Entrades

, , , , ,

Les pastilles màgiques no existeixen: Teràpia psicològica vs medicació

Freqüentment arriben a consulta casos que per motius psicològics, han fet alguna visita al seu metge de capçalera o psiquiatre i aquest els ha receptat pastilles (per dormir, per l’angoixa, per l’estat d’ànim). Normalment no és complicat, en una sola visita, amb 10 minuts d’entrevista, afluixen la recepta amb la medicació per uns quants mesos i els emplacen a venir en unes setmanes a veure com li va.

I jo em pregunto, si vas al fisioterapeuta i et diu: “compra’t una crema antiinflamatòria i vine en uns dies a veure com estàs”. En sortiríeu contents? M’imagino que la resposta és: “No”. Tothom espera que davant d’un problema, els professionals que l’atenguin busquin solucionar-lo des de l’origen, és a dir, entendre per què passa (perquè no dorms, estas angoixat o trist), sense conformar-se amb calmants temporals.

Doncs, ja us avancem que en el món de la psicologia ens trobem constantment errades d’aquest tipus. I és per això, que avui us volem parlar del millor tractament pels problemes psicològics.

Què són els psicofàrmacs i com actuen a nivell cerebral?

Els psicofàrmacs són substàncies químiques que actuen a nivell cerebral augmentant o disminuint el nivell de neurotransmissors (substàncies que s’alliberen quan hi ha una sinapsi, és a dir, un missatge que s’envia entre les xarxes neuronals del nostre cervell i que provoca una resposta concreta en el nostre organisme).

El nostre cervell fabrica neurotransmissors de forma natural; experimentar emocions positives i/o negatives modula la producció d’aquests augmentant-ne o disminuint-ne els nivells.

En prendre medicació, l’alteració dels neurotransmissors és artificial i temporal, és a dir, quan és pren una dosis del fàrmac, aquest es va alliberant fins que l’efecte desapareix al cap d’unes hores. Motiu pel qual, quan es recepten psicofàrmacs aquests s’han de prendre ininterrompudament durant mesos, i si no hi ha cap canvi en l’àmbit psicològic, la pauta s’acaba perpetuant i provocant una cronificació del trastorn.

Així doncs, quan és recomanable prendre psicofàrmacs?

Cada trastorn psicològic és un món, i s’ha d’estudiar cada cas en particular. Alguns casos en els quals és necessària la pauta de psicofàrmacs són:

  • Trastorns psicològics greus/crònics: esquizofrènia, bipolaritat, trastorns de personalitat greus, trastorns psicològics endògens (provocats per un desequilibri genètic en els neurotransmissors), etc.
  • Casos psicològics en els quals el tractament psicològic no és prou eficaç si no hi ha una combinació amb psicofàrmacs.

Per tant, la medicació és recomanable només en aquells casos en els quals la persona no respon a les pautes psicològiques i necessita de l’ajut farmacològic per iniciar la millora, o aquells casos en els quals el funcionament cerebral es veu afectat per una malaltia crònica i requeriran medicació de per vida.

Com s’ha d’abordar un trastorn psicològic?

Els trastorns psicològics s’han de veure com desajustos que tenen una causa i que cal tractar per tal que els símptomes que en deriven desapareguin. Per exemple, els problemes de son o físics (sense causa mèdica) no apareixen com art de màgia, sinó que es deuen al fet que probablement la persona pateix estrès o hi ha quelcom que la preocupa, i per falta de recursos, acaba recorrent a la medicació per dormir o per minimitzar el dolor.

A través d’una teràpia psicològica la persona identifica l’origen del seu problema, els mecanismes de defensa que utilitza constantment per fugir-ne, les repercussions que tot plegat te en la seva vida i en el seu cos, i aprèn estratègies per solucionar el problema des de l’origen i guanya eines per poder enfrontar-s’hi de nou quan visqui un altre moment complicat.

Ningú pot esperar que, sense canviar res de la seva vida, el seu malestar desaparegui. Que no us enganyin, les pastilles màgiques no existeixen.

Esperem haver-vos ajudat a clarificar la diferència entre teràpia i farmacologia. I si creieu que esteu prenent medicació i no n’esteu segurs o creieu que us fa falta un suport psicològic complementari per millorar, us animem a posar-vos en contacte amb nosaltres i des de PsicoSalut Manresa estarem encantats d’ajudar-vos.

Marta Farré Armengol
Col. 23.251

La magia del Nadal

Ho veiem per tot arreu, està en boca de tots, podríem dir que el Nadal s’olora en l’ambient. Aquestes dates generen molta controvèrsia. Per a uns, és la millor època de l’any perquè són dies de retrobaments, de detalls, de gestos; i per a d’altres, l’època més difícil, pels que ja no hi són, pels problemes familiars, o per les dificultats econòmiques.

Avui ens agradaria transmetre-us alguns consells que us permetin passar unes Bones Festes, però que a més a més, us ajudin a fer de totes les èpoques de l’any (i no només del Nadal!) un moment feliç.

A aquells que us agradi aquesta època…

El Nadal ens el ven com el moment perfecte per estar amb els éssers estimats, per descansar i, en el fons, per a ser feliç sigui com sigui. Ens sembla una bona raó, però ens preguntem, i perquè no és així la majoria de dies de l’any? Cal esperar a Nadal per gaudir de les petites coses que ens regala la vida?

