, , , , , , , , , ,

Monotonia en les teves relacions personals?

Acostumem a rodejar-nos d’aquelles persones que més ens aporten, amb les que gaudim. Poden ser coincidències de la vida el que ens ha unit, però al final, que decidim continuar amb la relació dependrà dels gustos i valors que compartim, que ens agradi la personalitat de l’altre, l’actitud que té envers la vida, com ens tracta… 

Amb el temps, però, comencem a normalitzar els trets que diferencien aquelles persones amb les quals passem més hores, i a vegades podem restar importància i inclús deixar de valorar allò que en un principi ens va agradar de l’altre. Això és degut a un fenomen comú en els éssers vius anomenat: habituació.

L’habituació és un procés bàsic d’aprenentatge i adaptació pel qual, quan un estímul és repetit amb freqüència, la nostra resposta envers aquest serà cada vegada menys intensa. Un exemple per entendre-ho podria ser el següent:

Estàs a punt de sortir de casa i et poses el teu perfum preferit. Durant els primers minuts, pots apreciar-lo i fins i tot marejar-te si és molt intens, però passada una estona, comença a passar desapercebut. A l’arribar a la feina, et creues amb un company i et diu: “ostres, quina bona olor que fas!” i tu penses: “Que bé, pensava que l’olor del perfum ja s’havia esvaït”. Si estiguessis una estona al costat d’aquesta persona, de ben segur que també arribaria un moment en què deixaria de percebre l’olor. 

Si no disposéssim d’aquest mecanisme d’adaptació, estaríem constantment fixant-nos en estímuls que ja coneixem i als quals no té massa sentit seguir prestant atenció, i això ens interferiria a l’hora de focalitzar-nos en altres aspectes del nostre entorn que poden ser importants. Però aquest mecanisme té alguns desavantatges, i és que en les relacions personals i sobretot en les relacions de parella, habituar-se a aquells estímuls de la persona que al principi percebíem com a positius i diferencials, pot fer-nos caure en la monotonia i l’avorriment, portant-nos a la pèrdua d’interès, i fins i tot en alguns casos, ens pot induir a fixar-nos només amb els aspectes negatius de l’altre, fet que pot ser molt destructiu.

Les relacions s’han de cuidar de manera activa, ja que si no fem esforços per a mantenir-les vives, aquestes es van degradant. Avui us proposem un exercici que podeu posar en pràctica per tal de contrarestar el fenomen de l’habituació i que us permetrà fer un bonic gest per a cuidar la vostra relació. Aquest exercici pretén ajudar-vos a recordar i apreciar de nou aquelles característiques i virtuts que més valoreu de la persona amb la qual conviviu. Si us interessa, aquí teniu els passos a seguir:

  1. Abans de res, cal decidir si voleu fer aquest exercici de manera individual o en parella. Les dues opcions són bones!
  2. El següent pas consisteix en escollir un dia de la setmana en el que sapigueu que podreu passar forces hores junts. És recomanable que sigui un dia de descans pels dos, sense massa responsabilitats. Un cop escollit, us posareu recordatoris (podeu programar diferents alarmes) al llarg del dia, per tal d’estar al cas.
  3. La tasca principal consisteix en prestar atenció durant tot el dia, a aquelles conductes, actituds, característiques físiques, valors… Que ens agradin de l’altra persona. Podeu anar-les apuntant al mòbil a mesura que vagin apareixent.
  4. L’últim pas de l’exercici serà recapitular tot allò que hàgiu observat i fer un retorn a l’altra persona. Això es pot fer de manera verbal, dient-li directament totes aquelles coses que t’agraden, o també es pot fer per escrit, preparant una nota amb allò que valores de la persona a la qual estimes i deixant-la en algun lloc on saps que la trobarà, per tal de donar-li una agradable sorpresa. 

Que una persona que t’importa et tiri floretes, sempre és ben rebut. Si ho poseu en pràctica, estem segurs que tindrà una repercussió positiva en la vostra relació. 

Esperem que us hagi agradat. Si sentiu que últimament la vostra relació s’ha anat degradant i creieu que necessiteu ajuda professional, des de PsicoSalut Manresa estarem encantats d’atendre-us. 

