Entrades

, , , , , , , , , , ,

Com tractar la por de les nenes i nens a causa del coronavirus?

Benvingudes i benvinguts una setmana més al blog de PsicoSalut Manresa.

En aquesta entrada parlarem sobre algunes recomanacions per acompanyar les nenes i els nens en la vivència de la por que poden sentir pel retorn a la normalitat després de la crisi de la covid-19.

La por és una emoció que podem sentir en qualsevol moment de la nostra vida, però la vivència i gestió d’aquesta requereix més acompanyament quan som petits i estem aprenent habilitats com el coneixement de les emocions i la regulació d’aquestes.

La por en si és una emoció que, tot i que ens genera malestar, és molt valuosa; ja que és aquella emoció que ens atura davant d’un possible perill. Però, i si aquest possible perill no és real o l’hem d’afrontar? 

Aquests dies de retorn esglaonat a la normalitat, pot aparèixer aquesta por a sortir al carrer per ser contagiats, per caure malalts… perquè és el que els infants han anat sentint i vivint durant les darreres setmanes, por a que els pares surtin de casa a treballar, por a anar a passejar… que podem fer per acompanyar-los doncs?

  1. Primerament acceptar i validar la seva por, la que és totalment natural donada la situació que estem vivint, i podem explicar que aquesta por té una gran funció: protegir-nos. Però! Per tal de protegir-nos, també tenim altres mètodes com l’ús de mascaretes, de guants, no anar als parcs, no acostar-nos a menys de 2 metres d’altres persones, etc. i que per tant, la prevenció i protecció la podem tenir tot i sortir de casa.
  2. També podem mostrar-los models, és a dir, altres persones que fan allò que nosaltres volem aconseguir. Un gran exemple seria mostrar altres nens que surten, altres persones adultes que van amb infants ben protegits… sense comparar-los amb aquestes persones; és a dir, intentem evitar frases com “veus, aquell/a nen/a no té por!” ja que estariem menyspreant i trivialitzant les seves emocions i vivències, i això generarà més malestar i una mala gestió (repressió) de les seves emocions.
  3. Per últim és recomanable oferir i negociar, perquè sigui l’infant qui es vegi capaç de dur el pas a afrontar la seva por. És cert que fins als 7 o 8 anys, som els adults els que tenim la responsabilitat de prendre les decisions millors per als nostres fills i filles, tenint en compte que som els capacitats per prendre les decisions correctes. Però pot ser molt positiu fer-los partícips d’aquestes amb, per exemple, oferir-los acompanyar el pare o la mare a comprar uns minuts en comptes d’obligar-los a sortir la hora de passeig.

Finalment i per tal de complementar aquestes recomanacions, us volem presentar una petita tècnica de respiració la qual ens ajuda a rebaixar certs nivells d’angoixa o neguit.

  1. En un full o en la nostra imaginació, dibuixem el símbol de l’infinit amb dos punts, un a cada banda.
  2. Amb el dit (si tenim un dibuix) o imaginant, agafem aire des del punt esquerre del nostre infinit i fins al punt dret.
  3. Deixem anar l’aire des del punt dret de l’infinit i acabant de repassar la figura fins al punt esquerre.
  4. Aquest dibuix amb la respiració es va repetint de forma cada cop més lenta i pausada, essent més conscient de la nostra respiració.
  5. L’objectiu és acabar resseguint el nostre infinit entre 6 i 10 segons; és a dir, entre 3 i 5 segons agafant aire, i 3 i 5 segons per deixar-lo anar.

Aquesta pràctica ens ajuda a ser més conscients i a rebaixar la nostra respiració per tal de general calma i benestar.

Esperem que la informació que hem compartit amb vosaltres i els exercicis proposats us ajudin a abordar les pors dels més menuts i des de PsicoSalut Manresa estarem encantats de poder-vos ajudar.

Tania Saez

Núm. col·legiada 25.631

, , , , , ,

Hàbits per fer front a les tasques acadèmiques durant el confinament

L’entrada d’aquesta setmana es relaciona amb l’establiment d’hàbits per fer front a les tasques acadèmiques que se’ns plantegen per tal d’assolir el tercer trimestre escolar.

