Entrades

, , , , , , , , , , ,

Pautes per afrontar la tornada a la rutina

Setembre sol anar acompanyat de moments de reflexió, canvis, estrès, incertesa i nervis, entre moltes altres coses. Per a moltes persones significa, fins i tot, l’inici d’un any nou, ja que és l’època de tornada a la rutina, d’emprendre nous projectes, de prendre decisions, delimitar nous objectius, etc. Per aquest motiu, el nivell d’energia que gastem durant aquests dies sol ser més alt que l’habitual, fet que converteix aquesta època de l’any en un repte en molts sentits. Repte lligat a alts nivells d’exigència que poden portar-nos a un desgast emocional i físic, i és que, tornar a la rutina es pot convertir, en moltes ocasions, en una cosa dura i difícil.

Hem de tenir en compte que aquesta època de l’any afectarà de manera diferent a cada persona, ja que dependrà de les circumstàncies i característiques personals de cadascú. Si que és cert, però, que setembre pot ser un mes de sentiments oposats ja que, d’una banda, podem sentir-nos tristos i nostàlgics per acabar les vacances, saturats per les exigències del dia a dia, ansiosos i preocupats, irritables, apàtics, etc. Però, d’altra banda, també podem sentir-nos il·lusionats pels nous projectes, motivats, feliços o enèrgics i alegres pel que s’aproxima. Aquest cúmul de sentiments i emocions no deixa de ser una cosa difícil de gestionar ja que en moltes ocasions pot ser realment esgotador. Amb la finalitat de fer-vos més fàcil i amena la tornada a la rutina, hem volgut compartir amb vosaltres algunes pautes que explicarem a continuació.

  • Reorganització de les dinàmiques de casa:
    Abans de tornar de ple a la rutina, seria recomanable poder organitzar les pautes i dinàmiques. Per a fer-ho, podem desglossar les tasques en petites parts i marcar uns horaris realistes per a realitzar les activitats i obligacions. Si vivim amb algú, podem fer el repartiment de les tasques de casa juntament amb uns horaris per a fer-les.
  • La importància dels objectius:
    Està molt bé marcar-nos nous objectius i/o reorganitzar els antics per a estar motivats amb la tornada de les vacances, però, realment ens estem marcant uns objectius adequats? Serà important fer un plantejament realista i factible dels nostres nous propòsits, sinó acabarà sento contraproduent perquè ens frustrarem per no poder assumir tot el que ens havíem proposat inicialment. Per tant, els nostres objectius hauran de ser concrets, realistes i realitzables. Perquè compleixin amb aquestes característiques, hauran de:

– Estar delimitats per nosaltres mateixos i en funció de les nostres necessitats, gustos i interessos (evitar marcar-nos objectius no sincers amb nosaltres mateixos o imposats directa o indirectament per les necessitats i gustos de les persones del nostre voltant), d’aquesta manera, ens assegurarem la motivació necessària per a aconseguir-los i una actitud positiva mentre ho fem.
Concretar el màxim possible els nostres objectius, sent realistes amb la nostra situació personal i amb el que encaixa amb els nostres horaris i obligacions. No és el mateix dir “començaré a fer esport” que dir “demà m’apuntaré al gimnàs X i aniré els dimarts i dijous a entrenar” o “m’agradaria fer anglès” que “faré engonals en X acadèmia els dilluns al matí”.
– Plantejar-nos un objectiu final i desglossar-lo en petits objectius (per exemple, si l’objectiu final és guanyar resistència i aconseguir córrer 20km d’aquí a dos mesos, els objectius petits poden ser córrer 5 km cada tres dies durant les primeres dues setmanes, 10km durant les dos següents i així successivament).

  • Aprendre a prioritzar i controlar la implicació:
    Serà molt important aprendre a prioritzar el nostre benestar, sent selectius amb aquelles coses que ens fan bé i sincers amb els ritmes que podem seguir. Quan entrem dins de la dinàmica diària posem el ‘pilot automàtic’ que en moltes ocasions ens fa adoptar un ritme de vida perjudicial per a la nostra salut en general. Quan anem en ‘automàtic’ ni tan sols ens plantegem les conseqüències negatives de la nostra rutina ja que actuem gairebé per inèrcia, per tant, serà important no donar per fet les coses i aprendre a prioritzar la nostra salut alhora que prioritzem plans i objectius amb preguntes com: “Realment això és tan important com per a haver de fer-ho avui?, em fa bé saturar-me els dies amb tantes activitats o coses que fer?, estic gaudint del meu dia a dia?, quines conseqüències tindré a llarg termini amb el ritme que porto?”.
    El mateix succeeix amb el grau d’implicació en els nous projectes i/o dinàmiques, serà important aprendre a marcar uns límits quant a la implicació emprada identificant fins a on és sa per a nosaltres i a partir de quin moment el nivell d’implicació comença a ser un problema.
  • Hàbits saludables i autocura:
    Mantenir o instaurar hàbits saludables en la nostra vida tindrà una repercussió directa en la nostra salut mental. Durant les vacances, solem abandonar alguns hàbits que teníem prèviament (ens alimentem pitjor, canviem els horaris de somni, deixem de costat l’activitat física…) però serà important recuperar-los de nou. Fer algun tipus d’esport o activitat física, mantenir una dieta sana i equilibrada o recuperar les nostres rutines de somni són alguns dels hàbits que ens seran beneficiosos.
    L’autocura serà un altre aspecte clau per al nostre benestar i per a fer-nos més amena la tornada a la rutina, no t’oblidis de tu!! Hem d’intentar realitzar activitats gratificants o crear espais per a nosaltres mateixos, evitant focalitzar tota l’energia únicament en les obligacions i exigències de la volta a la rutina. Hem de permetre’ns aquests moments per a nosaltres!!
  • Mantenir aspectes positius de les vacances:
    Sembla que les coses que passen en les vacances només poden passar durant les vacances, o fins i tot que l’actitud i estat d’ànim que tenim durant aquests períodes de temps només poden succeir en aquests dies concrets, però, i si intentem traslladar aquells aspectes positius de les vacances a la nostra rutina? Us animo a fer una reflexió sobre: Quines d’aquelles coses, plans, situacions, dinàmiques, hàbits… que realitzàveu durant les vacances sents que et feien bé i pots replicar i instaurar, en la mesura del possible, en la teva rutina diària? Segur que si ens parem a pensar podem intentar traslladar a la nostra rutina alguns detalls que ens feien el dia més fàcil durant les nostres vacances.

Finalment, no hem d’oblidar que tornar a la rutina després d’un període de descans suposa respondre a un gran nombre de demandes, per tant, és habitual sentir-nos estressats. Hem d’acceptar i normalitzar totes aquestes emocions, sense castigar-nos a nosaltres mateixos per sentir-nos saturats, no oblidem que és un procés de molts canvis i més concretament enguany, que portem mesos amb situacions úniques i especials que han suposat un repte per a tots nosaltres. Per tant, siguem compassius i amables amb nosaltres mateixos! És molt important el llenguatge amb el qual ens parlem, acceptem que no som maquines i no podem amb tot, podem fer-nos el nostre dia a dia més fàcil prenent les decisions correctes i amb una actitud positiva davant les coses que van passant al nostre voltant. T’animes a intentar-ho?

Des de PsicoSalut Manresa esperem que us ajudin aquestes pautes per tenir una feliç tornada a la rutina, i estarem encantats d’ajudar-vos si us esteu trobant amb complicacions.