Us animem a fixar-vos en allò que feu durant aquestes dates, per aplicar-ho al llarg de tot l’any:

  • Propòsits d’any nou: és arribar el dia 1 de gener i ens plantegem aquelles millores que no hem fet durant els 365 dies restants de l’any anterior. No espereu tant! Cada dia és una bona oportunitat per millorar en allò que no us fa feliços.
  • Regaleu-vos moments amb els vostres: el dia de nadal és l’únic dia de l’any que tenim marcat en el calendari com intocable per reunir-nos amb els éssers estimats. No hi ha excusa que valgui, aquest dia és intocable! Busqueu d’altres moments al llarg de l’any per a quedar amb els vostres amb les mateixes ganes. Desconnectar i socialitzar és un antidepressiu natural.
  • Sigueu detallistes: no ens estem referint a lo material, sinó tot lo contrari, en els gestos. Mostreu-vos propers a aquelles persones que us importen. Que us preguntin “com estas?”, que us diguin “Bon dia” amb un somriure, que us expliquin les alegries i les penes, pot ser un dels millors regals del dia, així que no espereu a rebre-ho, seigueu els primers a fer-ho.
  • Descanseu i divertiu-vos: Nadal sol implicar una aturada laboral, moment en que descansem i busquem satisfer tots els nostres anhels (viatjar, descansar, fer tasques pendents…). De nou, busqueu qualsevol excusa durant l’any per donar-vos un descans i per satisfer allò que us agradaria fer.

Per a aquells que no us agrada el Nadal …

  • Preguntar-vos què té el Nadal que no us agrada: sovint a consulta em trobo amb persones que es refereixen al Nadal com una època difícil, trista, de consumisme… Cada un de vosaltres té una raó per veure’s afectat en aquestes dates. És per això, que us animem a no conformar-vos a estar malament eternament per Nadal, sinó que us animem a buscar el motiu pel qual esteu malament i a buscar ajuda i una solució.
  • Tòpics del Nadal: aquesta època és plena d’estereotips que ens veiem obligats a complir (el Nadal es passa en família, cal regalar coses, la fi d’any no et pots quedar a casa, etc.). No es pot estar més equivocat. El Nadal és personal i per tant, allò que vulguem fer és únic i adaptable a les nostres necessitats. Passa aquestes dates amb qui vulguis, on vulguis i com vulguis.

Esperem que aquests consells us ajudin i us desitgem unes Bones Festes i esperem que el nou any sigui un any amb canvis positius per a tots, en el que aconseguiu fer que cada dia sigui un dels vostres millors dies.

Marta Farré

Núm col. 23.251

Problemes de parella: els indicadors d’una crisi i com superar-la

Qui no s’ha trobat alguna vegada patint una crisi amb la seva parella? Tothom! I qui digui el contrari, s’està intentant enganyar. 

Tots els casos que arriben a consulta, hi arriben quan ja estan al límit, quan les opcions són: “o fem algo o ens separem”. Sovint les parelles venen frustrades, superades, i estranyades que algo així els hi pugui estar passant a ells. Doncs bé, amb aquest post us volem ajudar a entendre millor les relacions, a saber què influeix en elles, i a aprendre estratègies per superar qualsevol crisi. 

Què és una crisi de parella?

Segurament us imagineu una crisi de parella com una situació molt tràgica, en la que hi ha moltes discussions i desacords, però no sempre ha de ser així. Una crisi de parella la podríem definir com aquella situació en la qual una de les dues persones no és feliç amb la situació actual, sense necessitat que hi hagi discussions.

Els principals símptomes de crisi són:

  • Falta de comunicació: la parella no busca moments per parlar, no parlen de les seves preocupacions, ni dels malentesos en parella.
  • Problemes personals: quan els problemes personals (feina, amistats, família) afecten a la unitat de la parella.
  • Problemes en les relacions íntimes: quan les relacions no són satisfactòries per la freqüència, pel plaer que experimenten, etc.
  • Desacord en creences personals i en els plans de futur: quan una de les dues parts no entén a l’altre o no comparteix els objectius de parella de l’altre.
  • Distanciament: la parella no busca passar temps junts.

Aquestes són algunes de les situacions que qualsevol parella pot viure en un moment o altre de la relació. De nou, que ningú es vulgui enganyar, totes les parelles passen per algun daltabaix, perquè és normal que en la convivència apareguin desacords, però si no es treballen conjuntament i s’hi busca solució, segurament acabaran amb la relació de parella. 

Teràpia de parella

Amb els meus pacients m’agrada plantejar les relacions de parella metafòricament com si fossin una empresa. Una parella és forma per dues persones que conviuen i que volen arribar a acords. S’assembla molt a una empresa oi? Un equip de persones, que han de treballar juntes per obtenir bons resultats. 

Us proposo que us imagineu la vostra actitud a la feina. Imagineu-vos les reunions d’equip, el contacte amb els clients, o la resolució de problemes; creieu que teniu la mateixa actitud que amb la vostra parella? Us avancem que és molt difícil. Fora de casa aconseguim ser empàtics, tolerants, reflexius, pacients, cordials, assertius, busquem acords, entre moltes altres habilitats. Per què amb la nostra parella ens convertim en tot el contrari? Ens costa expressar-nos, jutgem, som intolerants, tossuts, egoistes, orgullosos, etc. 