L’estat de confinament ha provocat un trencament en les nostres rutines i això té conseqüències en les ganes, la predisposició i la vivència de posar-nos a fer els deures, per això us portem 3 tips per acabar amb la sensació de pausa i afrontar les exigències acadèmiques que tenim a davant:

· L’horari: adquirir un hàbit és més fàcil si està acotat en un horari. Aquest horari a més de predisposar-nos per la feina, ens ajuda a organitzar-la i organitzar-nos, i també promou que tots els membres de la familia dediquem una estona a dur a terme les nostres responsabilitats. Per estructurar aquest horari podem fer servir recursos visuals com pissarres blanques o de guix, i una taula setmanal que podem imprimir i plastificar; fet que ens permet escriure amb retoladors i esborrar-los per plantejar-nos la setmana següent.

· L’espai: tenir un espai específic per treballar, estudiar, etc. ens ajuda també ha predisposar-nos mentalment a fer tasques. Aquest espai, idealment ha d’estar lliure de distractors com la televisió, el mòbil, joguines, elements que puguin captar la nostra atenció… fet que ens ajudarà a concentrar-nos en l’objectiu acadèmic.

· Pauses: és molt important que cada certs minuts poguem fer una petita pausa. Si ens fixem en els horaris de les escoles, els instituts.. les matèries es presenten en classes de màxim una hora, i es fan canvis d’aula o de matèria un cop passada aquesta estona. Aquestes pauses o aquests canvis de tasca-matèria ens ajuden a mantenir la nostra atenció en nivells alts i productius. L’atenció de les persones té una durada limitada en el seu nivell òptim, a partir d’aquesta, el nivell d’atenció comença a descendir i, si duem a terme tasques que requereixen un nivell d’atenció o que tenen una exigència de concentració elevada, ens serà molt difícil dur-les a terme i ens genera frustració. Per tant, cada 30 o 45 minuts és aconsellable fer pauses d’uns 5 minuts i canviar de materia o tasca. Aquestes pauses, a més, es recomana que siguin lluny de pantalles, ja que ens enganxarien i ens seria difícil deixar la televisió o el mòbil i reprendre els deures o l’estudi. Seria favorable fer un petit exercici, estirament… que ens ajuda no sols a fer aquesta pausa si no que a més a més promou la reactivació del nostre cos i, per tant, la nostra ment.

Una bona idea podria ser fer una postura de ioga en familia en aquestes pauses i des de PsicoSalut Manresa us proposem utilitzar aquest dau imprimible: en el moment de fer la pausa un membre de la família (és aconsellable anar variant cada cop) llença el dau i ens preparem per fer la postura de ioga que surt. Mentre llencem, ens preparem i fer la postura de ioga durant uns segons, ja hauràn passat aquests minutets de pausa i ja podrem reprendre la feina! 

Esperem que les nostres recomanacions us siguin de gran utilitat.

Tania Saez

Núm. col·legiada 25.631

,

M’han dit que el meu fill/a pot tenir dislèxia o dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat

El passat dia 28 d’octubre va ser el dia nacional del trastorn per dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat. Si després de les primeres avaluacions del curs, a l’escola us han dit que el vostre fill o filla presenta alguna dificultat i que aquesta pot ser dislèxia o dèficit d’atenció amb o sense  hiperactivitat, aquesta informació us interessa.

La dislèxia i el TDA o TDAH son els trastorns que es detecten de manera més comú en la població infantil i, sobretot, en l’entorn escolar. Aquestes provoquen que els infants presentin algunes dificultats en els aprenentatges, la concentració, l’atenció, el comportament a classe… arribant a afectar en la seva autoestima i autoconcepte. 

Què és la dislèxia?

És un trastorn del neurodesenvolupament, és a dir, que es presenta al llarg del desenvolupament de l’infant; que refereix l’aprenentatge amb dificultat de la lectura i/o escriptura. (APA, DSM V)

Què és el trastorn per dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat?

Igual que la dislèxia, és un trastorn del neurodesenvolupament, que refereix a un patró persistent d’inatenció i/o hiperactivitat-impulsivitat que interfereix en el funcionament o desenvolupament de l’infant. (APA, DSM V)

Perquè ho presenta el meu fill o filla?

