Quina és la teva història?

Quina és la teva història?

Normalment, en una primera visita, els pacients arriben amb una gran preocupació per saber què els passa. No és cap novetat que, malgrat que la psicologia està cada dia més present a la nostra educació, s’ha avançat molt poc en el treball d’autconeixement i educació emocional. I això què implica? Implica incertesa i desconeixement sobre el funcionament humà, el que genera malentesos i patiment. Si no sé què em passa, perquè mai se m’ha explicat com funciona la ment humana o les meves emocions, i tampoc se m’han donat eines per gestionar-ho, què se suposa que he de fer quan sento malestar? Si a més a més afegim l’estigmatització de la salut mental, que ens acaba portant a no solucionar els nostres problemes psicològics fins que estem al límit, portem la salut de la nostra societat a l’abisme.És per aquest motiu que ens hem proposat ajudar-vos a entendre quina ha estat la vostra història personal i com les vostres vivències us han portat a sentir-vos i patir d’una manera concreta. També us proposarem exercicis que us ajudin a identificar els vostres traumes i a resoldre el malestar que encara us generen avui en dia.Algunes nocions bàsiques sobre l’aprenentatge humà· Primers anys de vida: desenvolupament i vincleDes del moment del nostre naixement (i molt abans des del úter de la mare), els humans capturem infinitat d’estímuls que emmagatzemem com a informació important que ens ajudarà a entendre’ns i moure’ns pel món.El dit “els nens són com esponges” té molt sentit, ja que els primers anys de vida seran de vital importància en el desenvolupament de la nostra salut mental. Si pensem, per exemple, en els 3 primers anys de vida, els nens i nenes aprenen a caminar, a parlar, a interactuar amb el seu entorn i gestió emocional, la qual cosa implica que en només tres anys, el cervell recull i recorda informació vital per al nostre desenvolupament. Per tant, algú dubta encara que la informació que aprenem en aquesta etapa tindrà una gran influència per sempre més a les nostres vides? Podríem dir que els primers anys de vida són els fonaments de la nostra personalitat i tindran un paper principal.Alhora del nostre desenvolupament individual té lloc el nostre desenvolupament social. Us introduïm el concepte del vincle. I què és el vincle? El vincle es defineix com la relació afectiva que establim amb els nostres cuidadors durant la infància, habitualment pares i mares. Un vincle sa es defineix com aquella relació que es basa en l’equilibri entre la protecció, seguretat i regulació que ens poden oferir els cuidadors, i l’oportunitat d’explorar el nostre entorn sense grans restriccions. És a dir, un vincle sa suposa la possibilitat que els nostres cuidadors ens deixin interactuar amb l’entorn (tocar coses, provar coses noves, allunyar-nos, observar, etc.) però amb la seguretat que si ens passa alguna cosa i ens espantem, ells estaran per consolar-nos i facilitar-nos un entorn segur. És complicat mantenir un vincle sa constantment, perquè sovint com a cuidadors tendim a la sobreprotecció o a la laxitud, la qual cosa pot generar el que es denomina un vincle ansios o evitatiu. El pitjor dels casos és el que es diu vincle desorganitzat que implica una negligència en el cuidat dels nens (abandonament, maltractament). Per entendre millor el vincle, us recomanem llegir l’article següent que parla detalladament de la importància del primer vincle.· Records i supervivènciaEstem programats per sobreviure. Tot el nostre sistema, físic i psicològic, esforça per mantenir-nos amb vida. El nostre cervell categoritza i emmagatzema, com si es tractés d’una base de dades, la informació extreta de les nostres vivències segons el nivell d’importància per a la nostra supervivència, i és per aquest motiu que prioritza les vivències negatives davant de les vivències positives. Una vivència negativa implica un risc per a la supervivència; una mala caiguda en un lloc concret, perdre la feina i no tenir diners per pagar les coses, quedar-nos sols i no socialitzar. Aquesta prioritat per situacions negatives implica una hipersensibilitat a tot allò relacionat amb aquella experiència (lloc, hora, persones implicades, detonants, conseqüències posteriors, etc.), la qual cosa suposa que durant anys puguem veure la nostra conducta influïda per aquella vivència i sense ser del tot conscients. Per exemple, penseu en un lloc on us fèieu mal, us heu adonat que moltes vegades en passar per aquell lloc us ve al cap el record, o l’emoció que vau sentir en aquell moment? Instantaneïs abans no ho estàveu pensant, ni heu fet res per detonar-ho, però el vostre cervell us posa alerta i us recordaque aquella situació, un dia, us va posar en perill.Exercicis per descobrir el vostre propi aprenentatgeUs proposem diversos exercicis que us ajudaran a conèixer millor quina és la vostra història.