A continuació us proposem algunes estratègies que us ajudaran a abordar i resoldre amb eficàcia els vostres problemes de parella:

  1. Escoltar: quan algú expressa un malestar, no se l’està inventant. Podem estar-hi més o menys d’acord, però el primer dels passos ha de ser escoltar què ens volen transmetre. Doneu-vos el torn per parlar amb tranquil·litat cadascú de vosaltres. 
  2. Empatitzar: de nou, podem compartir més o menys les queixes de la nostra parella, però intenteu entendre perquè s’està queixant. Feu un exercici reflexió sobre què us està dient, i si en part, avalueu-vos i penseu si podeu millorar algun aspecte. 
  3. No jutjar: etiquetar a la vostra parella (“tu ets un egoista”, “sempre estàs queixant-te”) només afegirà més llenya al foc. Quan tingueu una conversa amb la vostra parella eviteu les critiques a la seva persona i eviteu ser absolutistes (“tu ets…”, “tu fas…”, “sempre…”, “mai…”).
  4. Descripció clara de què ha passat: quan vulgueu expressar un problema, parleu de com ho heu viscut i com us heu sentit. Per exemple, “avui quan he arribat a casa, t’he volgut explicar el què m’havia passat a la feina, però he sentit que no m’escoltaves i per això m’he enfadat”. Aquesta estratègia ajudarà a l’altre a ser conscient de què ha passat, què ens ha molestat i com ens ha fet sentir. 
  5. Buscar una solució: una discussió mai ha de ser un combat, és a dir, mai ha d’haver-hi un vencedor. Les discussions han de ser per resoldre els problemes, per aprendre, per construir. Per això, deixeu a una banda els retrets i l’orgull, i plantegeu-li a la vostra parella, com podeu solucionar-ho. Cadascú de vosaltres haurà de fer una proposta per solucionar-ho, i haureu d’anar acostant posicions per arribar a un acord (com faríem a la feina oi?).
  6. No projectar els problemes personals a la parella: tots tenim problemes personals (a la feina, en família, amb amics), però no heu de pagar amb la vostra parella el vostre malestar. Expliqueu les vostres preocupacions a la vostra parella i demaneu-li consell i ajuda. 
  7. Analitzar de tant en tant la vostra relació: la fase d’enamorament, com molts estudis demostren té una caducitat, i el que ens queda després és l’amor a la nostra parella. Per mantenir l’amor és important anar reflexionant sobre què ens agradaria en la nostra parella, ja que a mesura que el temps avança, els interessos canvien. Busqueu introduir canvis, com per exemple, fer coses per conquistar a la vostra parella, parleu sobre què us molesta l’un de l’altre, parleu de com us agradaria que fos el futur. De la mateixa manera que una empresa necessita el seu pla d’acció, una parella també. 

ALERTA! Actituds intolerables!

A continuació us detallem algunes actituds intolerables pel que fa a la nostra parella. En el cas que estigueu vivint alguna situació similar, heu de ser conscients que la parella que teniu no us convé. 

  • Maltractament psicològic i/o físic: ningú ha de tolerar un maltractament denigrant per part de la seva parella. Estimar mai implica maltractar a l’altre.
  • Enganys, gelosia, desconfiança, i prohibicions: les parelles han de parlar dels seus problemes i buscar resoldre’ls, si la teva parella et menteix, desconfia de tu, o et controla per gelos amb prohibicions, no pots continuar tolerant aquestes actituds.
  • Es nega a canviar: canviar en una parella (sempre i quan sigui un canvi a millor) mai és un error. La convivència entre dues persones implica una adaptació, i per tant, canvis per conviure. Professionalment les persones canvien per millorar oi? Perquè no hauria de ser igual en la parella? Si la teva parella es nega a canviar, aquelles conductes desadaptatives, no hi inverteixis més temps, no és la persona que et convé.

Si t’identifiques amb aquesta problemàtica o creus que algú proper a tu s’hi podria trobar, us animem a posar-vos en contacte amb nosaltres i des del nostre centre de psicologia a Manresa estarem encantats d’ajudar-vos.

Marta Faré

Núm col·legiada: 23.251

, ,

Tinc por a…

Avui és 31 d’octubre i, des de fa anys, això significa que avui és la nit de Halloween. Si es caracteritza per algo, és per ser una nit en la qual busquem divertir-nos, però amb un propòsit no tan divertit. Generar por. 

La por és una emoció bàsica en tots nosaltres. De fet, és una reacció necessària per a la nostra supervivència i que ens ajuda a adaptar-nos a situacions que poden suposar un perill real per a la nostra vida. 

Quan som petits, moltes coses ens són desconegudes, i estem en constant aprenentatge, fet que pot provocar moltes pors normals a certa edat (a la foscor, a la soledat, que ens abandonin, als pallassos, etc.). A mesura que ens fem grans, i les nostres capacitats d’anàlisi i comprensió evolucionen, la majoria d’aquestes pors es resolen per si soles. 

Quan ens fem grans i segueixen apareixent pors a situacions o objectes que no suposen un perill real per nosaltres, podem dir que estem davant d’una por que no és ni racional ni adaptativa. Estem davant d’una fòbia.

Què és una fòbia?