Susagna Puig

Num. Col·legiada 27.793

, , , , , , , , , ,

Monotonia en les teves relacions personals?

Acostumem a rodejar-nos d’aquelles persones que més ens aporten, amb les que gaudim. Poden ser coincidències de la vida el que ens ha unit, però al final, que decidim continuar amb la relació dependrà dels gustos i valors que compartim, que ens agradi la personalitat de l’altre, l’actitud que té envers la vida, com ens tracta… 

Amb el temps, però, comencem a normalitzar els trets que diferencien aquelles persones amb les quals passem més hores, i a vegades podem restar importància i inclús deixar de valorar allò que en un principi ens va agradar de l’altre. Això és degut a un fenomen comú en els éssers vius anomenat: habituació.

L’habituació és un procés bàsic d’aprenentatge i adaptació pel qual, quan un estímul és repetit amb freqüència, la nostra resposta envers aquest serà cada vegada menys intensa. Un exemple per entendre-ho podria ser el següent:

Estàs a punt de sortir de casa i et poses el teu perfum preferit. Durant els primers minuts, pots apreciar-lo i fins i tot marejar-te si és molt intens, però passada una estona, comença a passar desapercebut. A l’arribar a la feina, et creues amb un company i et diu: “ostres, quina bona olor que fas!” i tu penses: “Que bé, pensava que l’olor del perfum ja s’havia esvaït”. Si estiguessis una estona al costat d’aquesta persona, de ben segur que també arribaria un moment en què deixaria de percebre l’olor. 

Si no disposéssim d’aquest mecanisme d’adaptació, estaríem constantment fixant-nos en estímuls que ja coneixem i als quals no té massa sentit seguir prestant atenció, i això ens interferiria a l’hora de focalitzar-nos en altres aspectes del nostre entorn que poden ser importants. Però aquest mecanisme té alguns desavantatges, i és que en les relacions personals i sobretot en les relacions de parella, habituar-se a aquells estímuls de la persona que al principi percebíem com a positius i diferencials, pot fer-nos caure en la monotonia i l’avorriment, portant-nos a la pèrdua d’interès, i fins i tot en alguns casos, ens pot induir a fixar-nos només amb els aspectes negatius de l’altre, fet que pot ser molt destructiu.

Les relacions s’han de cuidar de manera activa, ja que si no fem esforços per a mantenir-les vives, aquestes es van degradant. Avui us proposem un exercici que podeu posar en pràctica per tal de contrarestar el fenomen de l’habituació i que us permetrà fer un bonic gest per a cuidar la vostra relació. Aquest exercici pretén ajudar-vos a recordar i apreciar de nou aquelles característiques i virtuts que més valoreu de la persona amb la qual conviviu. Si us interessa, aquí teniu els passos a seguir:

  1. Abans de res, cal decidir si voleu fer aquest exercici de manera individual o en parella. Les dues opcions són bones!
  2. El següent pas consisteix en escollir un dia de la setmana en el que sapigueu que podreu passar forces hores junts. És recomanable que sigui un dia de descans pels dos, sense massa responsabilitats. Un cop escollit, us posareu recordatoris (podeu programar diferents alarmes) al llarg del dia, per tal d’estar al cas.
  3. La tasca principal consisteix en prestar atenció durant tot el dia, a aquelles conductes, actituds, característiques físiques, valors… Que ens agradin de l’altra persona. Podeu anar-les apuntant al mòbil a mesura que vagin apareixent.
  4. L’últim pas de l’exercici serà recapitular tot allò que hàgiu observat i fer un retorn a l’altra persona. Això es pot fer de manera verbal, dient-li directament totes aquelles coses que t’agraden, o també es pot fer per escrit, preparant una nota amb allò que valores de la persona a la qual estimes i deixant-la en algun lloc on saps que la trobarà, per tal de donar-li una agradable sorpresa. 

Que una persona que t’importa et tiri floretes, sempre és ben rebut. Si ho poseu en pràctica, estem segurs que tindrà una repercussió positiva en la vostra relació. 

Esperem que us hagi agradat. Si sentiu que últimament la vostra relació s’ha anat degradant i creieu que necessiteu ajuda professional, des de PsicoSalut Manresa estarem encantats d’atendre-us. 

Oriol Carbonell Valverde

Col. Num. 26324

, , , , , , , , , , , ,

Consells per millorar el vostre benestar i el de la família

Aquest confinament o situació excepcional està passant a moltes mares, pares i famílies que se senten desbordats. Aquesta sensació que pot passar amb la parella, la feina, el teletreball, els fills… pot ser una resposta a la sobrecàrrega física i mental-psicològica a diferents situacions: haver de repetir desenes de vegades el mateix, passar-se el dia recollint darrera dels nens com si hagués passat un huracà o haver sentit la paraula “mama” i “papa” 10.000 vegades, i acabar el dia esgotades i esgotats amb la sensació de no haver avançat. 

Aquesta sobrecàrrega pot provocar-nos angoixa, esgotament, desesperança, soledat, por de no saber com afrontar el retorn a la feina, el retorn dels nens a l’escola o si no hi van… incomprensió, i sentim que “no puc més”. És possible que aquest “no puc més” s’escapi perdent la paciència i en alguns moments desbordar amb enfado, crits, plors… i desprès sentir-nos culpables per haver reaccionat així.

Si us ha passat o us sentiu que no podeu més, primer de tot dir-vos que és absolutament natural, perquè darrere del rol de mares i pares hi ha una persona; una persona que es pot equivocar, que es pot enfadar, que pot cridar i fins i tot que es pot tancar al lavabo quan “ja no pot més”.

Però podem provar recursos per intentar canviar aquesta situació:

  1. Coeducació: les mares i els pares son igual d’importants i responsables de l’educació i cura dels fills.
  2. Rebaixar l’exigència: no cal que tinguem la casa neta sempre, que siguem tot el temps productius, que tinguem tots els dies planificats i plens d’activitats…. no ens hem de sentir malament (culpables i angoixats) per no assemblar-nos a les maternitats i paternitats de les xarxes socials, perquè son la fotografia d’un instant, no el reflex de la realitat.
  3. Promoure activitats i jocs que que els infants puguin dur a terme de forma autónoma. Que ens tinguin disponibles però que no ens necessitin per a realitzar aquesta activitat.
  4. Col·laborar: tots, a pràcticament qualsevol edat podem tenir alguna responsabilitat a casa. Al final del post trobareu una graella amb diferents responsabilitats que poden assolir els infants classificades per edats segons pedagogía Montessori.
  5. Tenir un espai, un moment, una “finestra” en la que es pugui expressar com ens sentim. Aquesta expressió ha de ser vàlida per a infants, joves i adults.
  6. Cuidar-nos, demanar ajuda, no intentar arribar on no podem arribar… Perquè si nosaltres estem irritats, enfadats, estressats… és impossible que els infants estiguin tranquils i relaxats. Intentar que ells estiguin calmats i bé estant nosaltres angoixats, és com dir “NO EM PARLIS CRIDANT!” i pretendre que et contestin en un to de veu correcte. No funciona oi? Som els seus models, i haurien de ser models de calma.

