Listado de la etiqueta: marta farre psicologia

La magia del Nadal

Ho veiem per tot arreu, està en boca de tots, podríem dir que el Nadal s’olora en l’ambient. Aquestes dates generen molta controvèrsia. Per a uns, és la millor època de l’any perquè són dies de retrobaments, de detalls, de gestos; i per a d’altres, l’època més difícil, pels que ja no hi són, pels problemes familiars, o per les dificultats econòmiques.

Avui ens agradaria transmetre-us alguns consells que us permetin passar unes Bones Festes, però que a més a més, us ajudin a fer de totes les èpoques de l’any (i no només del Nadal!) un moment feliç.

A aquells que us agradi aquesta època…

El Nadal ens el ven com el moment perfecte per estar amb els éssers estimats, per descansar i, en el fons, per a ser feliç sigui com sigui. Ens sembla una bona raó, però ens preguntem, i perquè no és així la majoria de dies de l’any? Cal esperar a Nadal per gaudir de les petites coses que ens regala la vida?

Us animem a fixar-vos en allò que feu durant aquestes dates, per aplicar-ho al llarg de tot l’any:

  • Propòsits d’any nou: és arribar el dia 1 de gener i ens plantegem aquelles millores que no hem fet durant els 365 dies restants de l’any anterior. No espereu tant! Cada dia és una bona oportunitat per millorar en allò que no us fa feliços.
  • Regaleu-vos moments amb els vostres: el dia de nadal és l’únic dia de l’any que tenim marcat en el calendari com intocable per reunir-nos amb els éssers estimats. No hi ha excusa que valgui, aquest dia és intocable! Busqueu d’altres moments al llarg de l’any per a quedar amb els vostres amb les mateixes ganes. Desconnectar i socialitzar és un antidepressiu natural.
  • Sigueu detallistes: no ens estem referint a lo material, sinó tot lo contrari, en els gestos. Mostreu-vos propers a aquelles persones que us importen. Que us preguntin «com estas?», que us diguin «Bon dia» amb un somriure, que us expliquin les alegries i les penes, pot ser un dels millors regals del dia, així que no espereu a rebre-ho, seigueu els primers a fer-ho.
  • Descanseu i divertiu-vos: Nadal sol implicar una aturada laboral, moment en que descansem i busquem satisfer tots els nostres anhels (viatjar, descansar, fer tasques pendents…). De nou, busqueu qualsevol excusa durant l’any per donar-vos un descans i per satisfer allò que us agradaria fer.

Per a aquells que no us agrada el Nadal …

  • Preguntar-vos què té el Nadal que no us agrada: sovint a consulta em trobo amb persones que es refereixen al Nadal com una època difícil, trista, de consumisme… Cada un de vosaltres té una raó per veure’s afectat en aquestes dates. És per això, que us animem a no conformar-vos a estar malament eternament per Nadal, sinó que us animem a buscar el motiu pel qual esteu malament i a buscar ajuda i una solució.
  • Tòpics del Nadal: aquesta època és plena d’estereotips que ens veiem obligats a complir (el Nadal es passa en família, cal regalar coses, la fi d’any no et pots quedar a casa, etc.). No es pot estar més equivocat. El Nadal és personal i per tant, allò que vulguem fer és únic i adaptable a les nostres necessitats. Passa aquestes dates amb qui vulguis, on vulguis i com vulguis.

Esperem que aquests consells us ajudin i us desitgem unes Bones Festes i esperem que el nou any sigui un any amb canvis positius per a tots, en el que aconseguiu fer que cada dia sigui un dels vostres millors dies.

Marta Farré

Núm col. 23.251

/0 Comentarios/por

Problemes de parella: els indicadors d’una crisi i com superar-la

Qui no s’ha trobat alguna vegada patint una crisi amb la seva parella? Tothom! I qui digui el contrari, s’està intentant enganyar. 

Tots els casos que arriben a consulta, hi arriben quan ja estan al límit, quan les opcions són: “o fem algo o ens separem”. Sovint les parelles venen frustrades, superades, i estranyades que algo així els hi pugui estar passant a ells. Doncs bé, amb aquest post us volem ajudar a entendre millor les relacions, a saber què influeix en elles, i a aprendre estratègies per superar qualsevol crisi. 

Què és una crisi de parella?

Segurament us imagineu una crisi de parella com una situació molt tràgica, en la que hi ha moltes discussions i desacords, però no sempre ha de ser així. Una crisi de parella la podríem definir com aquella situació en la qual una de les dues persones no és feliç amb la situació actual, sense necessitat que hi hagi discussions.

