai específic per treballar, estudiar, etc. ens ajuda també ha predisposar-nos mentalment a fer tasques. Aquest espai, idealment ha d’estar lliure de distractors com la televisió, el mòbil, joguines, elements que puguin captar la nostra atenció… fet que ens ajudarà a concentrar-nos en l’objectiu acadèmic.

· Pauses: és molt important que cada certs minuts poguem fer una petita pausa. Si ens fixem en els horaris de les escoles, els instituts.. les matèries es presenten en classes de màxim una hora, i es fan canvis d’aula o de matèria un cop passada aquesta estona. Aquestes pauses o aquests canvis de tasca-matèria ens ajuden a mantenir la nostra atenció en nivells alts i productius. L’atenció de les persones té una durada limitada en el seu nivell òptim, a partir d’aquesta, el nivell d’atenció comença a descendir i, si duem a terme tasques que requereixen un nivell d’atenció o que tenen una exigència de concentració elevada, ens serà molt difícil dur-les a terme i ens genera frustració. Per tant, cada 30 o 45 minuts és aconsellable fer pauses d’uns 5 minuts i canviar de materia o tasca. Aquestes pauses, a més, es recomana que siguin lluny de pantalles, ja que ens enganxarien i ens seria difícil deixar la televisió o el mòbil i reprendre els deures o l’estudi. Seria favorable fer un petit exercici, estirament… que ens ajuda no sols a fer aquesta pausa si no que a més a més promou la reactivació del nostre cos i, per tant, la nostra ment.

Una bona idea podria ser fer una postura de ioga en familia en aquestes pauses i des de PsicoSalut Manresa us proposem utilitzar aquest dau imprimible: en el moment de fer la pausa un membre de la família (és aconsellable anar variant cada cop) llença el dau i ens preparem per fer la postura de ioga que surt. Mentre llencem, ens preparem i fer la postura de ioga durant uns segons, ja hauràn passat aquests minutets de pausa i ja podrem reprendre la feina! 

Esperem que les nostres recomanacions us siguin de gran utilitat.

Tania Saez

Núm. col·legiada 25.631

/0 Comentarios/por
, , , , ,

Les pastilles màgiques no existeixen: Teràpia psicològica vs medicació

Freqüentment arriben a consulta casos que per motius psicològics, han fet alguna visita al seu metge de capçalera o psiquiatre i aquest els ha receptat pastilles (per dormir, per l’angoixa, per l’estat d’ànim). Normalment no és complicat, en una sola visita, amb 10 minuts d’entrevista, afluixen la recepta amb la medicació per uns quants mesos i els emplacen a venir en unes setmanes a veure com li va.

I jo em pregunto, si vas al fisioterapeuta i et diu: «compra’t una crema antiinflamatòria i vine en uns dies a veure com estàs». En sortiríeu contents? M’imagino que la resposta és: «No». Tothom espera que davant d’un problema, els professionals que l’atenguin busquin solucionar-lo des de l’origen, és a dir, entendre per què passa (perquè no dorms, estas angoixat o trist), sense conformar-se amb calmants temporals.

Doncs, ja us avancem que en el món de la psicologia ens trobem constantment errades d’aquest tipus. I és per això, que avui us volem parlar del millor tractament pels problemes psicològics.

Què són els psicofàrmacs i com actuen a nivell cerebral?

Els psicofàrmacs són substàncies químiques que actuen a nivell cerebral augmentant o disminuint el nivell de neurotransmissors (substàncies que s’alliberen quan hi ha una sinapsi, és a dir, un missatge que s’envia entre les xarxes neuronals del nostre cervell i que provoca una resposta concreta en el nostre organisme).

El nostre cervell fabrica neurotransmissors de forma natural; experimentar emocions positives i/o negatives modula la producció d’aquests augmentant-ne o disminuint-ne els nivells.

En prendre medicació, l’alteració dels neurotransmissors és artificial i temporal, és a dir, quan és pren una dosis del fàrmac, aquest es va alliberant fins que l’efecte desapareix al cap d’unes hores. Motiu pel qual, quan es recepten psicofàrmacs aquests s’han de prendre ininterrompudament durant mesos, i si no hi ha cap canvi en l’àmbit psicològic, la pauta s’acaba perpetuant i provocant una cronificació del trastorn.

Així doncs, quan és recomanable prendre psicofàrmacs?