Col·laborar en les responsabilitats:

2 i 3 anys Guardar les seves joguines i contes Ajudar a parar la taula (ex. vaixella que no es pugui trencar si cau) Agafar bolquers i tovalloletes
4 i 5 anys Fer-se el llit Posar la roba al cistell de la roba bruta Regar plantes i/o donar de menjar a animals de companyia
6 i 7 anys Aparellar mitjons nets Ajudar amb el rentaplats Ajudar a cuinar
8 i 9 anys Parar i desparar la taula Treure a passejar el gos/sa  Ajudar a posar la rentadora
10 i 11 anys  Ajudar amb la neteja de la llar Cuinar algun plat fàcil
12 anys i més Ajudar en la cura dels germans Anar a comprar al poble amb una llista Responsabilitzar-se d’algun aspecte de la neteja (ex. aspirar les habitacions).

Proveu, i si teniu algun comentari, consulteu-nos; estarem encantats de rebre preguntes i propostes. Esperem que la informació que hem compartit amb vosaltres i els exercicis proposats us ajudin a millorar el vostre benestar i el de la família i des de PsicoSalut Manresa estarem encantats de poder-vos ajudar.

Tania Saez

Núm. col·legiada 25.631

, , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Mites sobre anar al psicòleg

Sovint som conscients que hi ha algo que a nivell psicològic no funciona, sentim ansietat, estem tristos, o repetim un patró una vegada i una altra, i això ens porta problemes. Tot i això, tot i ser conscients que poder necessitaríem ajuda d’un professional, endarrerim el moment d’aixecar el telèfon i trucar a un psicòleg/psicòloga. Per contra, quan ho hem de fer amb algo que te a veure amb el nostre físic, totes aquestes reticències no existeixen, som conscients que el que necessitem és ajuda com més abans millor per solucionar el nostre problema. Vet aquí, les pors d’anar a teràpia per tots els mites que l’envolten. Amb aquest article ens proposem trencar mites i que això us ajudi a prendre la millor decisió sobre el vostre benestar psicològic.

Mites sobre anar al psicòleg

1. Qui va al psicòleg està boig

Aquesta és la por més estesa. Si vas a teràpia és perquè estàs boig, algo greu passa. Per contra, quan algú va al fisioterapeuta perquè te una contractura o al dentista perquè li fa mal la boca, ningú s’infravalora pensant que te un greu problema per no conèixer tots els músculs i com treballar una contractura, o com curar una càries. En aquests casos, som conscients que quan tenim un problema hem d’anar a un professional que hagi estudiat i tingui el coneixement essencial per corregir el nostre problema. Per contra, quan el problema és psicològic la majoria de persones s’exigeixen tenir coneixements professionals sobre el funcionament de la ment o les emocions, i eines per canviar-ho.

Evidentment, hi ha gent amb moltes habilitats innates o el simple fet de viure i anar topant amb problemes i gent sàvia pel camí els va aportant informació útil per resoldre petits problemes, però se’ls hi poden estar escapant fets importants per resoldre el seu problema d’arrel, i per tant, el malestar psicològic s’anirà repetint i repetint fins que no es tracti en profunditat. I aquí és on apareix el paper del psicòleg. Un professional que estudia en profunditat la ment humana, amb eines per ajudar a resoldre a cada persona les seves dificultats segons la seva necessitat i cas particular.

2. Què em dirà el psicòleg que jo ja no sàpiga?

Aquest és també un dels mites més estesos. Els psicòlegs agraïm moltíssim aquells casos en els quals els nostres pacients fan una anàlisi del què els hi passa, però és cert que moltes vegades falta informació. I és normal! Sabríeu arreglar un endoll si mai us han explicat quins cables hi ha i com s’han de connectar? El mateix passa amb la psicologia. Hi ha molts aspectes a tenir en compte per solucionar un problema. És vital conèixer el funcionament cerebral per validar tot allò relacionat amb la simptomatologia que presenta el pacient. I després cal saber com encaminar-ho perquè se solucioni; i això implica que no sempre la manera de solucionar-ho serà la més òbvia, i que de fer-ho així podem empitjorar encara més el cas. Aquí és on entra la feina del psicòleg, amb el seu coneixement i experiència encaminarà el cas parlant d’aquells fets importants pel cas i amb les pautes i prioritats necessàries per resoldre el cas de manera efectiva i en el temps que es requereixi.

Això no treu també que familiars i amics amb una alta intel·ligència emocional siguin persones que puguin ajudar o contribuir en la millora dels nostres problemes, però si no disposen de la formació necessària se’ls poden escapar fets importants.

3. El psicòleg és qui ha de solucionar els meus problemes

Sovint anem a teràpia i responsabilitzem al terapeuta de la nostra evolució. La connexió amb el terapeuta és molt important, perquè sí que és cert que la millora comença pel vincle que s’estableix amb el professional, la confiança i complicitat seran la base d’un bon tractament.

Però el pes més important és la voluntat i l’actitud del pacient. Sovint apareixen resistències que un mateix posa a la teràpia (és que no tinc temps, és que el cost és elevat, el terapeuta no m’encaixa o no m’entén). A l’hora d’anar a teràpia s’ha de pensar que és un procés que implica un temps, un esforç i una motivació per assolir el canvi. Si com a pacients no estem predisposats o preparats, la teràpia no funcionarà.

4. La teràpia no acaba mai

Us demanem que penseu en el cas d’anar a un dietista o a un entrenador personal que us ajudi a assolir aquella forma física que voldríeu. Tots som conscients que aquests canvis impliquen un seguiment a llarg termini i que els canvis no passen d’un dia per l’altre després de dos o tres sessions. Amb la teràpia psicològica passa el mateix. Parlar i detectar la base del problema, marcar els objectius a assolir i treballar les pautes per acostar-se a l’objectiu final implica un temps. I també influeixen els ritmes que cadascú tingui durant la teràpia o el fet que puguin aparèixer nous problemes a tractar.

Per una altra banda, pot haver-hi persones que busquin un seguiment puntual però constant durant els anys. Com fer un seguiment mèdic anual en el qual revises que tot estigui bé i busques recomanacions per millorar el teu estat actual, però a nivell psicològic.

5. El psicòleg s’obsessiona a parlar del meu passat

Hem d’entendre que tots tenim una història i que aquesta té una influència directa en el nostre estat actual. La nostra família, amics, parelles, o els bons i mals moments, determinaran, en cert grau, la nostra manera de ser. Per exemple, si de petits quasi us van avergonyir a l’escola, serà molt raonable que d’adults us sentiu intimidats per companys a la feina, o insegurs amb la parella. Oi que no us sorprèn que així sigui? És per això, que a l’inici de la teràpia tots els terapeutes explorem la història personal dels pacients.

En la majoria dels casos, la història tindrà un paper principal en la millora del cas, problemes familiars, històries de parella tòxiques, traumes, etc. i per millorar l’estat actual serà imprescindible abordar aquestes situacions. I aquelles persones que aneu a teràpia heu d’assumir que el passat s’abordarà a teràpia i evitar-ho només suposaria perjudicar l’evolució del cas.

En altres casos, la demanda del pacient serà sobre algo actual, i en aquests casos, la història passarà a un segon pla, i l’abordatge del cas se centrarà en l’actualitat i en treballar pautes per canviar aspectes recents.

 

Des de PsicoSalut Manresa esperem haver clarificat certs mites relacionats amb el fet d’anar a teràpia i que si teníeu algun dubte sobre anar al psicòleg us haguem ajudat a resoldre’l i que hi aneu. Us podem assegurar que anar-hi serà un gran pas!

Marta Farré

Num. Col·legiada 23.251

, , , , , , , , , , , ,

Coneixes el Mindfulness? Prepara’t perquè et canviarà la vida

Segurament has sentit a parlar del Mindfulness, si més no et sonarà la paraula. Aquesta pràctica s’ha estèsàmpliament durant els últims anys, i cada vegada són més les persones que la inclouen en la seva rutina diària.