Una fòbia es defineix com una por intensa i desproporcionada a situacions o objectes que no són perillosos i als que la majoria de persones es referirien com a no perillós. Els símptomes més habituals són reaccions ansioses (respiració accelerada, sudoració, taquicàrdies, formigueig, etc.) i pensaments distorsionats i catastròfics. Les persones que pateixen una fòbia reconeixen que la seva por és irracional i exagerada, però són incapaços d’afrontar-ho i eviten constantment exposar-se a aquestes situacions, el que provoca una gran interferència en la seva vida quotidiana. 

Quina és la causa?

La majoria de fòbies apareixen a la infància i no es resolen, continuant durant l’adolescència i l’edat adulta. Aquestes apareixen per la vivència d’una situació que la persona valora com a estressant o traumàtica (perdre’s, presenciar un accident, rebre un atac, etc.), o bé s’hereten pel relat o imitació d’un familiar adult proper.

Quines fòbies existeixen?

Les fòbies es categoritzen en tres grans grups:

· Agorafòbia: es defineix com la por a trobar-se en situacions en les quals sigui impossible escapar o demanar ajuda en cas que la persona tingui un atac de pànic, o algun problema de salut.

· Fòbia social: es defineix com la por al judici o el rebuig dels altres en situacions socials.

· Fòbies específiques: es defineixen com pors a situacions o objectes específics. Entre les fòbies específiques més habituals hi ha les fòbies als animals, a les altures, a conduir, a la sang, o a les tempestes.

Tractament

El tractament d’una fòbia consisteix en els següents passos:

  1. Psicoeducació: explicació al pacient sobre la naturalesa de la seva fòbia, així com de la reacció física que viu en valorar l’estímul com a perillós.
  2. Entrenament en tècniques de gestió de l’ansietat: s’entrena al pacient en tècniques de relaxació i control de la seva ansietat, per tant de controlar la reacció ansiosa.
  3. Reestructuració de pensaments desadaptatius/catastròfics: s’ensenya al pacient a reformular els pensaments inconscients i desadaptatius que es disparen davant de l’estímul fòbic per tal de convertir-los en un pensament adaptatiu que l’ajudi a afrontar la situació o objecte temut. 
  4. Dessensibilització sistemàtica: consisteix a realitzar una exposició que sigui progressiva a les situacions o objectes fòbics. S’acorden amb el pacient diversos passos que van de menys malestar a més malestar. Posteriorment, se li demana que s’exposi a les situacions per tolerar i superar la reacció de por in situ.

Si t’identifiques amb aquesta problemàtica o creus que algú proper a tu s’hi podria trobar, us animem a posar-vos en contacte amb nosaltres i des del nostre centre de psicologia a Manresa estarem encantats d’ajudar-vos.

Marta Farré

Núm col·legiada: 23.251

,

Trastorns de personalitat

És un hàbit molt habitual en la nostra societat, justificar el comportament de les persones que ens envolten amb un “ell/ella és així”. El desconeixement general de la patologia psicològica fa que moltes persones amb trets de personalitat desadaptatius passin desapercebuts entre nosaltres com persones que justifiquem dient que tenen un temperament peculiar.

Avui us volem parlar dels trastorns de la personalitat.

Què és la personalitat? i un trastorn de personalitat?

La personalitat consisteix en un conjunt de trets propis únics que cada persona desenvolupa en funció de la genètica (part temperamental de la nostra personalitat) i dels aprenentatges (a través del modelatge de les persones que ens envolten) i de les vivències viscudes al llarg de la nostra vida que complementaran i modularan el nostre caràcter.

Aquests trets de personalitat determinaran una forma de pensar, de sentir-se i d’actuar determinada. Una persona amb una personalitat no patològica destaca per tenir una alta capacitat d’adaptar-se i ser flexible a les circumstàncies que es donen en la seva vida. Per exemple, davant d’una reunió de feina en la qual se li demanen millores en el seu rendiment, la persona amb una personalitat adaptativa ho pot veure com una oportunitat per millorar aspectes personals i valorar la crítica de forma positiva.

Per contra, les persones amb trastorns de personalitat es caracteritzen per tenir trets exagerats que es mantenen en el temps i unes habilitats d’afrontament molt pobres. Són persones que per les seves creences, actuen i pensen de forma desadaptativa, entrant en un funcionament viciós en què res els hi va bé i en el que impliquen com a causants del seu malestar a persones del seu entorn. En funció de la gravetat del trastorn (lleu, moderat o greu), el nivell d’inferferència en la vida de la persona pot afectar a més àrees de la vida de la persona (parella, feina, família, relacions socials, etc.).

Quins tipus de trastorn de personalitat existeixen?

Els trastorns de personalitat es divideixen en tres grans grups, o com s’anomena en psicologia clusters.

· Grup A

Són trastorns de personalitat caracteritzats per l’extravagància, excentricitat, desconfiança, introversió i absència de relacions pròximes.

Trastorn paranoide: es caracteritza per una desconfiança generalitzada en els altres, incloent-hi persones properes. Són persones que senten que els altres se’ls hi acosten perquè hi tenen algun interès, i fins i tot poden arribar a sentir-se vigilades. Tenen tendència a aïllar-se i a buscar senyals que reafirmin la seva desconfiança cap als altres.

Trastorn esquizoide: es caracteritza per dificultats en les relacions interpersonals. Són persones distants, amb poc interès per relacionar-se i amb dificultats per expressar-se a nivell emocional.