Cada trastorn psicològic és un món, i s’ha d’estudiar cada cas en particular. Alguns casos en els quals és necessària la pauta de psicofàrmacs són:

  • Trastorns psicològics greus/crònics: esquizofrènia, bipolaritat, trastorns de personalitat greus, trastorns psicològics endògens (provocats per un desequilibri genètic en els neurotransmissors), etc.
  • Casos psicològics en els quals el tractament psicològic no és prou eficaç si no hi ha una combinació amb psicofàrmacs.

Per tant, la medicació és recomanable només en aquells casos en els quals la persona no respon a les pautes psicològiques i necessita de l’ajut farmacològic per iniciar la millora, o aquells casos en els quals el funcionament cerebral es veu afectat per una malaltia crònica i requeriran medicació de per vida.

Com s’ha d’abordar un trastorn psicològic?

Els trastorns psicològics s’han de veure com desajustos que tenen una causa i que cal tractar per tal que els símptomes que en deriven desapareguin. Per exemple, els problemes de son o físics (sense causa mèdica) no apareixen com art de màgia, sinó que es deuen al fet que probablement la persona pateix estrès o hi ha quelcom que la preocupa, i per falta de recursos, acaba recorrent a la medicació per dormir o per minimitzar el dolor.

A través d’una teràpia psicològica la persona identifica l’origen del seu problema, els mecanismes de defensa que utilitza constantment per fugir-ne, les repercussions que tot plegat te en la seva vida i en el seu cos, i aprèn estratègies per solucionar el problema des de l’origen i guanya eines per poder enfrontar-s’hi de nou quan visqui un altre moment complicat.

Ningú pot esperar que, sense canviar res de la seva vida, el seu malestar desaparegui. Que no us enganyin, les pastilles màgiques no existeixen.

Esperem haver-vos ajudat a clarificar la diferència entre teràpia i farmacologia. I si creieu que esteu prenent medicació i no n’esteu segurs o creieu que us fa falta un suport psicològic complementari per millorar, us animem a posar-vos en contacte amb nosaltres i des de PsicoSalut Manresa estarem encantats d’ajudar-vos.

Marta Farré Armengol
Col. 23.251

/0 Comentarios/por
, , , ,

La pèrdua i el dol

El passat dia 1 de novembre va ser la festivitat de tots sants, una data assenyalada al nostre calendari per rendir tribut a aquells éssers estimats que ja no hi són.

La mort és un succés que, tard o dora, totes les persones experimentem.  Com molt habitualment ens trobem a consulta casos de dols patològics, volem dedicar el post d’aquesta setmana a parlar sobre el procés de dol i com aprendre a conviure amb la pèrdua.

Què és el dol?

El dol és un procés psicològic que s’experimenta davant d’una pèrdua. És normal que apareguin símptomes negatius (tristesa, ràbia, apatia, negació, bloqueig, etc.) que alteren profundament el benestar de la persona. Hi ha hagut un canvi important en la vida de la persona, i es requereix temps per aconseguir digerir-ho i adaptar-se a la nova situació.

Quines són les fases del dol?

Cada persona viu el dol d’una manera diferent. Segons la persona que es perd (parella, pares, germans, fills, amics), el moment en el qual passa, les circumstàncies en les quals passa, o els recursos personals de cadascú, el dol pot durar més o menys.

Tot i això, es defineixen 5 fases per les quals la majoria de persones passa en un procés de dol:

· La negació: com a mecanisme de defensa de l’immens cop davant la pèrdua, la persona nega la realitat. És una etapa totalment normal que  permet guanyar temps per agafar forces per digerir la situació.

· L’enuig: és una etapa de fortes emocions que apareix quan la persona se n’adonaque la situació no és reversible i busca culpables de la pèrdua. Es culpa a si mateixa del que no ha fet. Culpa a gent del voltant (metges, familiars, amics, parelles, fills) que han fet patir a la persona per fer-los responsables de la mort.

· La negociació: en aquesta etapa la persona fantasieja amb la idea de situacions fictícies que permetin revocar la pèrdua, com per exemple «què hagués passat si hagués fet això?», «la situació hauria estat diferent?». Hi ha persones que fins i tot tenen pensaments màgics que els porten a pensar que si fan alguna cosa, la persona podrà reviure.

· La depressió: la persona experimenta una profunda tristesa i buit emocional a l’adonar-se’n que la persona desapareix del seu dia a dia i que ha de conviure amb la seva absència. La simptomatologia és molt similar a la depressió, però amb la diferència que una vegada superada aquesta etapa, els símptomes remeten.