El Mindfulness està basat en la meditació budista, una tradició que compta amb més de 2500 anys d’història. Etimològicament, el terme Mindfulness és la traduccióanglesa de la paraula “Sati” del llenguatge Pali, que es refereix al present, l’atenció i la consciència. En català, podríem traduir el terme Mindfulness a: consciència plena o atenció plena. Aquesta tècnica pretén fomentar l’atenció en els estímuls interns i externs del moment present, amb una actitud d’acceptació, curiositat i sense judicis.

El precursor d’aquesta tècnica és el professor de medicina Jon Kabat-Zinn, qui va fer una adaptació de la meditació budista, excloent els components religiosos, i va propiciar la seva expansió pel món occidental. Aquest portava més d’una dècada practicant la meditació, quan el 1979 va decidir realitzar una investigació en un context clínic a la Universitat de Massachusetts per a documentar els efectes de la pràctica, a través d’un programa de 8 setmanes de duració anomenat: Mindfulness Based Stress Reduction (reducció de l’estrès basada en l’atenció plena), que anava dirigit a persones que patien d’estrès i símptomes somàtics. Es van obtenir molt bons resultats, i l’any 1982 es va publicar el primer article científic on es demostrava l’efectivitat de la pràctica. A partir d’aquest moment, el Mindfulness va anar guanyant reconeixement i es va expandir progressivament, propiciant així noves investigacions que han permès corroborar els diferents beneficis que aporta.

Quins són els beneficis del Mindfulness?

L’atenció plena ens ajuda a connectar amb el nostre jo interior, permetent-nos entrar en contacte amb les emocions, actituds i pensaments, i reaccionar així de forma més conscient a les circumstàncies del nostre dia a dia. Són nombrosos els estudis que corroboren aquesta afirmació, i en aquest article voldriem destacar algunes de les troballes més rellevants:

Meditar canvia literalment el nostre cervell

Un estudi publicat per la revista Psychiatry ResearchNeuroimaging, demostra que les persones que practiquen Mindfulness 30 minuts al dia durant 8 setmanes, guanyen densitat de substància grisa en l’hipocamp, estructura relacionada amb la memòria, l’aprenentatge, el dolor i les emocions. (Hölzel et al. 2011)

Redueix l’estrès i l’ansietat

S’ha comprovat que la pràctica permet disminuir els nivells de Cortisol, l’hormona de l’estrès (Hoffman et al. 2010), redueix la ruminació del pensament i els estats afectius negatius (Chambers et al. 2008) i ajuda a gestionar millor l’ansietat i els símptomes físics associats (Farb et al. 2010).

Disminueix el risc de depressió

Segons un estudi de la Universitat de Lovaina, ensenyar a adolescents a practicar l’atenció plena a través d’un programa escolar, va permetre que aquests experimentessin menys símptomes depressius(Raes et al. 2013). Una investigació portada a terme per la universitat de Michigan amb dones amb risc psiquiàtric, sosté que la pràctica del YogaMindfulness pot aportar sensacions positives i de control en les futures mares, i prevenir així els símptomes de la depressió (Muzik et al. 2012).

Millora la concentració i la memòria de treball

Un dels beneficis més lògics que ens aporta el Mindfulness és una millora en la capacitat de focalitzar la nostra atenció i la concentració. Un estudi de Moore i Malionski del 2009, va concloureque la pràctica de l’atenció plena promou la flexibilitat cognitiva i facilita el funcionament atencional, a més de facilitar-nos ignorar els estímuls distractors. També es va portar a terme un estudi amb un grup de militars, que després de participar en un programa de 8 setmanes, van obtenir millores en la seva memòria de treball, en comparació amb aquellscompanys que no hi van participar (Jha et al. 2010).

Facilita el son

Diferents estudis ens mostren que aquells qui mediten amb regularitat, mostren una activació cortical menor durant la nit, cosa que els facilita el descans nocturn. Un estudi de Carlson i Garland de 2005 amb pacients de càncer, va demostrar que després de participar en un programa basat en Mindfulness, els participantsvan reportar millor qualitat del son. Una altrainvestigació rellevant al respecte, és la de Black et al. (2015), que argumenta que aquelles persones amb insomni que utilitzen pràctiques basades en atenció plena, obtenen millors resultats que les que només han format part d’un programa educatiu sobre higiene del son.

Potencia la intel·ligència emocional

L’element d’autoconeixement que ens aporta aquesta tècnica, ens permet obrir-nos a les emocions i fer un procés d’introspecció saludable, generant així unamajor autoconsciència. El Mindfulness també posa molt èmfasi en l’autocompassió, una actitud molt valuosa pel nostre creixement emocional. Un estudi de la universitat de Toronto, ens mostra que les persones que el practiquen amb freqüència, tenen més facilitat per a gestionar les emocions (Ortner et al. 2007). Pel que fa a processos neurològics, s’ha observat que qui medita, necessita menys recursosbiològics per a atenuar l’activació emocional (Lutz et al. 2014).

Exercici d’iniciació al Mindfulness

Conèixer els orígens i els beneficis del Mindfulness està molt bé, però si t’agradaria experimentar-lo directament, és hora de posar-lo en pràctica. Et proposem un exercici d’introducció al Mindfulness molt simple:

1. Dirigeix-te a una habitació on disposis d’una cadira i puguis estar a soles durant uns instants. Agafa el teu mòbil, posa’l en mode avió i prepara l’alarma perquè soni al cap de 5 minuts.
2. Tanca els ulls i fes 3 respiracions profundes. Un cop fet això, hauràs de focalitzar la teva atenció en els sons que t’envolten. Inclús en el cas que no hi hagi cap soroll provinent de l’exterior, si escoltes amb atenció, trobaràs sons dels quals potser no eres conscient. Aquesta tasca serà la que hauràs de portar a terme durant 5 minuts.
3. Mentre fas esforços per mantenir la teva atenció focalitzada, aniran apareixent pensaments de forma automàtica. Quan això passi, no et frustris, no es tracta d’eliminar-los (això de deixar la ment en blanc és un mite!), simplement observa aquests pensaments durant uns instants, no et deixis endur per ells i torna a redirigir la teva atenció en els sons que t’envolten. Repeteix-ho les vegades que faci falta durant aquests 5 minuts, amb paciència.
4. Un cop soni l’alarma, obre els ulls lentament i dedica uns instants a l’experiència. Com t’has sentit?

Esperem que t’hagi agradat l’article i que hagis pogut fer un primer contacte amb el Mindfulness. Si vols conèixer més sobre aquesta tècnica o tens qualsevol dubte al respecte, des de PsicoSalut Manresa estarem encantats d’ajudar-te.

