Avui és el dia mundial de la salut mental, i com a professional d’aquest àmbit, em proposo fer-te veure la importància de cuidar la teva salut mental.
Des de sempre, tothom ha fet un gran «ohhh» quan li he dit que era psicòloga, i ho ha acompanyat d’un «és molt necessari, tots hi hauríem d’anar alguna vegada a la vida«. Jo habitualment contesto «cert!», però aquí acaba la meva resposta. Perquè n’estic segura que si continuo amb la conversa i li proposo per què no hi va, la resposta més probable serà «jo no estic boig/boja» o els més considerats diran «si, hi hauria d’anar, però no trobo el moment o què em dirà que ja no sàpiga….». I és amb aquestes respostes quan m’entra la ràbia i la frustració de pensar que avui en dia, la cura de la nostra salut mental no s’ha normalitzat, i que la meva feina sembla un servei clandestí del qual ningú en vol parlar i tan bàsic que tothom el sap fer.
I jo em pregunto, si les persones anem a infinitat de metges (dentistes, ginecòlegs, uròlegs, digestòlegs, fisioterapeutes, etc.) per fer un tractament, i fins i tot en molts casos per fer una prevenció de futurs problemes, quin problema hi ha en fer el mateix amb la nostra ment? Perquè si hi ha una situació que ens altera generant ansietat i emocions negatives, que ens genera dolors físics, o que afecta el nostre benestar en general, no anem a un/a psicòleg/psicòloga?
Si partim de la base que la nostra ment és un dels principals motors del nostre cos per què no el portem a revisió de tant en tant? La nostra ment és el centre d’operacions de l’organisme, des d’on interpretem el que passa al nostre entorn, des d’on neixen les nostres emocions, i des d’on s’envien senyals al cos perquè aquest reaccioni en consonància. No us sembla prou important per a tenir-ne una mica de cura?
Sovint pensem que «ja em passarà» o «no n’hi ha per tant», però de la preocupació més petita en pot acabar sorgint un problema.
Sóc conscient que el problema de que pensem així és molt de base, i encara que al sistema educatiu es comenci a donar més importància a la nostra salut mental, el camí que queda per recòrrer és llarg.
Fer un treball psicològic, com a mínim un a la vida, hauria de ser de obligado cumplimiento. No naixem ensenyats i el que fem és anar aprenent com podem segons el que ens mostra el nostre entorn (pares, mares, germans, avis i àvies, amics, professors/es, etc.), i segons les vivències que ens toquen viure. Però estareu d’acord amb mi, que més d’un d’aquests models suspendrien un examen d’intel·ligència emocional, i que en més d’una situació a la vida, la vostra gestió ha estat nefasta. Així doncs, no us agradaria saber perquè reaccioneu d’aquesta manera i canviar-ho perquè us deixi de fer mal? Voleu esperar a pifiar-la més? a que us faci una miqueta més de mal? i llavors amb presses esperar que un psicòleg/psicòloga faci màgia i resolgui el problema en 10 visites?
Us animo a reflexionar en el vostre estat actual, i a preguntar-vos si:
- esteu atabalats o estressats? la vostra des/organització diària us altera?
- teniu pensaments recurrents que us preocupen?
- esteu tristos, desanimats, irritables?
- us venen menys de gust les coses que abans gaudíeu?
- us sembla que ho teniu tot però no esteu contents amb la vostra vida?
- no sabeu com sou ni per què actueu com ho feu?
- no teniu una bona relació amb els altres?
- teniu un mal físic i no hi ha metge que el resolgui o us diuen que és psicòlogic?
Doncs si la resposta a alguna d’aquestes preguntes és SÍ, teniu un problema psicològic, i si no aneu a un psicòleg/psicòloga, esteu cometent un gran error.
Des de PsicoSalut Manresa, els meus companys i jo, estarem encantats d’ajudar-te. T’animem a posar-te en contacte amb nosaltres i posar fi als teus problemes.
Marta Farré Armengol
Col. 23.251