Trastorn esquizotípic: es caracteritza per comportaments estranys. Solen tenir un pensament màgic i ser supersticiosos. Poden arribar a creure que tenen superpoders o que han viscut alguna experiència paranormal. Solen mostrar-se distants, amb tendència a l’aïllament i a la simptomatologia ansiosa.

· Grup B

Són trastorns de personalitat caracteritzats per la impulsivitat, la variabilitat emocional i la dramatització.

Trastorn antisocial: es caracteritza per la transgressió continua de les normes de convivència i per l’expressió de conductes delictives. Solen ser persones que actuen de forma impulsiva, agressives, amb falta d’empatia i que no aprenen dels errors que cometen.

Trastorn límit: és el trastorn de personalitat més comú. Es caracteritza per una alta inestabilitat emocional (poden passar d’estats de calma a ira en segons), pensaments extremistes de tot o res, i per relacions interpersonals tòxiques (tan bon punt idolatren a algú com el menyspreen). Tenen una personalitat dèbil i canviant, se senten buides i abandonades i busquen evitar que els abandonin al preu que sigui.

Trastorn narcisista: es caracteritza per comportaments arrogants  amb tendència a la grandiositat i la necessitat constant que se’ls admiri. Necessiten ser admirats pels altres, però els manca qualsevol mena d’empatia pels altres. Solen ser rancorosos i venjatius.

Trastorn histriònic: es caracteritza per una baixa autoestima i una necessitat de cridar l’atenció dramatitzant la seva situació personal. Són persones emocionalment sensibles, solen donar molta importància a la seva aparença i es comporten de forma encantadora i fins i tot seductora. Tenen baixa tolerància a la frustració i busquen de forma contínua l’aprovació dels altres.

· Grup C

Són trastorns de personalitat caracteritzats per la inhibició, i l’ansietat i por excessiva.

Trastorn depenent: es caracteritza per l’excessiva necessitat que algu extern assumeixi les responsabilitats i necessitats pròpies. Són persones amb poca confiança en si mateixos, hipersensibles, passives, i que es subordinen, arribant fins i tot a tolerar el maltracte físic o emocional, per una por irracional a la possible separació de la persona de la qual depenen.

Trastorn evitatiu: es caracteritza per un intens sentiment d’inferioritat. Són persones que estan molt alerta de les crítiques que reben i això fa que evitin situacions o el contacte social per evitar sentir-se inferiors i rebutjats, tot i tenir una gran necessitat de sentir-se acceptats.

Trastorn Obsessiu-compulsiu: es caracteritza per una excessiva necessitat de control. Són persones perfeccionistes, rígides, molt ruimiatives, que es basen en infinitat de normes per funcionar i que si no aconsegueixen el que creuen que és correcte, tenen un sentiment exagerat de frustració.

Quin és el tractament recomanat?

El tractament dels trastorns de personalitat es caracteritza per ser llarg i complex. Entenent que aquests trastorns són problemes estables en la personalitat de la persona, es busca que el pacient sigui conscient del seu funcionament i que estigui motivat per canviar aquelles actituds que disparen el seu malestar constantment arran de la seva interpretació dels fets. El treball se centra a identificar els trets disfuncionals, en plantejar i aprendre alternatives de pensament i comportament pel futur, i en analitzar les situacions passades per aprendre dels errors comesos. Tot i això, són pacients que sovint no volen acceptar les seves dificultats i no mostren interès pel tractament, a més a més, de continuar en l’ambient problemàtic (familiar, parella, feina…) que fa que persisteixin i es reforcin les seves conductes desadaptatives. Assisteixen a les visites de forma passiva i esperant un canvi espontani del curs de la seva vida, fet que dificulta molt la millora en l’àmbit terapèutic.

Si t’identifiques amb aquesta problemàtica o creus que algú proper a tu s’hi podria trobar, us animem a posar-vos en contacte amb nosaltres i des del nostre centre de psicologia a Manresa estarem encantats d’ajudar-vos.

 

Marta Farré

Núm. col·legiada 23.251

,

Comença l’escola!

Avui és 12 de setembre, i això només pot voler dir, que les vacances d’estiu s’han acabat i que és hora de tornar a l’escola.

Els més petits encaren aquest dia amb un sentiment agredolç; plens de nervis de saber que les vacances s’acaben i que toca anar a l’escola, però a la vegada amb la il·lusió de viure noves experiències i fer nous amiguets.

L’escola és un lloc imprescindible pel correcte desenvolupament i aprenentatge dels nostres fills. A l’escola hi van a aprendre, però no només sobre coneixements de matèries com els idiomes o les matemàtiques, sinó que entren en un constant aprenentatge psicosocial. Aprenen a relacionar-se, a entendre els altres, a sentir, o a solucionar problemes, entre moltes d’altres coses.

És per aquest motiu, que és important que els pares i mares estigueu al seu costat per reforçar tot allò que aprenen, i també per acompanyar-los a solucionar allò que els trasbalsi.

