És un hàbit molt habitual en la nostra societat, justificar el comportament de les persones que ens envolten amb un «ell/ella és així». El desconeixement general de la patologia psicològica fa que moltes persones amb trets de personalitat desadaptatius passin desapercebuts entre nosaltres com persones que justifiquem dient que tenen un temperament peculiar.

Avui us volem parlar dels trastorns de la personalitat.

Què és la personalitat? i un trastorn de personalitat?

La personalitat consisteix en un conjunt de trets propis únics que cada persona desenvolupa en funció de la genètica (part temperamental de la nostra personalitat) i dels aprenentatges (a través del modelatge de les persones que ens envolten) i de les vivències viscudes al llarg de la nostra vida que complementaran i modularan el nostre caràcter.

Aquests trets de personalitat determinaran una forma de pensar, de sentir-se i d’actuar determinada. Una persona amb una personalitat no patològica destaca per tenir una alta capacitat d’adaptar-se i ser flexible a les circumstàncies que es donen en la seva vida. Per exemple, davant d’una reunió de feina en la qual se li demanen millores en el seu rendiment, la persona amb una personalitat adaptativa ho pot veure com una oportunitat per millorar aspectes personals i valorar la crítica de forma positiva.

Per contra, les persones amb trastorns de personalitat es caracteritzen per tenir trets exagerats que es mantenen en el temps i unes habilitats d’afrontament molt pobres. Són persones que per les seves creences, actuen i pensen de forma desadaptativa, entrant en un funcionament viciós en què res els hi va bé i en el que impliquen com a causants del seu malestar a persones del seu entorn. En funció de la gravetat del trastorn (lleu, moderat o greu), el nivell d’inferferència en la vida de la persona pot afectar a més àrees de la vida de la persona (parella, feina, família, relacions socials, etc.).

Quins tipus de trastorn de personalitat existeixen?

Els trastorns de personalitat es divideixen en tres grans grups, o com s’anomena en psicologia clusters.

· Grup A

Són trastorns de personalitat caracteritzats per l’extravagància, excentricitat, desconfiança, introversió i absència de relacions pròximes.

Trastorn paranoide: es caracteritza per una desconfiança generalitzada en els altres, incloent-hi persones properes. Són persones que senten que els altres se’ls hi acosten perquè hi tenen algun interès, i fins i tot poden arribar a sentir-se vigilades. Tenen tendència a aïllar-se i a buscar senyals que reafirmin la seva desconfiança cap als altres.

Trastorn esquizoide: es caracteritza per dificultats en les relacions interpersonals. Són persones distants, amb poc interès per relacionar-se i amb dificultats per expressar-se a nivell emocional.

Trastorn esquizotípic: es caracteritza per comportaments estranys. Solen tenir un pensament màgic i ser supersticiosos. Poden arribar a creure que tenen superpoders o que han viscut alguna experiència paranormal. Solen mostrar-se distants, amb tendència a l’aïllament i a la simptomatologia ansiosa.

· Grup B

Són trastorns de personalitat caracteritzats per la impulsivitat, la variabilitat emocional i la dramatització.

Trastorn antisocial: es caracteritza per la transgressió continua de les normes de convivència i per l’expressió de conductes delictives. Solen ser persones que actuen de forma impulsiva, agressives, amb falta d’empatia i que no aprenen dels errors que cometen.

Trastorn límit: és el trastorn de personalitat més comú. Es caracteritza per una alta inestabilitat emocional (poden passar d’estats de calma a ira en segons), pensaments extremistes de tot o res, i per relacions interpersonals tòxiques (tan bon punt idolatren a algú com el menyspreen). Tenen una personalitat dèbil i canviant, se senten buides i abandonades i busquen evitar que els abandonin al preu que sigui.

Trastorn narcisista: es caracteritza per comportaments arrogants  amb tendència a la grandiositat i la necessitat constant que se’ls admiri. Necessiten ser admirats pels altres, però els manca qualsevol mena d’empatia pels altres. Solen ser rancorosos i venjatius.

Trastorn histriònic: es caracteritza per una baixa autoestima i una necessitat de cridar l’atenció dramatitzant la seva situació personal. Són persones emocionalment sensibles, solen donar molta importància a la seva aparença i es comporten de forma encantadora i fins i tot seductora. Tenen baixa tolerància a la frustració i busquen de forma contínua l’aprovació dels altres.

· Grup C

Són trastorns de personalitat caracteritzats per la inhibició, i l’ansietat i por excessiva.

Trastorn depenent: es caracteritza per l’excessiva necessitat que algu extern assumeixi les responsabilitats i necessitats pròpies. Són persones amb poca confiança en si mateixos, hipersensibles, passives, i que es subordinen, arribant fins i tot a tolerar el maltracte físic o emocional, per una por irracional a la possible separació de la persona de la qual depenen.

Trastorn evitatiu: es caracteritza per un intens sentiment d’inferioritat. Són persones que estan molt alerta de les crítiques que reben i això fa que evitin situacions o el contacte social per evitar sentir-se inferiors i rebutjats, tot i tenir una gran necessitat de sentir-se acceptats.

Trastorn Obsessiu-compulsiu: es caracteritza per una excessiva necessitat de control. Són persones perfeccionistes, rígides, molt ruimiatives, que es basen en infinitat de normes per funcionar i que si no aconsegueixen el que creuen que és correcte, tenen un sentiment exagerat de frustració.

Quin és el tractament recomanat?

El tractament dels trastorns de personalitat es caracteritza per ser llarg i complex. Entenent que aquests trastorns són problemes estables en la personalitat de la persona, es busca que el pacient sigui conscient del seu funcionament i que estigui motivat per canviar aquelles actituds que disparen el seu malestar constantment arran de la seva interpretació dels fets. El treball se centra a identificar els trets disfuncionals, en plantejar i aprendre alternatives de pensament i comportament pel futur, i en analitzar les situacions passades per aprendre dels errors comesos. Tot i això, són pacients que sovint no volen acceptar les seves dificultats i no mostren interès pel tractament, a més a més, de continuar en l’ambient problemàtic (familiar, parella, feina…) que fa que persisteixin i es reforcin les seves conductes desadaptatives. Assisteixen a les visites de forma passiva i esperant un canvi espontani del curs de la seva vida, fet que dificulta molt la millora en l’àmbit terapèutic.

Si t’identifiques amb aquesta problemàtica o creus que algú proper a tu s’hi podria trobar, us animem a posar-vos en contacte amb nosaltres i des del nostre centre de psicologia a Manresa estarem encantats d’ajudar-vos.

 

Marta Farré

Núm. col·legiada 23.251