Ambdues dificultats no tenen una causa situacional, és a dir, no son derivades d’una situació concreta com una por; sinó que es presenten com una característica o condició més en el desenvolupament.

L’important que hem de tenir en compte és: Com el/la podem ajudar?

Aquestes dificultats no són una malaltia i no tenen cura. Si no, que son unes característiques concretes que l’acompanyaran al llarg de la seva vida. Tot i això, amb treball terapèutic i acompanyament tant a casa com a l’escola, aquestes dificultats poden disminuir, entrenant i millorant aquelles habilitats i capacitats necessàries per tenir un desenvolupament normalitzat i assolir les seves potencialitats.

Aquest treball es duu a terme a través de la psicoeducació per tal d’entendre què passa i perquè. Les reeducacions psicoterapèutiques consisteixen en l’entrenament d’habilitats com la concentració en la que requereixen un suport, i l’acompanyament, tant a la família com a l’entorn escolar, per tal de donar eines i recursos per a que s’arribi a facilitar el dia a dia tant a la nena o nen, com al seu entorn.

Si teniu dubtes, des de PsicoSalut Manresa estarem encantats d’assessorar-vos i acompanyar-vos en el procés diagnòstic i terapèutic.

Tania Saez Laguna
Col. 25.631

,

Comença l’escola!

Avui és 12 de setembre, i això només pot voler dir, que les vacances d’estiu s’han acabat i que és hora de tornar a l’escola.

Els més petits encaren aquest dia amb un sentiment agredolç; plens de nervis de saber que les vacances s’acaben i que toca anar a l’escola, però a la vegada amb la il·lusió de viure noves experiències i fer nous amiguets.

L’escola és un lloc imprescindible pel correcte desenvolupament i aprenentatge dels nostres fills. A l’escola hi van a aprendre, però no només sobre coneixements de matèries com els idiomes o les matemàtiques, sinó que entren en un constant aprenentatge psicosocial. Aprenen a relacionar-se, a entendre els altres, a sentir, o a solucionar problemes, entre moltes d’altres coses.

És per aquest motiu, que és important que els pares i mares estigueu al seu costat per reforçar tot allò que aprenen, i també per acompanyar-los a solucionar allò que els trasbalsi.

Consells pels que van a l’escola per primera vegada

Pares i mares, el millor consell que us podem donar per ajudar-los, és que estigueu tranquils. El primer cop que els nens i nenes trepitgen l’escola, és un lloc nou i desconegut per ells, de manera que en funció de com sigui el seu temperament (si són més curiosos, tranquils, o nerviosos) la seva reacció serà diferent. Per tal que tot vagi el més bé possible, la pedra angular és la vostra calma; si ells us veuen tranquils, els plors no duraran gaire. És important que en deixar als vostres fills i filles a l’escola els hi expliqueu què hi van a fer, tot el que aprendran i que una vegada acabada la jornada els anireu a buscar. Eviteu quedar-vos gaire estona, o quedar-vos abraçats a ells per por que el primer dia d’escola els traumatitzi (esteu segurs que són els vostres fills i filles els que tenen por a separar-se, no voleu dir que sou vosaltres? :)).

Consells pels que aquest any tornen a l’escola

Pels nens i nenes que ja saben què és anar a l’escola, si el primer dia se’ls fa difícil, destaqueu tot lo bo que hi van viure l’any anterior, amics, professors, aprenentatges, dies únics, i animeu-los a viure’n de nous aquest any. No deixeu que se centrin en lo negatiu i ensenyeu-los a ser positius.

Com reforçar el que aprenen a l’escola?

És molt important fer repàs, de tant en tant, amb els vostres fills i filles sobre què els aporta l’escola. Han d’aprendre a valorar les oportunitats que se’ls donen i tot allò que n’obtenen. Els pares i mares heu de dedicar estona a ajudar-los amb els deures i donar-los l’enhorabona quan treuen bones notes, però no us heu d’oblidar d’interessar-vos per les alegries i les dificultats que hi hagin viscut, i ajudar-los a potenciar lo positiu i a resoldre les seves preocupacions.