· L’acceptació: quan la persona accepta la pèrdua, es permet deixar anar a la figura de la persona que ja no hi és i comprèn què ha passat, és el moment en el qual acaba un procés de dol saludable i amb el temps la persona serà capaç de sentir emocions positives i de pensar de forma sana en la persona que ja no hi és.

Quines recomanacions et donem per viure un procés de dol?

· Parlar de la mort de la persona: parlar amb familiars o amics del succés ajuda a comprendre el què ha passat i a confrontar tots els sentiments que neixen d’una situació tan terrible com la pèrdua.

· Acceptar els sentiments: permetre’s viure els sentiments que apareixen i entendre’ls com un procés natural de curació.

· Mantenir una cura personal: és important mantenir un estil de vida organitzat, amb responsabilitats i amb moments que aportin benestar.

· Exposar-se a pertinences i recordar bons moments viscuts amb la persona: mirar fotografies, olorar-ne el perfum, o reviure moments feliços al costat d’aquella persona permet crear un record infinit en la  memòria que genera un sentiment positiu envers la persona que ja no hi és.

Dol patològic

El dol es converteix en un procés patològic quan després de mesos, la persona segueix experimentant simptomatologia negativa, no aconsegueix adaptar-se a la vida sense la persona que ha mort, i recorre a conductes desadaptatives que empitjoren el seu benestar.

Esperem que aquests consells us ajudin a viure el dol de forma saludable, i si creieu que us està costant més del que és normal, us animem a posar-vos en contacte amb nosaltres i des de PsicoSalut Manresa estarem encantats d’ajudar-vos.

Marta Farré Armengol
Col. 23.251

/0 Comentarios/por
,

M’han dit que el meu fill/a pot tenir dislèxia o dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat

El passat dia 28 d’octubre va ser el dia nacional del trastorn per dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat. Si després de les primeres avaluacions del curs, a l’escola us han dit que el vostre fill o filla presenta alguna dificultat i que aquesta pot ser dislèxia o dèficit d’atenció amb o sense  hiperactivitat, aquesta informació us interessa.

La dislèxia i el TDA o TDAH son els trastorns que es detecten de manera més comú en la població infantil i, sobretot, en l’entorn escolar. Aquestes provoquen que els infants presentin algunes dificultats en els aprenentatges, la concentració, l’atenció, el comportament a classe… arribant a afectar en la seva autoestima i autoconcepte. 

Què és la dislèxia?

És un trastorn del neurodesenvolupament, és a dir, que es presenta al llarg del desenvolupament de l’infant; que refereix l’aprenentatge amb dificultat de la lectura i/o escriptura. (APA, DSM V)

Què és el trastorn per dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat?

Igual que la dislèxia, és un trastorn del neurodesenvolupament, que refereix a un patró persistent d’inatenció i/o hiperactivitat-impulsivitat que interfereix en el funcionament o desenvolupament de l’infant. (APA, DSM V)

Perquè ho presenta el meu fill o filla?

Ambdues dificultats no tenen una causa situacional, és a dir, no son derivades d’una situació concreta com una por; sinó que es presenten com una característica o condició més en el desenvolupament.

L’important que hem de tenir en compte és: Com el/la podem ajudar?

Aquestes dificultats no són una malaltia i no tenen cura. Si no, que son unes característiques concretes que l’acompanyaran al llarg de la seva vida. Tot i això, amb treball terapèutic i acompanyament tant a casa com a l’escola, aquestes dificultats poden disminuir, entrenant i millorant aquelles habilitats i capacitats necessàries per tenir un desenvolupament normalitzat i assolir les seves potencialitats.

Aquest treball es duu a terme a través de la psicoeducació per tal d’entendre què passa i perquè. Les reeducacions psicoterapèutiques consisteixen en l’entrenament d’habilitats com la concentració en la que requereixen un suport, i l’acompanyament, tant a la família com a l’entorn escolar, per tal de donar eines i recursos per a que s’arribi a facilitar el dia a dia tant a la nena o nen, com al seu entorn.

Si teniu dubtes, des de PsicoSalut Manresa estarem encantats d’assessorar-vos i acompanyar-vos en el procés diagnòstic i terapèutic.

Tania Saez Laguna
Col. 25.631

/0 Comentarios/por