Tag Archive for: cura personal

El passat dia 28 d’octubre va ser el dia nacional del trastorn per dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat. Si després de les primeres avaluacions del curs, a l’escola us han dit que el vostre fill o filla presenta alguna dificultat i que aquesta pot ser dislèxia o dèficit d’atenció amb o sense  hiperactivitat, aquesta informació us interessa.

La dislèxia i el TDA o TDAH son els trastorns que es detecten de manera més comú en la població infantil i, sobretot, en l’entorn escolar. Aquestes provoquen que els infants presentin algunes dificultats en els aprenentatges, la concentració, l’atenció, el comportament a classe… arribant a afectar en la seva autoestima i autoconcepte. 

Què és la dislèxia?

És un trastorn del neurodesenvolupament, és a dir, que es presenta al llarg del desenvolupament de l’infant; que refereix l’aprenentatge amb dificultat de la lectura i/o escriptura. (APA, DSM V)

Què és el trastorn per dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat?

Igual que la dislèxia, és un trastorn del neurodesenvolupament, que refereix a un patró persistent d’inatenció i/o hiperactivitat-impulsivitat que interfereix en el funcionament o desenvolupament de l’infant. (APA, DSM V)

Perquè ho presenta el meu fill o filla?

Ambdues dificultats no tenen una causa situacional, és a dir, no son derivades d’una situació concreta com una por; sinó que es presenten com una característica o condició més en el desenvolupament.

L’important que hem de tenir en compte és: Com el/la podem ajudar?

Aquestes dificultats no són una malaltia i no tenen cura. Si no, que son unes característiques concretes que l’acompanyaran al llarg de la seva vida. Tot i això, amb treball terapèutic i acompanyament tant a casa com a l’escola, aquestes dificultats poden disminuir, entrenant i millorant aquelles habilitats i capacitats necessàries per tenir un desenvolupament normalitzat i assolir les seves potencialitats.

Aquest treball es duu a terme a través de la psicoeducació per tal d’entendre què passa i perquè. Les reeducacions psicoterapèutiques consisteixen en l’entrenament d’habilitats com la concentració en la que requereixen un suport, i l’acompanyament, tant a la família com a l’entorn escolar, per tal de donar eines i recursos per a que s’arribi a facilitar el dia a dia tant a la nena o nen, com al seu entorn.

Si teniu dubtes, des de PsicoSalut Manresa estarem encantats d’assessorar-vos i acompanyar-vos en el procés diagnòstic i terapèutic.

Tania Saez Laguna
Col. 25.631

Avui és el dia mundial de la salut mental, i com a professional d’aquest àmbit, em proposo fer-te veure la importància de cuidar la teva salut mental.

Des de sempre, tothom ha fet un gran “ohhh” quan li he dit que era psicòloga, i ho ha acompanyat d’un “és molt necessari, tots hi hauríem d’anar alguna vegada a la vida“. Jo habitualment contesto “cert!”, però aquí acaba la meva resposta. Perquè n’estic segura que si continuo amb la conversa i li proposo per què no hi va, la resposta més probable serà “jo no estic boig/boja” o els més considerats diran “si, hi hauria d’anar, però no trobo el moment o què em dirà que ja no sàpiga….”. I és amb aquestes respostes quan m’entra la ràbia i la frustració de pensar que avui en dia, la cura de la nostra salut mental no s’ha normalitzat, i que la meva feina sembla un servei clandestí del qual ningú en vol parlar i tan bàsic que tothom el sap fer.

I jo em pregunto, si les persones anem a infinitat de metges (dentistes, ginecòlegs, uròlegs, digestòlegs, fisioterapeutes, etc.) per fer un tractament, i fins i tot en molts casos per fer una prevenció de futurs problemes, quin problema hi ha en fer el mateix amb la nostra ment? Perquè si hi ha una situació que ens altera generant ansietat i emocions negatives, que ens genera dolors físics, o que afecta el nostre benestar en general, no anem a un/a psicòleg/psicòloga?

Si partim de la base que la nostra ment és un dels principals motors del nostre cos per què no el portem a revisió de tant en tant? La nostra ment és el centre d’operacions de l’organisme, des d’on interpretem el que passa al nostre entorn, des d’on neixen les nostres emocions, i des d’on s’envien senyals al cos perquè aquest reaccioni en consonància. No us sembla prou important per a tenir-ne una mica de cura?

Sovint pensem que “ja em passarà” o “no n’hi ha per tant”, però de la preocupació més petita en pot acabar sorgint un problema.

Sóc conscient que el problema de que pensem així és molt de base, i encara que al sistema educatiu es comenci a donar més importància a la nostra salut mental, el camí que queda per recòrrer és llarg.

Fer un treball psicològic, com a mínim un a la vida, hauria de ser de obligado cumplimiento. No naixem ensenyats i el que fem és anar aprenent com podem segons el que ens mostra el nostre entorn (pares, mares, germans, avis i àvies, amics, professors/es, etc.), i segons les vivències que ens toquen viure. Però estareu d’acord amb mi, que més d’un d’aquests models suspendrien un examen d’intel·ligència emocional, i que en més d’una situació a la vida, la vostra gestió ha estat nefasta. Així doncs, no us agradaria saber perquè reaccioneu d’aquesta manera i canviar-ho perquè us deixi de fer mal? Voleu esperar a pifiar-la més? a que us faci una miqueta més de mal? i llavors amb presses esperar que un psicòleg/psicòloga faci màgia i resolgui el problema en 10 visites?

