Entrades

, , , , , , ,

Perquè tu també hauries d’anar al psicòleg

Avui és el dia mundial de la salut mental, i com a professional d’aquest àmbit, em proposo fer-te veure la importància de cuidar la teva salut mental.

Des de sempre, tothom ha fet un gran “ohhh” quan li he dit que era psicòloga, i ho ha acompanyat d’un “és molt necessari, tots hi hauríem d’anar alguna vegada a la vida“. Jo habitualment contesto “cert!”, però aquí acaba la meva resposta. Perquè n’estic segura que si continuo amb la conversa i li proposo per què no hi va, la resposta més probable serà “jo no estic boig/boja” o els més considerats diran “si, hi hauria d’anar, però no trobo el moment o què em dirà que ja no sàpiga….”. I és amb aquestes respostes quan m’entra la ràbia i la frustració de pensar que avui en dia, la cura de la nostra salut mental no s’ha normalitzat, i que la meva feina sembla un servei clandestí del qual ningú en vol parlar i tan bàsic que tothom el sap fer.

I jo em pregunto, si les persones anem a infinitat de metges (dentistes, ginecòlegs, uròlegs, digestòlegs, fisioterapeutes, etc.) per fer un tractament, i fins i tot en molts casos per fer una prevenció de futurs problemes, quin problema hi ha en fer el mateix amb la nostra ment? Perquè si hi ha una situació que ens altera generant ansietat i emocions negatives, que ens genera dolors físics, o que afecta el nostre benestar en general, no anem a un/a psicòleg/psicòloga?

Si partim de la base que la nostra ment és un dels principals motors del nostre cos per què no el portem a revisió de tant en tant? La nostra ment és el centre d’operacions de l’organisme, des d’on interpretem el que passa al nostre entorn, des d’on neixen les nostres emocions, i des d’on s’envien senyals al cos perquè aquest reaccioni en consonància. No us sembla prou important per a tenir-ne una mica de cura?

Sovint pensem que “ja em passarà” o “no n’hi ha per tant”, però de la preocupació més petita en pot acabar sorgint un problema.

Sóc conscient que el problema de que pensem així és molt de base, i encara que al sistema educatiu es comenci a donar més importància a la nostra salut mental, el camí que queda per recòrrer és llarg.

Fer un treball psicològic, com a mínim un a la vida, hauria de ser de obligado cumplimiento. No naixem ensenyats i el que fem és anar aprenent com podem segons el que ens mostra el nostre entorn (pares, mares, germans, avis i àvies, amics, professors/es, etc.), i segons les vivències que ens toquen viure. Però estareu d’acord amb mi, que més d’un d’aquests models suspendrien un examen d’intel·ligència emocional, i que en més d’una situació a la vida, la vostra gestió ha estat nefasta. Així doncs, no us agradaria saber perquè reaccioneu d’aquesta manera i canviar-ho perquè us deixi de fer mal? Voleu esperar a pifiar-la més? a que us faci una miqueta més de mal? i llavors amb presses esperar que un psicòleg/psicòloga faci màgia i resolgui el problema en 10 visites?

Us animo a reflexionar en el vostre estat actual, i a preguntar-vos si:

  • esteu atabalats o estressats? la vostra des/organització diària us altera?
  • teniu pensaments recurrents que us preocupen?
  • esteu tristos, desanimats, irritables?
  • us venen menys de gust les coses que abans gaudíeu?
  • us sembla que ho teniu tot però no esteu contents amb la vostra vida?
  • no sabeu com sou ni per què actueu com ho feu?
  • no teniu una bona relació amb els altres?
  • teniu un mal físic i no hi ha metge que el resolgui o us diuen que és psicòlogic?

Doncs si la resposta a alguna d’aquestes preguntes és SÍ, teniu un problema psicològic, i si no aneu a un psicòleg/psicòloga, esteu cometent un gran error.

Des de PsicoSalut Manresa, els meus companys i jo, estarem encantats d’ajudar-te. T’animem a posar-te en contacte amb nosaltres i posar fi als teus problemes.

Marta Farré Armengol
Col. 23.251

,

Comença l’escola!

Avui és 12 de setembre, i això només pot voler dir, que les vacances d’estiu s’han acabat i que és hora de tornar a l’escola.

Els més petits encaren aquest dia amb un sentiment agredolç; plens de nervis de saber que les vacances s’acaben i que toca anar a l’escola, però a la vegada amb la il·lusió de viure noves experiències i fer nous amiguets.