Consells pels que van a l’escola per primera vegada

Pares i mares, el millor consell que us podem donar per ajudar-los, és que estigueu tranquils. El primer cop que els nens i nenes trepitgen l’escola, és un lloc nou i desconegut per ells, de manera que en funció de com sigui el seu temperament (si són més curiosos, tranquils, o nerviosos) la seva reacció serà diferent. Per tal que tot vagi el més bé possible, la pedra angular és la vostra calma; si ells us veuen tranquils, els plors no duraran gaire. És important que en deixar als vostres fills i filles a l’escola els hi expliqueu què hi van a fer, tot el que aprendran i que una vegada acabada la jornada els anireu a buscar. Eviteu quedar-vos gaire estona, o quedar-vos abraçats a ells per por que el primer dia d’escola els traumatitzi (esteu segurs que són els vostres fills i filles els que tenen por a separar-se, no voleu dir que sou vosaltres? :)).

Consells pels que aquest any tornen a l’escola

Pels nens i nenes que ja saben què és anar a l’escola, si el primer dia se’ls fa difícil, destaqueu tot lo bo que hi van viure l’any anterior, amics, professors, aprenentatges, dies únics, i animeu-los a viure’n de nous aquest any. No deixeu que se centrin en lo negatiu i ensenyeu-los a ser positius.

Com reforçar el que aprenen a l’escola?

És molt important fer repàs, de tant en tant, amb els vostres fills i filles sobre què els aporta l’escola. Han d’aprendre a valorar les oportunitats que se’ls donen i tot allò que n’obtenen. Els pares i mares heu de dedicar estona a ajudar-los amb els deures i donar-los l’enhorabona quan treuen bones notes, però no us heu d’oblidar d’interessar-vos per les alegries i les dificultats que hi hagin viscut, i ajudar-los a potenciar lo positiu i a resoldre les seves preocupacions.

Com abordar els problemes d’escola que poden afectar als nostres fills i filles?

L’escola és un medi en el que hi poden passar moltes coses, tot pot anar bé i de cop i volta, tot es pot esguerrar. Però així és la vida i hem d’aprendre a solucionar-ho; que millor que fer-ho des de ben petits. Heu de ser conscients que els vostres fills i filles tindran problemes, i que això no és cap perill, tot lo contrari, és la millor de les oportunitats per fer-los créixer. Quan arribin a casa explicant-nos les seves pors, heu de mantenir la calma, escoltar-los, tranquil·litzar-los i donar-los els millors consells perquè siguin capaços de superar-ho.

Recomanacions addicionals per complementar l’educació i aprenentatge dels nostres fills i filles

Com ja hem anat mencionant a lo llarg de l’article, els nens i nenes no només han d’aprendre els coneixements tècnics que avui en dia es prioritzen a les escoles, sinó que també cal ensenyar-los a disfrutar de les petites coses, a expressar les seves preocupacions, a superar les pors i els nervis, i a solucionar els problemes. Una vegada vaig llegir en un llibre que els pares i mares sovint se centren en les necessitats bàsiques  (menjar i dormir), oblidant-se de les més importants, les necessitats emocionals i psicològiques.

Tots els nens i nenes són diferents, i per tant, tenen necessitats diferents. Uns s’espavilaran més ràpid, d’altres no tant, però en la diversitat recau la riquesa. Per això, uns animem a posar en pràctica els següents exercicis:

  • Observeu-los: pareu-vos a mirar com estan els vostres fills i filles i intenteu identificar quina és l’emoció que poden estar sentint en aquell moment. Potencieu estats d’ànim com l’alegria, la sorpresa, la tranquil·litat.
  • Pregunteu-los-hi com estan: perquè algu no es queixi no vol dir que tot vagi bé. Sí, fins i tot els petits de casa tenen problemes. Si els ensenyeu a parlar de les seves coses i us n’interesseu, els esteu ensenyant a comunicar-se amb facilitat.
  • Parleu d’emocions: des del meu punt de vista, encara queda molt per avançar en l’educació tradicional sobre l’aprenentatge psicosocial dels nens i nenes, per aquest motiu des de casa és important que els ajudeu a identificar les seves emocions, a normaltzar-les, i a treballar-les per sentir-se millor.
  • Ajudeu-los a resoldre problemes: està bé donar consells i proposar allò que creieu que serà millor per ells, però també els heu d’ensenyar a ser resolutius. Aconstumeu-vos a fer-los pensar i a demanar-los-hi “què faries tu en aquesta situació”. Que siguin ells mateixos els que proposin com solucionar els seus problemes (evidentment, els pares i mares amb molta mà dreta encarrilareu la proposta si és esbojarrada :)).
  • Sigueu transparents: els vostres fills i filles se n’adonen de tot, i és important ser transparents amb ells quan se’n preocupen. Si els vostres petits us demanen “què et passa algo?”, el més important és que normalitzeu la situació i sigueu sincers. Els heu d’ensenyar que tots tenim problemes, dies millors i dies pitjors. Entendre què us passa els ajudarà a rebaixar el malestar i reforçarà el vincle amb ells. Això no vol dir que els hi digueu exactament el què us passa (heu de recordar que no els heu de preocupar més!), però dir-los que esteu cansats, o tristos o preocupats és positiu per ells.
  • Divertiu-vos amb ells: passar temps amb els pares i mares és el millor dels regals pels fills. Invertiu una estoneta cada dia, per curta que sigui amb ells. Pot ser jugant, però també pot ser sopant, a l’hora de la dutxa, preparant la motxilla per l’endemà, etc. Qualsevol moment és òptim per gaudir amb ells.