Els principals símptomes de crisi són:

  • Falta de comunicació: la parella no busca moments per parlar, no parlen de les seves preocupacions, ni dels malentesos en parella.
  • Problemes personals: quan els problemes personals (feina, amistats, família) afecten a la unitat de la parella.
  • Problemes en les relacions íntimes: quan les relacions no són satisfactòries per la freqüència, pel plaer que experimenten, etc.
  • Desacord en creences personals i en els plans de futur: quan una de les dues parts no entén a l’altre o no comparteix els objectius de parella de l’altre.
  • Distanciament: la parella no busca passar temps junts.

Aquestes són algunes de les situacions que qualsevol parella pot viure en un moment o altre de la relació. De nou, que ningú es vulgui enganyar, totes les parelles passen per algun daltabaix, perquè és normal que en la convivència apareguin desacords, però si no es treballen conjuntament i s’hi busca solució, segurament acabaran amb la relació de parella. 

Teràpia de parella

Amb els meus pacients m’agrada plantejar les relacions de parella metafòricament com si fossin una empresa. Una parella és forma per dues persones que conviuen i que volen arribar a acords. S’assembla molt a una empresa oi? Un equip de persones, que han de treballar juntes per obtenir bons resultats. 

Us proposo que us imagineu la vostra actitud a la feina. Imagineu-vos les reunions d’equip, el contacte amb els clients, o la resolució de problemes; creieu que teniu la mateixa actitud que amb la vostra parella? Us avancem que és molt difícil. Fora de casa aconseguim ser empàtics, tolerants, reflexius, pacients, cordials, assertius, busquem acords, entre moltes altres habilitats. Per què amb la nostra parella ens convertim en tot el contrari? Ens costa expressar-nos, jutgem, som intolerants, tossuts, egoistes, orgullosos, etc. 

A continuació us proposem algunes estratègies que us ajudaran a abordar i resoldre amb eficàcia els vostres problemes de parella:

  1. Escoltar: quan algú expressa un malestar, no se l’està inventant. Podem estar-hi més o menys d’acord, però el primer dels passos ha de ser escoltar què ens volen transmetre. Doneu-vos el torn per parlar amb tranquil·litat cadascú de vosaltres. 
  2. Empatitzar: de nou, podem compartir més o menys les queixes de la nostra parella, però intenteu entendre perquè s’està queixant. Feu un exercici reflexió sobre què us està dient, i si en part, avalueu-vos i penseu si podeu millorar algun aspecte. 
  3. No jutjar: etiquetar a la vostra parella (“tu ets un egoista”, “sempre estàs queixant-te”) només afegirà més llenya al foc. Quan tingueu una conversa amb la vostra parella eviteu les critiques a la seva persona i eviteu ser absolutistes (“tu ets…”, “tu fas…”, “sempre…”, “mai…”).
  4. Descripció clara de què ha passat: quan vulgueu expressar un problema, parleu de com ho heu viscut i com us heu sentit. Per exemple, “avui quan he arribat a casa, t’he volgut explicar el què m’havia passat a la feina, però he sentit que no m’escoltaves i per això m’he enfadat”. Aquesta estratègia ajudarà a l’altre a ser conscient de què ha passat, què ens ha molestat i com ens ha fet sentir. 
  5. Buscar una solució: una discussió mai ha de ser un combat, és a dir, mai ha d’haver-hi un vencedor. Les discussions han de ser per resoldre els problemes, per aprendre, per construir. Per això, deixeu a una banda els retrets i l’orgull, i plantegeu-li a la vostra parella, com podeu solucionar-ho. Cadascú de vosaltres haurà de fer una proposta per solucionar-ho, i haureu d’anar acostant posicions per arribar a un acord (com faríem a la feina oi?).
  6. No projectar els problemes personals a la parella: tots tenim problemes personals (a la feina, en família, amb amics), però no heu de pagar amb la vostra parella el vostre malestar. Expliqueu les vostres preocupacions a la vostra parella i demaneu-li consell i ajuda. 
  7. Analitzar de tant en tant la vostra relació: la fase d’enamorament, com molts estudis demostren té una caducitat, i el que ens queda després és l’amor a la nostra parella. Per mantenir l’amor és important anar reflexionant sobre què ens agradaria en la nostra parella, ja que a mesura que el temps avança, els interessos canvien. Busqueu introduir canvis, com per exemple, fer coses per conquistar a la vostra parella, parleu sobre què us molesta l’un de l’altre, parleu de com us agradaria que fos el futur. De la mateixa manera que una empresa necessita el seu pla d’acció, una parella també. 

ALERTA! Actituds intolerables!

A continuació us detallem algunes actituds intolerables pel que fa a la nostra parella. En el cas que estigueu vivint alguna situació similar, heu de ser conscients que la parella que teniu no us convé. 