Oriol Carbonell

Número de Col·legiat 26.324

Referències:

Black, D. S., O’Reilly, G. A., Olmstead, R., Breen, E. C., & Irwin, M. R. (2015). Mindfulness Meditation andImprovement in Sleep Quality and Daytime ImpairmentAmong Older Adults With Sleep Disturbances. JAMA Internal Medicine, 175(4), 494. https://doi.org/10.1001/jamainternmed.2014.8081

Carlson, L. E., & Garland, S. N. (2005). Impact of mindfulness-based stress reduction (MBSR) on sleep, mood, stress and fatigue symptoms in cancer outpatients. International Journal of Behavioral Medicine, 12(4), 278–285. https://doi.org/10.1207/s15327558ijbm1204_9

Chambers, R., Lo, B. C. Y., & Allen, N. B. (2007). TheImpact of Intensive Mindfulness Training on AttentionalControl, Cognitive Style, and Affect. Cognitive Therapyand Research, 32(3), 303–322. https://doi.org/10.1007/s10608-007-9119-0

Farb, N. A. S., Anderson, A. K., Mayberg, H., Bean, J., McKeon, D., & Segal, Z. V. (2010). Minding one’semotions: Mindfulness training alters the neural expression of sadness. Emotion, 10(1), 25–33. https://doi.org/10.1037/a0017151

Hoffman, C. J., Ersser, S. J., Hopkinson, J. B., Nicholls, P. G., Harrington, J. E., & Thomas, P. W. (2012). Effectiveness of Mindfulness-Based Stress Reduction in Mood, Breast- and Endocrine-Related Quality of Life, andWell-Being in Stage 0 to III Breast Cancer: A Randomized, Controlled Trial. Journal of ClinicalOncology, 30(12), 1335–1342. https://doi.org/10.1200/jco.2010.34.0331

Hölzel, B. K., Carmody, J., Vangel, M., Congleton, C., Yerramsetti, S. M., Gard, T., & Lazar, S. W. (2011). Mindfulness practice leads to increases in regional braingray matter density. Psychiatry Research: Neuroimaging, 191(1), 36–43. https://doi.org/10.1016/j.pscychresns.2010.08.006

Jha, A. P., Stanley, E. A., Kiyonaga, A., Wong, L., & Gelfand, L. (2010). Examining the protective effects of mindfulness training on working memory capacity andaffective experience. Emotion, 10(1), 54–64. https://doi.org/10.1037/a0018438

Lutz, J., Herwig, U., Opialla, S., Hittmeyer, A., Jäncke, L., Rufer, M., … Brühl, A. B. (2013). Mindfulness andemotion regulation—an fMRI study. Social Cognitive andAffective Neuroscience, 9(6), 776–785. https://doi.org/10.1093/scan/nst043

Moore, A., & Malinowski, P. (2009). Meditation, mindfulness and cognitive flexibility. Consciousness andCognition, 18(1), 176–186. https://doi.org/10.1016/j.concog.2008.12.008

Muzik, M., Hamilton, S. E., Lisa Rosenblum, K., Waxler, E., & Hadi, Z. (2012). Mindfulness yoga during pregnancyfor psychiatrically at-risk women: Preliminary results froma pilot feasibility study. Complementary Therapies in Clinical Practice, 18(4), 235–240. https://doi.org/10.1016/j.ctcp.2012.06.006

Ortner, C. N. M., Kilner, S. J., & Zelazo, P. D. (2007). Mindfulness meditation and reduced emotionalinterference on a cognitive task. Motivation and Emotion, 31(4), 271–283. https://doi.org/10.1007/s11031-007-9076-7

Raes, F., Griffith, J. W., Van der Gucht, K., & Williams, J. M. G. (2013). School-Based Prevention and Reduction of Depression in Adolescents: a Cluster-RandomizedControlled Trial of a Mindfulness Group Program. Mindfulness, 5(5), 477–486. https://doi.org/10.1007/s12671-013-0202-1

 

, , , , , , , , , , ,

Com tractar la por de les nenes i nens a causa del coronavirus?

Benvingudes i benvinguts una setmana més al blog de PsicoSalut Manresa.

En aquesta entrada parlarem sobre algunes recomanacions per acompanyar les nenes i els nens en la vivència de la por que poden sentir pel retorn a la normalitat després de la crisi de la covid-19.

La por és una emoció que podem sentir en qualsevol moment de la nostra vida, però la vivència i gestió d’aquesta requereix més acompanyament quan som petits i estem aprenent habilitats com el coneixement de les emocions i la regulació d’aquestes.

La por en si és una emoció que, tot i que ens genera malestar, és molt valuosa; ja que és aquella emoció que ens atura davant d’un possible perill. Però, i si aquest possible perill no és real o l’hem d’afrontar? 

Aquests dies de retorn esglaonat a la normalitat, pot aparèixer aquesta por a sortir al carrer per ser contagiats, per caure malalts… perquè és el que els infants han anat sentint i vivint durant les darreres setmanes, por a que els pares surtin de casa a treballar, por a anar a passejar… que podem fer per acompanyar-los doncs?

  1. Primerament acceptar i validar la seva por, la que és totalment natural donada la situació que estem vivint, i podem explicar que aquesta por té una gran funció: protegir-nos. Però! Per tal de protegir-nos, també tenim altres mètodes com l’ús de mascaretes, de guants, no anar als parcs, no acostar-nos a menys de 2 metres d’altres persones, etc. i que per tant, la prevenció i protecció la podem tenir tot i sortir de casa.
  2. També podem mostrar-los models, és a dir, altres persones que fan allò que nosaltres volem aconseguir. Un gran exemple seria mostrar altres nens que surten, altres persones adultes que van amb infants ben protegits… sense comparar-los amb aquestes persones; és a dir, intentem evitar frases com “veus, aquell/a nen/a no té por!” ja que estariem menyspreant i trivialitzant les seves emocions i vivències, i això generarà més malestar i una mala gestió (repressió) de les seves emocions.
  3. Per últim és recomanable oferir i negociar, perquè sigui l’infant qui es vegi capaç de dur el pas a afrontar la seva por. És cert que fins als 7 o 8 anys, som els adults els que tenim la responsabilitat de prendre les decisions millors per als nostres fills i filles, tenint en compte que som els capacitats per prendre les decisions correctes. Però pot ser molt positiu fer-los partícips d’aquestes amb, per exemple, oferir-los acompanyar el pare o la mare a comprar uns minuts en comptes d’obligar-los a sortir la hora de passeig.

Finalment i per tal de complementar aquestes recomanacions, us volem presentar una petita tècnica de respiració la qual ens ajuda a rebaixar certs nivells d’angoixa o neguit.

  1. En un full o en la nostra imaginació, dibuixem el símbol de l’infinit amb dos punts, un a cada banda.
  2. Amb el dit (si tenim un dibuix) o imaginant, agafem aire des del punt esquerre del nostre infinit i fins al punt dret.
  3. Deixem anar l’aire des del punt dret de l’infinit i acabant de repassar la figura fins al punt esquerre.
  4. Aquest dibuix amb la respiració es va repetint de forma cada cop més lenta i pausada, essent més conscient de la nostra respiració.
  5. L’objectiu és acabar resseguint el nostre infinit entre 6 i 10 segons; és a dir, entre 3 i 5 segons agafant aire, i 3 i 5 segons per deixar-lo anar.

Aquesta pràctica ens ajuda a ser més conscients i a rebaixar la nostra respiració per tal de general calma i benestar.

Esperem que la informació que hem compartit amb vosaltres i els exercicis proposats us ajudin a abordar les pors dels més menuts i des de PsicoSalut Manresa estarem encantats de poder-vos ajudar.

Tania Saez

Núm. col·legiada 25.631

, , , , , , , , , , , , , , , , ,

Quina és la teva història?