Esperem que aquests consells us ajudin a superar la tornada a l’escola i l’any acadèmic en general, i si creieu que algun dels vostres fills  pot tenir alguna dificultat que us veieu incapaços d’abordar, us animem a posar-vos en contacte amb nosaltres i des del nostre servei de psicologia infanto-juvenil del nostre centre de psicologia a Manresa estarem encantats d’ajudar-vos.

Marta Farré

Núm. col·legiada 23.251

, , ,

Síndrome postvacacional: què és i consells per evitar-la

Ja ha arribat el setembre, i això significa que les vacances s’han acabat. La rutina ha vingut per quedar-se. Arribades aquestes dates, no és d’estranyar que la majoria de nosaltres patim, en algun moment de la nostra vida, l’anomenat trastorn postvacacional.

Què és?

La síndrome postvacacional consisteix en l’aparició de simptomatologia depressiva caracteritzada per una manca de motivació i energia que s’acompanya de certa tristesa per haver-nos d’incorporar a la feina de nou.

Amb altres paraules, no volem tornar a treballar i haver-ho de fer ens trasbalsa (estem de malhumor, ens estressem, ja no tenim temps per les nostres coses, etc.).

Per què ens passa?

Un dels trastorns psicològics més comuns, i habitualment més inofensiu, és l’anomenat trastorn adaptatiu. Aquest trastorn apareix quan hi ha un canvi brusc en les circumstàncies vitals d’una persona (per exemple, canvi de feina, de residència, una ruptura, etc.); per tant, si conceptualitzem el canvi que te lloc al passar de la llibertat i l’esbarjo de les vacances, a la rutina amb horaris i responsabilitats de la feina, és normal que aquesta simptomatologia aparegui. No diríeu que us passa el mateix però a més petita escala els diumenges a la tarda? 🙂

En el fons el que ens passa és que perdem una situació que ens és còmoda; no hi ha preocupacions, les responsabilitats disminueixen, aprenem a gaudir de què fem i amb qui estem, entre moltes altres coses.

I què puc fer per superar-la?

Cal destacar que aquells que la pateixen de manera més intensa, són aquelles persones que menys treballen els seus hàbits saludables (que no només impliquen menjar i dormir bé), i per tant, algunes de les pautes que us donarem seran d’obligat compliment durant tot l’any.

· Prendre’s amb calma la tornada: com hem dit, és un canvi dràstic i per tant, es necessiten uns dies d’adaptació. Qualsevol símptoma lleu durant uns dies serà normal. Apreneu a acceptar aquest malestar i rebaixeu el vostre ritme d’exigència perquè l’adaptació sigui progressiva; a mesura que us aneu adaptant, aneu pujant l’esforç i dedicació. Alhora, no us excediu fent hores extres. Tots sabem que la feina s’acumula durant les vacances, però si tardeu uns dies en agafar el ritme i posar-ho al dia, no passa pas res!

· Potencieu un estat d’ànim positiu: busqueu petites coses del dia a dia que us facin feliços. Fixeu-vos més en el què veieu o qui us trobeu del trajecte de casa a la feina, i al revés, disfruteu dels descansos, gaudiu compartint anècdotes de les vacances amb els altres, escolteu música alegre, etc. No podem canviar el curs del nostre dia i esborrar-ne les obligacions, però sí que podem fer que el dia sigui més satisfactori.

· Intenteu fer alguna cosa per vosaltres cada dia: encara que pugui semblar impossible, dedicar-nos 30 minuts al dia és possible. Trobar una estona per vosaltres i fer quelcom que sigui satisfactori marcarà la diferència en els vostres dies. Durant les vacances estem constantment buscant gaudir de cada moment, per què no ho fem quan treballem? Si aconseguíssim dur a terme aquest propòsit, el nostre benestar augmentaria notablement.

· Organitzeu-vos: tenir un planning de com serà la vostra rutina després de les vacances, és important per tal d’aconseguir el què us proposeu. Tenir al cap el què heu de fer així com més o menys el temps en el que ho heu de fer, facilitarà que sigueu molt més resolutius.

· Cuideu-vos: heu de pensar que durant les vacances perdem tots els horaris, anem a dormir tard, mengem a deshora, etc. Heu de ser conscients que si voleu portar el mateix ritme, podeu morir en l’intent. Intenteu anar recuperant a poc a poc els horaris habituals de menjar i dormir.

Esperem que aquests consells us ajudin a superar aquests primers dies de tornada a la rutina, i si creieu que us està costant més de lo normal, us animem a posar-vos en contacte amb nosaltres i des del nostre centre de psicologia a Manresa estarem encantats d’ajudar-vos.

Marta Farré

Núm. col·legiada 23.251

, , ,

No t’amarguis aquestes vacances

L’estiu ja és aquí, i amb ell arriben les merescudes i tan desitjades vacances. És per això que us volem donar alguns consells de com esprémer-les al màxim i gaudir així d’uns dies de relax i diversió per tornar amb les piles carregades a la tornada (perquè sí, tocarà tornar a la rutina).

Preneu nota:

· Planifiqueu: per tal de gaudir al màxim dels dies que tingueu de vacances, és important organitzar-se. Per això, una animem recollir en una llista aquelles coses que voleu fer, i després distribuir-les en un calendari per veure com us podeu organitzar de la millor manera. Les vacances passen ràpid i hem de poder gaudir de tot allò que ens agradaria sense decepcions ni estrés.