Us animo a reflexionar en el vostre estat actual, i a preguntar-vos si:

  • esteu atabalats o estressats? la vostra des/organització diària us altera?
  • teniu pensaments recurrents que us preocupen?
  • esteu tristos, desanimats, irritables?
  • us venen menys de gust les coses que abans gaudíeu?
  • us sembla que ho teniu tot però no esteu contents amb la vostra vida?
  • no sabeu com sou ni per què actueu com ho feu?
  • no teniu una bona relació amb els altres?
  • teniu un mal físic i no hi ha metge que el resolgui o us diuen que és psicòlogic?

Doncs si la resposta a alguna d’aquestes preguntes és SÍ, teniu un problema psicològic, i si no aneu a un psicòleg/psicòloga, esteu cometent un gran error.

Des de PsicoSalut Manresa, els meus companys i jo, estarem encantats d’ajudar-te. T’animem a posar-te en contacte amb nosaltres i posar fi als teus problemes.

Marta Farré Armengol
Col. 23.251

Ja ha arribat el setembre, i això significa que les vacances s’han acabat. La rutina ha vingut per quedar-se. Arribades aquestes dates, no és d’estranyar que la majoria de nosaltres patim, en algun moment de la nostra vida, l’anomenat trastorn postvacacional.

Què és?

La síndrome postvacacional consisteix en l’aparició de simptomatologia depressiva caracteritzada per una manca de motivació i energia que s’acompanya de certa tristesa per haver-nos d’incorporar a la feina de nou.

Amb altres paraules, no volem tornar a treballar i haver-ho de fer ens trasbalsa (estem de malhumor, ens estressem, ja no tenim temps per les nostres coses, etc.).

Per què ens passa?

Un dels trastorns psicològics més comuns, i habitualment més inofensiu, és l’anomenat trastorn adaptatiu. Aquest trastorn apareix quan hi ha un canvi brusc en les circumstàncies vitals d’una persona (per exemple, canvi de feina, de residència, una ruptura, etc.); per tant, si conceptualitzem el canvi que te lloc al passar de la llibertat i l’esbarjo de les vacances, a la rutina amb horaris i responsabilitats de la feina, és normal que aquesta simptomatologia aparegui. No diríeu que us passa el mateix però a més petita escala els diumenges a la tarda? 🙂

En el fons el que ens passa és que perdem una situació que ens és còmoda; no hi ha preocupacions, les responsabilitats disminueixen, aprenem a gaudir de què fem i amb qui estem, entre moltes altres coses.

I què puc fer per superar-la?

Cal destacar que aquells que la pateixen de manera més intensa, són aquelles persones que menys treballen els seus hàbits saludables (que no només impliquen menjar i dormir bé), i per tant, algunes de les pautes que us donarem seran d’obligat compliment durant tot l’any.

· Prendre’s amb calma la tornada: com hem dit, és un canvi dràstic i per tant, es necessiten uns dies d’adaptació. Qualsevol símptoma lleu durant uns dies serà normal. Apreneu a acceptar aquest malestar i rebaixeu el vostre ritme d’exigència perquè l’adaptació sigui progressiva; a mesura que us aneu adaptant, aneu pujant l’esforç i dedicació. Alhora, no us excediu fent hores extres. Tots sabem que la feina s’acumula durant les vacances, però si tardeu uns dies en agafar el ritme i posar-ho al dia, no passa pas res!

· Potencieu un estat d’ànim positiu: busqueu petites coses del dia a dia que us facin feliços. Fixeu-vos més en el què veieu o qui us trobeu del trajecte de casa a la feina, i al revés, disfruteu dels descansos, gaudiu compartint anècdotes de les vacances amb els altres, escolteu música alegre, etc. No podem canviar el curs del nostre dia i esborrar-ne les obligacions, però sí que podem fer que el dia sigui més satisfactori.

· Intenteu fer alguna cosa per vosaltres cada dia: encara que pugui semblar impossible, dedicar-nos 30 minuts al dia és possible. Trobar una estona per vosaltres i fer quelcom que sigui satisfactori marcarà la diferència en els vostres dies. Durant les vacances estem constantment buscant gaudir de cada moment, per què no ho fem quan treballem? Si aconseguíssim dur a terme aquest propòsit, el nostre benestar augmentaria notablement.

· Organitzeu-vos: tenir un planning de com serà la vostra rutina després de les vacances, és important per tal d’aconseguir el què us proposeu. Tenir al cap el què heu de fer així com més o menys el temps en el que ho heu de fer, facilitarà que sigueu molt més resolutius.

· Cuideu-vos: heu de pensar que durant les vacances perdem tots els horaris, anem a dormir tard, mengem a deshora, etc. Heu de ser conscients que si voleu portar el mateix ritme, podeu morir en l’intent. Intenteu anar recuperant a poc a poc els horaris habituals de menjar i dormir.

Esperem que aquests consells us ajudin a superar aquests primers dies de tornada a la rutina, i si creieu que us està costant més de lo normal, us animem a posar-vos en contacte amb nosaltres i des del nostre centre de psicologia a Manresa estarem encantats d’ajudar-vos.

Marta Farré

Núm. col·legiada 23.251