És molt habitual que, en una primera visita, els pacients arribin amb una alta preocupació per saber què és el que els hi passa. No és una novetat que, tot i que la psicologia cada dia està més present a la nostra educació, s’ha avançat molt poc en el treball d’autoconeixement i educació emocional. I això què implica? Implica incertesa i desconeixement sobre el funcionament humà, el que porta a malentesos i patiment. Si no sé què és el que em passa perquè mai se m’ha explicat com funciona la ment humana o les meves emocions, ni tampoc se m’han donat eines per gestionar-ho, què se suposa que haig de fer quan sento malestar? Si a més a més hi sumem, l’estigmatització de la salut mental, que ens acaba portant a no solucionar els nostres problemes psicològics fins que estem al límit, portem la salut de la nostra societat a l’abisme.

És per aquest motiu, que ens hem proposat ajudar-vos a entendre quina ha estat la vostra història personal i com les vostres vivències us han dut a sentir-vos i a patir d’una manera concreta. També us proposarem exercicis que us ajudin a identificar els vostres traumes, i a resoldre el malestar que avui en dia encara us generen.

Algunes nocions bàsiques sobre l’aprenentatge humà

· Primers anys de vida: desenvolupament i vincle

Des del moment del nostre naixement (i molt abans des de l’úter de la mare), els humans captem infinitat d’estímuls que emmagatzemem com a informació important que ens ajudarà a entendre i moure’ns pel món.

La frase feta de “els nens són com esponges” té un gran sentit, ja que els primers anys de vida seran de vital importància en el desenvolupament de la nostra salut mental. Si pensem, per exemple, en els 3 primers anys de vida, els nens i nenes aprenen a caminar, a parlar, interactuar amb el seu entorn i gestió emocional, el que implica que en només tres anys, el cervell recollirà i recordarà informació vital per al nostre desenvolupament. Per tant, algú encara dubta que la informació que aprenem en aquesta etapa tindrà una gran influència per sempre més en les nostres vides? Podríem dir que els primers anys de vida són els fonaments de la nostra personalitat, i suposaran un paper principal.

A la par del nostre desenvolupament individual té lloc el nostre desenvolupament social. Us introduïm el concepte del vincle. I què és el vincle? El vincle es defineix com la relació afectiva que establim amb els nostres cuidadors durant la infància, habitualment pares i mares. Un vincle sa es defineix com aquella relació que es basa en l’equilibri entre la protecció, seguretat i regulació que ens poden oferir els cuidadors, i l’oportunitat d’explorar el nostre entorn sense grans restriccions. És a dir, un vincle sa suposa la possibilitat que els nostres cuidadors ens deixin interaccionar amb l’entorn (tocar coses, provar coses noves, allunyar-nos, observar, etc.) però amb la seguretat que si ens passa algo i ens espantem, ells hi seran per consolar-nos i facilitar-nos un entorn segur. És complicat mantenir un vincle sa constantment, perquè sovint com a cuidadors tendim a la sobreprotecció o a la laxitud, el que pot generar el que s’anomena un vincle ansiós o evitatiu. El pitjor dels casos és el que s’anomena vincle desorganitzat que implica una negligència en la cura dels infants (abandonament, maltractament). Per entendre millor el vincle, us recomanem llegir el següent article que parla en detall de la importància del primer vincle.

· Records i supervivència

Estem programats per sobreviure. Tot el nostre sistema, físic i psicològic, s’esforça per mantenir-nos en vida. El nostre cervell categoritza i emmagatzema, com si d’una base de dades es tractés, la informació extreta de les nostres vivències segons nivell d’importància per a la nostra supervivència, i és per aquest motiu que prioritza les vivències negatives enfront de les vivències positives. Una vivència negativa implica un risc per la supervivència; una mala caiguda en un lloc concret, perdre la feina i no tenir diners per pagar les coses, quedar-nos sols i no socialitzar. Aquesta prioritat per situacions negatives implica una hipersensibilitat a tot allò relacionat amb aquella experiència (lloc, hora, persones implicades, detonants, conseqüències posteriors, etc.), el que suposa que durant anys puguem veure la nostra conducta influenciada per aquella vivència i sense ser-ne del tot conscients. Per exemple, penseu en un lloc on us fèssiu mal físic, us n’heu adonat que moltes vegades al passar per aquell lloc us ve el record al cap, o l’emoció que vau sentir en aquell moment? Instants abans no hi pensàveu, ni heu fet res per detonar-ho, però el vostre cervell us posa alerta i us recorda que aquella situació, un dia, us va posar en perill.

Exercicis per descobrir el vostre propi aprenentatge

Us proposem diversos exercicis que us ajudaran a conèixer millor quina és la vostra història.

  • Dibuixeu la vostra línia de la vida: Primer de tot, agafeu una fulla, posicioneu-la en horitzontal i dibuixeu-hi una fletxa que vagi de punta a punta. A l’extrem esquerre (on comença la fletxa) poseu-hi un zero i serà l’inici de la vostra vida. A partir d’aquí aneu anotant les situacions que us proposem a continuació de forma cronològica (de més antic a més recent).
  • Com va ser el vostre vincle (primers anys de vida): Diríeu que el vostre vincle va ser sa, tot i que en moments els vostres cuidadors poguessin ser sobreprotectors o que en moments sentíssiu que no us protegien suficient. O diríeu que vau tenir un vincle sobreprotector? O per contra sentiu que el vostre vincle va ser evitador ja que els vostres cuidadors treballaven molt, passaven moltes hores fora o tenien una manera de fer freda i poc afectuosa? O recordeu vivències d’abús, maltracte i abandonament per part dels cuidadors?
  • Moments vitals importants: penseu en 4 o 5 moments de la vostra vida que us han marcat de forma negativa. Records que fàcilment us venen al cap quan penseu en pitjors experiències de la vostra vida.  Poden ser des de situacions més crítiques, com accidents, malalties, pèrdues, abusos o catàstrofes; o vivències que us han marcat tot i no ser tan crítiques, com per exemple, ruptures, perdre la feina, discussions o decepcions amb persones properes, dificultats econòmiques, etc.

Afegiu a cada situació, quina emoció predomina actualment quan hi penseu i quina creença us ve al pensar en aquella vivència. Per exemple, si fa anys vaig patir un accident, l’emoció que actualment apareix quan hi penso és la por i la creença que em provoca és “vaig poder morir i això em fa pensar en la fragilitat de la meva vida”.

  • Una vegada anotat tot a la vostra línia de la vida, estudieu-la una estona amb atenció. Connecteu amb les diferents vivències, com si miréssiu una pel·lícula. Finalment, penseu en si actualment, alguna d’aquestes situacions us segueixen afectant. Per exemple, teniu moltes pors i sovint us ve al cap allò que us deien els pares (“vigila amb això que et pots fer mal”,”no facis allò”), o conduïu a poc a poc i us envaeix l’angoixa quan passeu per la zona on vau tenir aquell accident de trànsit, o penseu que no sou lo suficientment bons a la feina i us ressona la idea “mai arribaràs enlloc” i resulta que us ho va dir algú important per vosaltres anys enrere. Benvinguts a la vostra història personal.
  • Acceptar que el que la vostra història explica us ha fet qui sou avui, en lo bo i en lo dolent. Que ningú es torna boig, sinó que cada un dels vostres actes o sentiments, té una raó de ser.

Arribat aquest punt, heu de valorar el nivell d’interferència i malestar que això segueix tenint en les vostres vides. Minimitzar-ho no us ajudarà a superar-ho, sinó que és com allò que diuen “d’escombrar sota la catifa”. Tard o d’hora, sortirà. Potser ha arribat el moment de posar-se en mans d’un professional que us ajudi a curar la ferida d’una vegada per totes?