Com abordar els problemes d’escola que poden afectar als nostres fills i filles?

L’escola és un medi en el que hi poden passar moltes coses, tot pot anar bé i de cop i volta, tot es pot esguerrar. Però així és la vida i hem d’aprendre a solucionar-ho; que millor que fer-ho des de ben petits. Heu de ser conscients que els vostres fills i filles tindran problemes, i que això no és cap perill, tot lo contrari, és la millor de les oportunitats per fer-los créixer. Quan arribin a casa explicant-nos les seves pors, heu de mantenir la calma, escoltar-los, tranquil·litzar-los i donar-los els millors consells perquè siguin capaços de superar-ho.

Recomanacions addicionals per complementar l’educació i aprenentatge dels nostres fills i filles

Com ja hem anat mencionant a lo llarg de l’article, els nens i nenes no només han d’aprendre els coneixements tècnics que avui en dia es prioritzen a les escoles, sinó que també cal ensenyar-los a disfrutar de les petites coses, a expressar les seves preocupacions, a superar les pors i els nervis, i a solucionar els problemes. Una vegada vaig llegir en un llibre que els pares i mares sovint se centren en les necessitats bàsiques  (menjar i dormir), oblidant-se de les més importants, les necessitats emocionals i psicològiques.

Tots els nens i nenes són diferents, i per tant, tenen necessitats diferents. Uns s’espavilaran més ràpid, d’altres no tant, però en la diversitat recau la riquesa. Per això, uns animem a posar en pràctica els següents exercicis:

  • Observeu-los: pareu-vos a mirar com estan els vostres fills i filles i intenteu identificar quina és l’emoció que poden estar sentint en aquell moment. Potencieu estats d’ànim com l’alegria, la sorpresa, la tranquil·litat.
  • Pregunteu-los-hi com estan: perquè algu no es queixi no vol dir que tot vagi bé. Sí, fins i tot els petits de casa tenen problemes. Si els ensenyeu a parlar de les seves coses i us n’interesseu, els esteu ensenyant a comunicar-se amb facilitat.
  • Parleu d’emocions: des del meu punt de vista, encara queda molt per avançar en l’educació tradicional sobre l’aprenentatge psicosocial dels nens i nenes, per aquest motiu des de casa és important que els ajudeu a identificar les seves emocions, a normaltzar-les, i a treballar-les per sentir-se millor.
  • Ajudeu-los a resoldre problemes: està bé donar consells i proposar allò que creieu que serà millor per ells, però també els heu d’ensenyar a ser resolutius. Aconstumeu-vos a fer-los pensar i a demanar-los-hi “què faries tu en aquesta situació”. Que siguin ells mateixos els que proposin com solucionar els seus problemes (evidentment, els pares i mares amb molta mà dreta encarrilareu la proposta si és esbojarrada :)).
  • Sigueu transparents: els vostres fills i filles se n’adonen de tot, i és important ser transparents amb ells quan se’n preocupen. Si els vostres petits us demanen “què et passa algo?”, el més important és que normalitzeu la situació i sigueu sincers. Els heu d’ensenyar que tots tenim problemes, dies millors i dies pitjors. Entendre què us passa els ajudarà a rebaixar el malestar i reforçarà el vincle amb ells. Això no vol dir que els hi digueu exactament el què us passa (heu de recordar que no els heu de preocupar més!), però dir-los que esteu cansats, o tristos o preocupats és positiu per ells.
  • Divertiu-vos amb ells: passar temps amb els pares i mares és el millor dels regals pels fills. Invertiu una estoneta cada dia, per curta que sigui amb ells. Pot ser jugant, però també pot ser sopant, a l’hora de la dutxa, preparant la motxilla per l’endemà, etc. Qualsevol moment és òptim per gaudir amb ells.

Esperem que aquests consells us ajudin a superar la tornada a l’escola i l’any acadèmic en general, i si creieu que algun dels vostres fills  pot tenir alguna dificultat que us veieu incapaços d’abordar, us animem a posar-vos en contacte amb nosaltres i des del nostre servei de psicologia infanto-juvenil del nostre centre de psicologia a Manresa estarem encantats d’ajudar-vos.

Marta Farré

Núm. col·legiada 23.251