  • Maltractament psicològic i/o físic: ningú ha de tolerar un maltractament denigrant per part de la seva parella. Estimar mai implica maltractar a l’altre.
  • Enganys, gelosia, desconfiança, i prohibicions: les parelles han de parlar dels seus problemes i buscar resoldre’ls, si la teva parella et menteix, desconfia de tu, o et controla per gelos amb prohibicions, no pots continuar tolerant aquestes actituds.
  • Es nega a canviar: canviar en una parella (sempre i quan sigui un canvi a millor) mai és un error. La convivència entre dues persones implica una adaptació, i per tant, canvis per conviure. Professionalment les persones canvien per millorar oi? Perquè no hauria de ser igual en la parella? Si la teva parella es nega a canviar, aquelles conductes desadaptatives, no hi inverteixis més temps, no és la persona que et convé.

Si t’identifiques amb aquesta problemàtica o creus que algú proper a tu s’hi podria trobar, us animem a posar-vos en contacte amb nosaltres i des del nostre centre de psicologia a Manresa estarem encantats d’ajudar-vos.

Marta Faré

Núm col·legiada: 23.251

/0 Comentarios/por
, ,

Tinc por a…

Avui és 31 d’octubre i, des de fa anys, això significa que avui és la nit de Halloween. Si es caracteritza per algo, és per ser una nit en la qual busquem divertir-nos, però amb un propòsit no tan divertit. Generar por. 

La por és una emoció bàsica en tots nosaltres. De fet, és una reacció necessària per a la nostra supervivència i que ens ajuda a adaptar-nos a situacions que poden suposar un perill real per a la nostra vida. 

Quan som petits, moltes coses ens són desconegudes, i estem en constant aprenentatge, fet que pot provocar moltes pors normals a certa edat (a la foscor, a la soledat, que ens abandonin, als pallassos, etc.). A mesura que ens fem grans, i les nostres capacitats d’anàlisi i comprensió evolucionen, la majoria d’aquestes pors es resolen per si soles. 

Quan ens fem grans i segueixen apareixent pors a situacions o objectes que no suposen un perill real per nosaltres, podem dir que estem davant d’una por que no és ni racional ni adaptativa. Estem davant d’una fòbia.

Què és una fòbia?

Una fòbia es defineix com una por intensa i desproporcionada a situacions o objectes que no són perillosos i als que la majoria de persones es referirien com a no perillós. Els símptomes més habituals són reaccions ansioses (respiració accelerada, sudoració, taquicàrdies, formigueig, etc.) i pensaments distorsionats i catastròfics. Les persones que pateixen una fòbia reconeixen que la seva por és irracional i exagerada, però són incapaços d’afrontar-ho i eviten constantment exposar-se a aquestes situacions, el que provoca una gran interferència en la seva vida quotidiana. 

Quina és la causa?

La majoria de fòbies apareixen a la infància i no es resolen, continuant durant l’adolescència i l’edat adulta. Aquestes apareixen per la vivència d’una situació que la persona valora com a estressant o traumàtica (perdre’s, presenciar un accident, rebre un atac, etc.), o bé s’hereten pel relat o imitació d’un familiar adult proper.

Quines fòbies existeixen?

Les fòbies es categoritzen en tres grans grups:

· Agorafòbia: es defineix com la por a trobar-se en situacions en les quals sigui impossible escapar o demanar ajuda en cas que la persona tingui un atac de pànic, o algun problema de salut.

· Fòbia social: es defineix com la por al judici o el rebuig dels altres en situacions socials.

· Fòbies específiques: es defineixen com pors a situacions o objectes específics. Entre les fòbies específiques més habituals hi ha les fòbies als animals, a les altures, a conduir, a la sang, o a les tempestes.

Tractament

El tractament d’una fòbia consisteix en els següents passos:

  1. Psicoeducació: explicació al pacient sobre la naturalesa de la seva fòbia, així com de la reacció física que viu en valorar l’estímul com a perillós.
  2. Entrenament en tècniques de gestió de l’ansietat: s’entrena al pacient en tècniques de relaxació i control de la seva ansietat, per tant de controlar la reacció ansiosa.
  3. Reestructuració de pensaments desadaptatius/catastròfics: s’ensenya al pacient a reformular els pensaments inconscients i desadaptatius que es disparen davant de l’estímul fòbic per tal de convertir-los en un pensament adaptatiu que l’ajudi a afrontar la situació o objecte temut. 
  4. Dessensibilització sistemàtica: consisteix a realitzar una exposició que sigui progressiva a les situacions o objectes fòbics. S’acorden amb el pacient diversos passos que van de menys malestar a més malestar. Posteriorment, se li demana que s’exposi a les situacions per tolerar i superar la reacció de por in situ.

Si t’identifiques amb aquesta problemàtica o creus que algú proper a tu s’hi podria trobar, us animem a posar-vos en contacte amb nosaltres i des del nostre centre de psicologia a Manresa estarem encantats d’ajudar-vos.

Marta Farré

Núm col·legiada: 23.251

/0 Comentarios/por