Esperem que la informació que hem compartit amb vosaltres i els exercicis proposats us ajudin a entendre millor la vostra història, i si creieu que hi ha coses a treballar, a PsicoSalut Manresa estarem encantats de donar-vos una atenció personalitzada per guiar-vos en aquest procés.

Marta Farré

Num. Col·legiat 23.251

, , , , , , , , , ,

Gestió emocional en temps de coronavirus

La situació que estem vivint durant les últimes setmanes no està sent gens fàcil. Se’ns ha demanat responsabilitat i en general ho estem fent tan bé com podem, seguint les indicacions de l’estat i quedant-nos a casa. Des de PsicoSalut Manresa volem donar-te ànims i reconèixer l’esforç que estàs fent. El confinament ha fet aflorar un seguit d’emocions en molts de nosaltres: confusió, por, tristesa, ràbia, frustració, preocupació… No t’has de sentir malament pel fet d’estar experimentant-les, tenen sentit.  

La part positiva de tot això, és que les circumstàncies ens estan permetent valorar detalls que fins ara, no teníem en gaire consideració: una abraçada, quedar per prendre un cafè, un passeig pel bosc, els dinars amb la família… No són aquests petits plaers el que ens omple? Segurament, si no estiguéssim passant per una situació com aquesta, seguiríem prestant poca atenció a les petites coses de la vida, fins al punt de quasi menysprear-les. El COVID-19 no ens ha donat altra opció que parar, però això també ens ha permès situar-nos, mirar el món amb uns altres ulls i valorar les necessitats que tenim com a societat.

En l’àmbit personal, passa una mica el mateix. A vegades necessitem passar per moments difícils per tal de créixer. Com a humans, tenim l’opció de parar per observar-nos, avaluar com estem i què necessitem.  L’article d’avui va dedicat a aquesta necessitat de prendre consciència i fer un procés d’introspecció.

Emocions negatives?

Les emocions són respostes psicofisiològiques universals i innates, automàtiques, espontànies i transitòries, que ens permeten regular-nos i adaptar-nos al nostre entorn. TOTES tenen la seva funció, de fet, si ens han acompanyat fins al dia d’avui és perquè ens han permès evolucionar com a espècie. Per tant, no seria massa adequat etiquetar-les com a positives o negatives, tot i que no podem negar que n’hi ha d’agradables i desagradables. 

En el món frenètic en el qual vivim, sembla que no tinguem temps per sentir, i ja ni parlar-ne d’experimentar malestar. Quan les emocions són desagradables, preferim mirar cap a un altre cantó o distreure’ns d’alguna manera per tal d’esquivar-les. El problema és que si apartem la mirada davant les emocions que ens provoquen incomoditat, ens perdem el missatge que porten. 

A més, s’ha demostrat que les estratègies d’evitació, rebuig i supressió emocional són contraproduents, fins al punt de generar un efecte contrari al que es busca: intensifiquen l’experiència emocional desagradable en comptes de reduir-la (Hervás, 2011; Dalgleish, Yiend, Schweizery Dunn, 2009). Si al dolor que ens provoca aquesta emoció li sumem la nostra resistència, el resultat que obtenim és patiment. Acabem malgastant l’energia en evitar el malestar, en comptes d’aprofitar-la per encaminar la situació i buscar solucions.

Com ho podem fer per gestionar les emocions de manera saludable?

Si evitar aquelles emocions que ens generen malestar no és la solució, què ens queda? En aquest article et proposem una manera diferent de relacionar-te amb el malestar. Un enfocament per afrontar les emocions desagradables basat en l’acceptació, que et pot ajudar a veure les coses des d’una altra perspectiva i a prendre accions basades en allò que sents. La idea no és canviar ni controlar les emocions desagradables, la intenció és modificar la relació que tenim amb elles. A continuació, et deixem 4 senzills passos per a fer-ho, que podràs aplicar quan es presenti una emoció difícil:

1.El primer és mostrar-se disposat/da a sentir. És important donar-se permís per experimentar aquesta emoció, deixar-li un espai perquè s’expressi en l’aquí i ara.

Quan sentis que estàs experimentant una emoció desagradable, fes-te aquesta pregunta: “Estic oposant resistència?”. Para allò que estiguis fent, busca un lloc tranquil, fes unes respiracions profundes i deixa’t experimentar plenament l’emoció. Un cop fet això, cal observar-la, distingir-la i comprendre-la. Es tracta de mirar allò que està passant de forma objectiva, d’explorar-ho amb curiositat, però sense identificar-t’hi en excés. S’ha de trobar l’equilibri, no hem d’ignorar l’emoció, però tampoc ens hem de deixar endur per aquesta. Recorda que tu no ets aquesta emoció i que tampoc serà eterna. Dedica-li el temps necessari per a etiquetar-la i poder entendre la raó per la qual està aquí.

Pregunta’t:

    • A quina part del cos sento l’emoció? Com la sento?
    • Quin nom tindria per mi això que estic sentint (ràbia, por, culpa…)?
    • Què l’ha desencadenat aquesta? Perquè em sento així?

2.Després, es tracta de veure què és el que t’està demanant l’emoció, i què pots fer per alliberar-la de manera que tingui una influència positiva per a tu i el teu entorn.

Aquestes preguntes et poden ajudar:

  • Si aquesta emoció em pogués parlar, què em diria? Què voldria de mi?
  • Com puc deixar anar això de forma saludable? He de portar a terme alguna acció?

Si després dels 3 passos anteriors encara tens dificultats per deixar anar aquesta emoció, et pots demanar:

  • Què puc fer per relacionar-me millor amb això que estic sentit? Com puc expressar-ho?

Aquí van algunes recomanacions:

  • Parlar de les teves emocions amb persones de confiança: Et  permetrà sentir-te recolzat/da, obtenir altres punts de vista i exterioritzar-ho.
  • Alliberar tensions a través de l’esport: Hi ha moments que les emocions ens sobrepassen. Fer activitat física et pot ajudar a baixar el nivell d’activació, i posteriorment, observar allò que sents de forma més serena i objectiva.
  • Expressar-les a través de l’art: Què fem amb aquelles emocions que no podem o no sabem expressar? Escriure, dibuixar, la música… Poden ser la resposta per a canalitzar el malestar.
  • Practica la meditació: El Mindfulness pot ser una molt bona opció per generar aquesta distància saludable amb les emocions. Trobaràs multitud de meditacions guiades a Youtube o aplicacions dedicades exclusivament a aquesta tècnica.

Esperem que puguis aplicar aquests passos i t’ajudin. Si tot i els consells encara tens dificultats per a la gestió emocional, a PsicoSalut Manresa estarem encantats de donar-te una atenció personalitzada per guiar-te en aquest procés.

Per acabar, ens agradaria compartir amb una cita de Victor E. Frankl:

Entre estímul i resposta hi ha un espai. En aquest espai està el nostre poder per a triar la nostra resposta. En la nostra resposta radica el nostre creixement i la nostra llibertat.

Oriol Carbonell

Num. Col·legiat 26.324

Referències

Dalgleish, T., Yiend, J., Schweizer, S., & Dunn, B. D. (2009). Ironic effects of emotion

suppression when recounting distressing memories. Emotion, 9(5), 744e749.

Hervás, G. (2011). Psicopatología de la regulación emocional: el papel de los déficit

emocionales en los trastornos clínicos. Behavioral Psychology/Psicología Conductual,

19, 347-372.