L’escola és un lloc imprescindible pel correcte desenvolupament i aprenentatge dels nostres fills. A l’escola hi van a aprendre, però no només sobre coneixements de matèries com els idiomes o les matemàtiques, sinó que entren en un constant aprenentatge psicosocial. Aprenen a relacionar-se, a entendre els altres, a sentir, o a solucionar problemes, entre moltes d’altres coses.

És per aquest motiu, que és important que els pares i mares estigueu al seu costat per reforçar tot allò que aprenen, i també per acompanyar-los a solucionar allò que els trasbalsi.

Consells pels que van a l’escola per primera vegada

Pares i mares, el millor consell que us podem donar per ajudar-los, és que estigueu tranquils. El primer cop que els nens i nenes trepitgen l’escola, és un lloc nou i desconegut per ells, de manera que en funció de com sigui el seu temperament (si són més curiosos, tranquils, o nerviosos) la seva reacció serà diferent. Per tal que tot vagi el més bé possible, la pedra angular és la vostra calma; si ells us veuen tranquils, els plors no duraran gaire. És important que en deixar als vostres fills i filles a l’escola els hi expliqueu què hi van a fer, tot el que aprendran i que una vegada acabada la jornada els anireu a buscar. Eviteu quedar-vos gaire estona, o quedar-vos abraçats a ells per por que el primer dia d’escola els traumatitzi (esteu segurs que són els vostres fills i filles els que tenen por a separar-se, no voleu dir que sou vosaltres? :)).

Consells pels que aquest any tornen a l’escola

Pels nens i nenes que ja saben què és anar a l’escola, si el primer dia se’ls fa difícil, destaqueu tot lo bo que hi van viure l’any anterior, amics, professors, aprenentatges, dies únics, i animeu-los a viure’n de nous aquest any. No deixeu que se centrin en lo negatiu i ensenyeu-los a ser positius.

Com reforçar el que aprenen a l’escola?

És molt important fer repàs, de tant en tant, amb els vostres fills i filles sobre què els aporta l’escola. Han d’aprendre a valorar les oportunitats que se’ls donen i tot allò que n’obtenen. Els pares i mares heu de dedicar estona a ajudar-los amb els deures i donar-los l’enhorabona quan treuen bones notes, però no us heu d’oblidar d’interessar-vos per les alegries i les dificultats que hi hagin viscut, i ajudar-los a potenciar lo positiu i a resoldre les seves preocupacions.

Com abordar els problemes d’escola que poden afectar als nostres fills i filles?

L’escola és un medi en el que hi poden passar moltes coses, tot pot anar bé i de cop i volta, tot es pot esguerrar. Però així és la vida i hem d’aprendre a solucionar-ho; que millor que fer-ho des de ben petits. Heu de ser conscients que els vostres fills i filles tindran problemes, i que això no és cap perill, tot lo contrari, és la millor de les oportunitats per fer-los créixer. Quan arribin a casa explicant-nos les seves pors, heu de mantenir la calma, escoltar-los, tranquil·litzar-los i donar-los els millors consells perquè siguin capaços de superar-ho.

Recomanacions addicionals per complementar l’educació i aprenentatge dels nostres fills i filles

Com ja hem anat mencionant a lo llarg de l’article, els nens i nenes no només han d’aprendre els coneixements tècnics que avui en dia es prioritzen a les escoles, sinó que també cal ensenyar-los a disfrutar de les petites coses, a expressar les seves preocupacions, a superar les pors i els nervis, i a solucionar els problemes. Una vegada vaig llegir en un llibre que els pares i mares sovint se centren en les necessitats bàsiques  (menjar i dormir), oblidant-se de les més importants, les necessitats emocionals i psicològiques.

Tots els nens i nenes són diferents, i per tant, tenen necessitats diferents. Uns s’espavilaran més ràpid, d’altres no tant, però en la diversitat recau la riquesa. Per això, uns animem a posar en pràctica els següents exercicis:

  • Observeu-los: pareu-vos a mirar com estan els vostres fills i filles i intenteu identificar quina és l’emoció que poden estar sentint en aquell moment. Potencieu estats d’ànim com l’alegria, la sorpresa, la tranquil·litat.
  • Pregunteu-los-hi com estan: perquè algu no es queixi no vol dir que tot vagi bé. Sí, fins i tot els petits de casa tenen problemes. Si els ensenyeu a parlar de les seves coses i us n’interesseu, els esteu ensenyant a comunicar-se amb facilitat.
  • Parleu d’emocions: des del meu punt de vista, encara queda molt per avançar en l’educació tradicional sobre l’aprenentatge psicosocial dels nens i nenes, per aquest motiu des de casa és important que els ajudeu a identificar les seves emocions, a normaltzar-les, i a treballar-les per sentir-se millor.
  • Ajudeu-los a resoldre problemes: està bé donar consells i proposar allò que creieu que serà millor per ells, però també els heu d’ensenyar a ser resolutius. Aconstumeu-vos a fer-los pensar i a demanar-los-hi “què faries tu en aquesta situació”. Que siguin ells mateixos els que proposin com solucionar els seus problemes (evidentment, els pares i mares amb molta mà dreta encarrilareu la proposta si és esbojarrada :)).
  • Sigueu transparents: els vostres fills i filles se n’adonen de tot, i és important ser transparents amb ells quan se’n preocupen. Si els vostres petits us demanen “què et passa algo?”, el més important és que normalitzeu la situació i sigueu sincers. Els heu d’ensenyar que tots tenim problemes, dies millors i dies pitjors. Entendre què us passa els ajudarà a rebaixar el malestar i reforçarà el vincle amb ells. Això no vol dir que els hi digueu exactament el què us passa (heu de recordar que no els heu de preocupar més!), però dir-los que esteu cansats, o tristos o preocupats és positiu per ells.
  • Divertiu-vos amb ells: passar temps amb els pares i mares és el millor dels regals pels fills. Invertiu una estoneta cada dia, per curta que sigui amb ells. Pot ser jugant, però també pot ser sopant, a l’hora de la dutxa, preparant la motxilla per l’endemà, etc. Qualsevol moment és òptim per gaudir amb ells.

Esperem que aquests consells us ajudin a superar la tornada a l’escola i l’any acadèmic en general, i si creieu que algun dels vostres fills  pot tenir alguna dificultat que us veieu incapaços d’abordar, us animem a posar-vos en contacte amb nosaltres i des del nostre servei de psicologia infanto-juvenil del nostre centre de psicologia a Manresa estarem encantats d’ajudar-vos.

Marta Farré

Núm. col·legiada 23.251

, , ,

Síndrome postvacacional: què és i consells per evitar-la

Ja ha arribat el setembre, i això significa que les vacances s’han acabat. La rutina ha vingut per quedar-se. Arribades aquestes dates, no és d’estranyar que la majoria de nosaltres patim, en algun moment de la nostra vida, l’anomenat trastorn postvacacional.

Què és?

La síndrome postvacacional consisteix en l’aparició de simptomatologia depressiva caracteritzada per una manca de motivació i energia que s’acompanya de certa tristesa per haver-nos d’incorporar a la feina de nou.

Amb altres paraules, no volem tornar a treballar i haver-ho de fer ens trasbalsa (estem de malhumor, ens estressem, ja no tenim temps per les nostres coses, etc.).

Per què ens passa?

Un dels trastorns psicològics més comuns, i habitualment més inofensiu, és l’anomenat trastorn adaptatiu. Aquest trastorn apareix quan hi ha un canvi brusc en les circumstàncies vitals d’una persona (per exemple, canvi de feina, de residència, una ruptura, etc.); per tant, si conceptualitzem el canvi que te lloc al passar de la llibertat i l’esbarjo de les vacances, a la rutina amb horaris i responsabilitats de la feina, és normal que aquesta simptomatologia aparegui. No diríeu que us passa el mateix però a més petita escala els diumenges a la tarda? 🙂

En el fons el que ens passa és que perdem una situació que ens és còmoda; no hi ha preocupacions, les responsabilitats disminueixen, aprenem a gaudir de què fem i amb qui estem, entre moltes altres coses.

I què puc fer per superar-la?

Cal destacar que aquells que la pateixen de manera més intensa, són aquelles persones que menys treballen els seus hàbits saludables (que no només impliquen menjar i dormir bé), i per tant, algunes de les pautes que us donarem seran d’obligat compliment durant tot l’any.

· Prendre’s amb calma la tornada: com hem dit, és un canvi dràstic i per tant, es necessiten uns dies d’adaptació. Qualsevol símptoma lleu durant uns dies serà normal. Apreneu a acceptar aquest malestar i rebaixeu el vostre ritme d’exigència perquè l’adaptació sigui progressiva; a mesura que us aneu adaptant, aneu pujant l’esforç i dedicació. Alhora, no us excediu fent hores extres. Tots sabem que la feina s’acumula durant les vacances, però si tardeu uns dies en agafar el ritme i posar-ho al dia, no passa pas res!