· Sigueu realistes: proposeu-vos coses que pugueu complir. Les vacances són per gaudir-les, i no per estressar-nos més! De la llista anterior, penseu en quines són les vostres prioritats, què és imprescindible, i què pot ser opcional.

· Disfruteu: les vacances són per gaudir-les. Per tal de tornar amb energia, necessitem disfrutar, per tant intenteu trobar l’equilibri entre treballar (feina que ens enduem a casa i responsabilitats a casa o familiars) i moments de plaer. Si voleu una recomanació, les feines sempre es poden fer, però les vacances no.

· Desconnecteu: avui en dia és impossible viure desconnectat de les noves tecnologies, però fa uns anys ningú anava amb el mòbil per tot arreu oi? Això vol dir que el mòbil no és imprescindible i per tant, no cal que constantment mirem el correu, els missatges, les xarxes socials, etc. Proposeu-vos deixar el mòbil apagat o a casa quan feu alguna activitat.

· Cuideu-vos: el nostre cos és la carcassa que ens permet fer allò que el cervell li demana. Però si no hem descansat, si no mengem o dormim bé, el nostre cos es pot veure afectat. Per això, l’estiu és un bon moment per seguir unes pautes de vida saludables. Feus els àpats corresponents, dormiu com a mínim 8h, bebeu aigua, i feu algo d’exercici diari.

· Relacioneu-vos: organitzeu plans en família o amb amics. Compartiu anècdotes, parleu de preocupacions de forma distesa. És un bon moment per treure partit al temps que durant l’any no tenim.

· Valoreu les petites coses: apliqueu el mindfulness (atenció plena en el que esteu fent). La part més important de disfrutar del que fem, no està en fer molts plans, tots ells hiper-divertits, o en envoltar-nos de gent. Lo important recau en ser conscients de què estem fent en aquell moment per gaudir de cada instant. Fixeu-vos en el lloc que sou, els olors, la temperatura, el sorolls, la gent que us envolta, i què us transmet aquell moment. I a gaudir!

Esperem que aquests consells us ajudin a tenir un fantàstic estiu.

Bones vacances!

Marta Farré

Núm. col·legiada 23.251

,

Tinc ansietat

Alguna vegada t’has trobat malament? Has anat al metge pensant que et passava alguna cosa greu i t’ha dit que el que t’està passant és que tens ansietat? Has sentit que t’estaves morint, i quan has arribat a urgències t’han dit que estaves tenint una crisi d’angoixa?

 

La majoria de persones, en un moment o altre de la seva vida, pateixen ansietat elevada de forma sostinguda, o un episodi d’ansietat intens i agut. Si vols saber què és l’ansietat i quins factors poden propiciar que aquesta augmenti, segueix llegint.

Què és l’ansietat?

L’ansietat és necessària, ja que és una reacció instintiva normal d’alerta davant d’una situació perillosa. El nostre organisme respon activant mecanismes que ens permeten lluitar contra una amenaça o fugir-ne (com poden ser les palpitacions, la respiració accelerada, la sudoració, la tensió muscular, entre d’altres).

 

Quan l’ansietat és un problema

L’ansietat però esdevé un problema quan perd la seva funció adaptativa d’autoprotecció, i es generalitza, apareixent en situacions que no són perilloses.

Bloquejar-nos en una reunió important, tenir por de sortir al carrer, o ser incapaços d’estar en llocs tancats o concorreguts, són exemples de situacions que no impliquen un perill evident i que poden ser un indicador de l’existència d’un problema que hem de resoldre.

L’ansietat elevada és un senyal inequívoc que la persona que la pateix està experimentant alguna situació vital que l’afecta. Pot ser un problema recent a la feina, amb la parella, o pot ser un problema que fa molt temps que es va incubant, com poden ser les inseguretats, la baixa autoestima, una actitud negligent amb un mateix, o un patró de comportament de naturalesa ansiosa, entre d’altres. És a dir, pot ser que estiguem vivint un moment puntual d’estrès, o que siguem persones amb una tendència ansiosa elevada o que hem après a gestionar els nostres problemes mitjançant l’ansietat.

Com a conseqüència, la persona pateix de forma sostinguda símptomes ansiosos que són desagradables i que li impedeixen fer una vida normal.

Per tal d’aplicar un tractament que sigui eficaç, és de vital importància identificar el disparador de l’ansietat, ja que tan bon punt es treballi el focus de l’ansietat, els símptomes ansiosos desapareixeran.

Per exemple, imagineu que una persona pateix molta ansietat en totes aquelles situacions en les quals s’exposa a l’avaluació social dels altres (reunions, sortides amb amics, cites en parella). Però resulta que aquesta persona sempre ha destacat per una ansietat elevada i una tendència a la inseguretat. Explorant la seva història clínica, descobrim que quan era petita es va criar amb uns patrons d’exigència elevats per part dels seus pares que ha generat en ella una inseguretat de la seva imatge. Per tant, la diana a treballar no és la seva ansietat o les situacions actuals en les quals la pateix, sinó l’origen del problema, la seva autoestima i la relació familiar.

 

Si actualment tu o algú proper us trobeu en una situació estressant provocada per algun canvi vital, o patiu ansietat des de fa molt temps i sense identificar per què, us animem a que us poseu en contacte amb nosaltres i des del nostre centre de psicologia a Manresa estarem encantats d’ajudar-vos.

 

Marta Farré

Num. col·legiada 23.251