Oriol Carbonell Valverde

Col. Num. 26324

, , , , , , , , , , , ,

Consells per millorar el vostre benestar i el de la família

Aquest confinament o situació excepcional està passant a moltes mares, pares i famílies que se senten desbordats. Aquesta sensació que pot passar amb la parella, la feina, el teletreball, els fills… pot ser una resposta a la sobrecàrrega física i mental-psicològica a diferents situacions: haver de repetir desenes de vegades el mateix, passar-se el dia recollint darrera dels nens com si hagués passat un huracà o haver sentit la paraula “mama” i “papa” 10.000 vegades, i acabar el dia esgotades i esgotats amb la sensació de no haver avançat. 

Aquesta sobrecàrrega pot provocar-nos angoixa, esgotament, desesperança, soledat, por de no saber com afrontar el retorn a la feina, el retorn dels nens a l’escola o si no hi van… incomprensió, i sentim que “no puc més”. És possible que aquest “no puc més” s’escapi perdent la paciència i en alguns moments desbordar amb enfado, crits, plors… i desprès sentir-nos culpables per haver reaccionat així.

Si us ha passat o us sentiu que no podeu més, primer de tot dir-vos que és absolutament natural, perquè darrere del rol de mares i pares hi ha una persona; una persona que es pot equivocar, que es pot enfadar, que pot cridar i fins i tot que es pot tancar al lavabo quan “ja no pot més”.

Però podem provar recursos per intentar canviar aquesta situació:

  1. Coeducació: les mares i els pares son igual d’importants i responsables de l’educació i cura dels fills.
  2. Rebaixar l’exigència: no cal que tinguem la casa neta sempre, que siguem tot el temps productius, que tinguem tots els dies planificats i plens d’activitats…. no ens hem de sentir malament (culpables i angoixats) per no assemblar-nos a les maternitats i paternitats de les xarxes socials, perquè son la fotografia d’un instant, no el reflex de la realitat.
  3. Promoure activitats i jocs que que els infants puguin dur a terme de forma autónoma. Que ens tinguin disponibles però que no ens necessitin per a realitzar aquesta activitat.
  4. Col·laborar: tots, a pràcticament qualsevol edat podem tenir alguna responsabilitat a casa. Al final del post trobareu una graella amb diferents responsabilitats que poden assolir els infants classificades per edats segons pedagogía Montessori.
  5. Tenir un espai, un moment, una “finestra” en la que es pugui expressar com ens sentim. Aquesta expressió ha de ser vàlida per a infants, joves i adults.
  6. Cuidar-nos, demanar ajuda, no intentar arribar on no podem arribar… Perquè si nosaltres estem irritats, enfadats, estressats… és impossible que els infants estiguin tranquils i relaxats. Intentar que ells estiguin calmats i bé estant nosaltres angoixats, és com dir “NO EM PARLIS CRIDANT!” i pretendre que et contestin en un to de veu correcte. No funciona oi? Som els seus models, i haurien de ser models de calma.

Col·laborar en les responsabilitats:

2 i 3 anys Guardar les seves joguines i contes Ajudar a parar la taula (ex. vaixella que no es pugui trencar si cau) Agafar bolquers i tovalloletes
4 i 5 anys Fer-se el llit Posar la roba al cistell de la roba bruta Regar plantes i/o donar de menjar a animals de companyia
6 i 7 anys Aparellar mitjons nets Ajudar amb el rentaplats Ajudar a cuinar
8 i 9 anys Parar i desparar la taula Treure a passejar el gos/sa  Ajudar a posar la rentadora
10 i 11 anys  Ajudar amb la neteja de la llar Cuinar algun plat fàcil
12 anys i més Ajudar en la cura dels germans Anar a comprar al poble amb una llista Responsabilitzar-se d’algun aspecte de la neteja (ex. aspirar les habitacions).

Proveu, i si teniu algun comentari, consulteu-nos; estarem encantats de rebre preguntes i propostes. Esperem que la informació que hem compartit amb vosaltres i els exercicis proposats us ajudin a millorar el vostre benestar i el de la família i des de PsicoSalut Manresa estarem encantats de poder-vos ajudar.

Tania Saez

Núm. col·legiada 25.631