· Potencieu un estat d’ànim positiu: busqueu petites coses del dia a dia que us facin feliços. Fixeu-vos més en el què veieu o qui us trobeu del trajecte de casa a la feina, i al revés, disfruteu dels descansos, gaudiu compartint anècdotes de les vacances amb els altres, escolteu música alegre, etc. No podem canviar el curs del nostre dia i esborrar-ne les obligacions, però sí que podem fer que el dia sigui més satisfactori.

· Intenteu fer alguna cosa per vosaltres cada dia: encara que pugui semblar impossible, dedicar-nos 30 minuts al dia és possible. Trobar una estona per vosaltres i fer quelcom que sigui satisfactori marcarà la diferència en els vostres dies. Durant les vacances estem constantment buscant gaudir de cada moment, per què no ho fem quan treballem? Si aconseguíssim dur a terme aquest propòsit, el nostre benestar augmentaria notablement.

· Organitzeu-vos: tenir un planning de com serà la vostra rutina després de les vacances, és important per tal d’aconseguir el què us proposeu. Tenir al cap el què heu de fer així com més o menys el temps en el que ho heu de fer, facilitarà que sigueu molt més resolutius.

· Cuideu-vos: heu de pensar que durant les vacances perdem tots els horaris, anem a dormir tard, mengem a deshora, etc. Heu de ser conscients que si voleu portar el mateix ritme, podeu morir en l’intent. Intenteu anar recuperant a poc a poc els horaris habituals de menjar i dormir.

Esperem que aquests consells us ajudin a superar aquests primers dies de tornada a la rutina, i si creieu que us està costant més de lo normal, us animem a posar-vos en contacte amb nosaltres i des del nostre centre de psicologia a Manresa estarem encantats d’ajudar-vos.

Marta Farré

Núm. col·legiada 23.251

, , ,

No t’amarguis aquestes vacances

L’estiu ja és aquí, i amb ell arriben les merescudes i tan desitjades vacances. És per això que us volem donar alguns consells de com esprémer-les al màxim i gaudir així d’uns dies de relax i diversió per tornar amb les piles carregades a la tornada (perquè sí, tocarà tornar a la rutina).

Preneu nota:

· Planifiqueu: per tal de gaudir al màxim dels dies que tingueu de vacances, és important organitzar-se. Per això, una animem recollir en una llista aquelles coses que voleu fer, i després distribuir-les en un calendari per veure com us podeu organitzar de la millor manera. Les vacances passen ràpid i hem de poder gaudir de tot allò que ens agradaria sense decepcions ni estrés.

· Sigueu realistes: proposeu-vos coses que pugueu complir. Les vacances són per gaudir-les, i no per estressar-nos més! De la llista anterior, penseu en quines són les vostres prioritats, què és imprescindible, i què pot ser opcional.

· Disfruteu: les vacances són per gaudir-les. Per tal de tornar amb energia, necessitem disfrutar, per tant intenteu trobar l’equilibri entre treballar (feina que ens enduem a casa i responsabilitats a casa o familiars) i moments de plaer. Si voleu una recomanació, les feines sempre es poden fer, però les vacances no.

· Desconnecteu: avui en dia és impossible viure desconnectat de les noves tecnologies, però fa uns anys ningú anava amb el mòbil per tot arreu oi? Això vol dir que el mòbil no és imprescindible i per tant, no cal que constantment mirem el correu, els missatges, les xarxes socials, etc. Proposeu-vos deixar el mòbil apagat o a casa quan feu alguna activitat.

· Cuideu-vos: el nostre cos és la carcassa que ens permet fer allò que el cervell li demana. Però si no hem descansat, si no mengem o dormim bé, el nostre cos es pot veure afectat. Per això, l’estiu és un bon moment per seguir unes pautes de vida saludables. Feus els àpats corresponents, dormiu com a mínim 8h, bebeu aigua, i feu algo d’exercici diari.

· Relacioneu-vos: organitzeu plans en família o amb amics. Compartiu anècdotes, parleu de preocupacions de forma distesa. És un bon moment per treure partit al temps que durant l’any no tenim.

· Valoreu les petites coses: apliqueu el mindfulness (atenció plena en el que esteu fent). La part més important de disfrutar del que fem, no està en fer molts plans, tots ells hiper-divertits, o en envoltar-nos de gent. Lo important recau en ser conscients de què estem fent en aquell moment per gaudir de cada instant. Fixeu-vos en el lloc que sou, els olors, la temperatura, el sorolls, la gent que us envolta, i què us transmet aquell moment. I a gaudir!

Esperem que aquests consells us ajudin a tenir un fantàstic estiu.

Bones vacances!

Marta Farré

Núm. col·legiada 23.251