, , , , , ,

Hàbits per fer front a les tasques acadèmiques durant el confinament

L’entrada d’aquesta setmana es relaciona amb l’establiment d’hàbits per fer front a les tasques acadèmiques que se’ns plantegen per tal d’assolir el tercer trimestre escolar.

L’estat de confinament ha provocat un trencament en les nostres rutines i això té conseqüències en les ganes, la predisposició i la vivència de posar-nos a fer els deures, per això us portem 3 tips per acabar amb la sensació de pausa i afrontar les exigències acadèmiques que tenim a davant:

· L’horari: adquirir un hàbit és més fàcil si està acotat en un horari. Aquest horari a més de predisposar-nos per la feina, ens ajuda a organitzar-la i organitzar-nos, i també promou que tots els membres de la familia dediquem una estona a dur a terme les nostres responsabilitats. Per estructurar aquest horari podem fer servir recursos visuals com pissarres blanques o de guix, i una taula setmanal que podem imprimir i plastificar; fet que ens permet escriure amb retoladors i esborrar-los per plantejar-nos la setmana següent.

· L’espai: tenir un espai específic per treballar, estudiar, etc. ens ajuda també ha predisposar-nos mentalment a fer tasques. Aquest espai, idealment ha d’estar lliure de distractors com la televisió, el mòbil, joguines, elements que puguin captar la nostra atenció… fet que ens ajudarà a concentrar-nos en l’objectiu acadèmic.

· Pauses: és molt important que cada certs minuts poguem fer una petita pausa. Si ens fixem en els horaris de les escoles, els instituts.. les matèries es presenten en classes de màxim una hora, i es fan canvis d’aula o de matèria un cop passada aquesta estona. Aquestes pauses o aquests canvis de tasca-matèria ens ajuden a mantenir la nostra atenció en nivells alts i productius. L’atenció de les persones té una durada limitada en el seu nivell òptim, a partir d’aquesta, el nivell d’atenció comença a descendir i, si duem a terme tasques que requereixen un nivell d’atenció o que tenen una exigència de concentració elevada, ens serà molt difícil dur-les a terme i ens genera frustració. Per tant, cada 30 o 45 minuts és aconsellable fer pauses d’uns 5 minuts i canviar de materia o tasca. Aquestes pauses, a més, es recomana que siguin lluny de pantalles, ja que ens enganxarien i ens seria difícil deixar la televisió o el mòbil i reprendre els deures o l’estudi. Seria favorable fer un petit exercici, estirament… que ens ajuda no sols a fer aquesta pausa si no que a més a més promou la reactivació del nostre cos i, per tant, la nostra ment.

Una bona idea podria ser fer una postura de ioga en familia en aquestes pauses i des de PsicoSalut Manresa us proposem utilitzar aquest dau imprimible: en el moment de fer la pausa un membre de la família (és aconsellable anar variant cada cop) llença el dau i ens preparem per fer la postura de ioga que surt. Mentre llencem, ens preparem i fer la postura de ioga durant uns segons, ja hauràn passat aquests minutets de pausa i ja podrem reprendre la feina! 

Esperem que les nostres recomanacions us siguin de gran utilitat.

Tania Saez

Núm. col·legiada 25.631

, , , , ,

Les pastilles màgiques no existeixen: Teràpia psicològica vs medicació

Freqüentment arriben a consulta casos que per motius psicològics, han fet alguna visita al seu metge de capçalera o psiquiatre i aquest els ha receptat pastilles (per dormir, per l’angoixa, per l’estat d’ànim). Normalment no és complicat, en una sola visita, amb 10 minuts d’entrevista, afluixen la recepta amb la medicació per uns quants mesos i els emplacen a venir en unes setmanes a veure com li va.

I jo em pregunto, si vas al fisioterapeuta i et diu: “compra’t una crema antiinflamatòria i vine en uns dies a veure com estàs”. En sortiríeu contents? M’imagino que la resposta és: “No”. Tothom espera que davant d’un problema, els professionals que l’atenguin busquin solucionar-lo des de l’origen, és a dir, entendre per què passa (perquè no dorms, estas angoixat o trist), sense conformar-se amb calmants temporals.

Doncs, ja us avancem que en el món de la psicologia ens trobem constantment errades d’aquest tipus. I és per això, que avui us volem parlar del millor tractament pels problemes psicològics.

Què són els psicofàrmacs i com actuen a nivell cerebral?

Els psicofàrmacs són substàncies químiques que actuen a nivell cerebral augmentant o disminuint el nivell de neurotransmissors (substàncies que s’alliberen quan hi ha una sinapsi, és a dir, un missatge que s’envia entre les xarxes neuronals del nostre cervell i que provoca una resposta concreta en el nostre organisme).

El nostre cervell fabrica neurotransmissors de forma natural; experimentar emocions positives i/o negatives modula la producció d’aquests augmentant-ne o disminuint-ne els nivells.

En prendre medicació, l’alteració dels neurotransmissors és artificial i temporal, és a dir, quan és pren una dosis del fàrmac, aquest es va alliberant fins que l’efecte desapareix al cap d’unes hores. Motiu pel qual, quan es recepten psicofàrmacs aquests s’han de prendre ininterrompudament durant mesos, i si no hi ha cap canvi en l’àmbit psicològic, la pauta s’acaba perpetuant i provocant una cronificació del trastorn.

Així doncs, quan és recomanable prendre psicofàrmacs?

Cada trastorn psicològic és un món, i s’ha d’estudiar cada cas en particular. Alguns casos en els quals és necessària la pauta de psicofàrmacs són:

  • Trastorns psicològics greus/crònics: esquizofrènia, bipolaritat, trastorns de personalitat greus, trastorns psicològics endògens (provocats per un desequilibri genètic en els neurotransmissors), etc.
  • Casos psicològics en els quals el tractament psicològic no és prou eficaç si no hi ha una combinació amb psicofàrmacs.

Per tant, la medicació és recomanable només en aquells casos en els quals la persona no respon a les pautes psicològiques i necessita de l’ajut farmacològic per iniciar la millora, o aquells casos en els quals el funcionament cerebral es veu afectat per una malaltia crònica i requeriran medicació de per vida.

Com s’ha d’abordar un trastorn psicològic?

Els trastorns psicològics s’han de veure com desajustos que tenen una causa i que cal tractar per tal que els símptomes que en deriven desapareguin. Per exemple, els problemes de son o físics (sense causa mèdica) no apareixen com art de màgia, sinó que es deuen al fet que probablement la persona pateix estrès o hi ha quelcom que la preocupa, i per falta de recursos, acaba recorrent a la medicació per dormir o per minimitzar el dolor.

A través d’una teràpia psicològica la persona identifica l’origen del seu problema, els mecanismes de defensa que utilitza constantment per fugir-ne, les repercussions que tot plegat te en la seva vida i en el seu cos, i aprèn estratègies per solucionar el problema des de l’origen i guanya eines per poder enfrontar-s’hi de nou quan visqui un altre moment complicat.

Ningú pot esperar que, sense canviar res de la seva vida, el seu malestar desaparegui. Que no us enganyin, les pastilles màgiques no existeixen.

Esperem haver-vos ajudat a clarificar la diferència entre teràpia i farmacologia. I si creieu que esteu prenent medicació i no n’esteu segurs o creieu que us fa falta un suport psicològic complementari per millorar, us animem a posar-vos en contacte amb nosaltres i des de PsicoSalut Manresa estarem encantats d’ajudar-vos.

Marta Farré Armengol
Col. 23.251