· Dibuixeu la vostra línia de la vida: Primer, agafeu un full, poseu-lo en horitzontal i dibuixeu una fletxa que vagi de punta a punta. A l’extrem esquerre (on comença la fletxa) poseu un zero i serà l’inici de la vostra vida. A partir d’aquí anoteu les situacions que us proposem a continuació de forma cronològica (de més antic a més recent). · Com va ser el vostre vincle (primers anys de vida): Diríeu que el vostre vincle va ser sa, tot i que en certs moments els vostres cuidadors poguessin ser sobreprotectors o tot i que en moments sentíeu que no us protegien prou? Diríeu que vau tenir un vincle sobreprotector? O al contrari, sentiu que el vostre vincle va ser evitador ja que els vostres cuidadors treballaven molt, passaven moltes hores fora o tenien una manera de fer freda i poc afectuosa? O recordeu vivències d’abús, maltractament i abandonament per part dels vostres cuidadors? · Moments vitals importants: penseu en 4 o 5 moments de la vostra vida que us han marcat de forma negativa. Records que fàcilment us venen al cap quan penseu en les pitjors experiències de la vostra vida. Poden ser des de situacions més crítiques, com accidents, malalties, pèrdues, abusos o catàstrofes; o vivències que us han marcat tot i no ser tan crítiques, com ara, ruptures, perdre la feina, discussions o decepcions amb persones properes, dificultats econòmiques, etc.

Afegiu a cada situació, quina emoció predomina actualment quan ho recordeu i quina creença us ve quan penseu en aquella vivència. Per exemple, si fa anys vaig patir un accident, l’emoció que actualment apareix quan penso en això és la por i la creença que em provoca és “vaig poder morir i això em fa pensar en la fragilitat de la meva vida”.

· Un cop anotat tot a la vostra línia de la vida, estudeu-la una estona amb atenció. Connecteu amb les diferents vivències, com si mireu una pel·lícula. Finalment, penseu si actualment, alguna d’aquestes situacions us segueix afectant. Per exemple, teniu moltes pors i sovint us ve al cap allò que us deien els vostres pares (“vigila amb això que et pots fer mal”, “no facis allò”), o condueixeu lentament i us envaeix l’angoixa quan passegeu per la zona on vau tenir aquell accident de trànsit, o penseu que no sou prou bons a la feina i us ressona la idea “mai arribaràs enlloc” i resulta que us ho va dir algú important per a vosaltres fa anys. Benvinguts a la vostra història personal.

· Acceptar que allò que la vostra història explica us ha fet qui sou avui, en el bo i en el dolent. Ningú es torna boig, sinó que cadascun dels vostres actes o sentiments, té una raó de ser.

En arribar a aquest punt, heu de valorar el nivell d’interferència i malestar que això segueix tenint a les vostres vides. Minimitzar-ho no us ajudarà a superar-ho, sinó que és com allò que diuen “barrer sota la catifa”. Aviat o tard, sortirà. Potser ha arribat el moment de posar-vos en mans d’un professional que us ajudi a guarir la ferida d’una vegada per sempre.?

Esperem que la informació que hem compartit amb vosaltres i els exercicis proposats us ajudin a entendre millor la vostra història, i si creieu que hi ha coses a treballar, a PsicoSalut Manresa estarem encantats de donar-vos una atenció personalitzada per guiar-vos en aquest procés.

Marta Farré

Num. Col·legiat 23.251

Contacte